Amenaces del Govern a Catalunya

Des de fa mesos el Govern explica amb afany per què no és viable que Catalunya sigui independent. Des de motius més o menys lògics passant per amenaces que provoquen malestar al Parlament i en la societat. En el repte sobiranista la lluita dialèctica està servida. 

Qui encapçala la llista de pulles en contra de la independència és el ministre d'Exteriors, José Manuela García-Margallo, conegut per les seves polèmiques intervencions públiques -no només en matèria catalana-. El segueixen altres ministres: Jorge Fernández Díaz o Méndez de Vigo, encarregats d'Hisenda i Justicía respectivament, també s'han posicionat contra el sobiranisme. El primer no pensa "enviar la Guàrdia Civil a desfilar per la Diagonal", i el segon creu que "la societat Catalana està conduïda per fanàtics vocacionals".

L'última, Fernández Díaz tancaria l'aixeta a Catalunya si el Parlament incompleix la llei, perquè les "vel·leïtats independentistes", no es financen. Però abans d'aquesta, hi ha hagut altres perles.

"Quan un es troba amb una sublevació, se sufoca" 

Just dilluns, Margallo afegia llenya al foc. El ministre va qualificar en una entrevista a Antena 3 de "sublevació en tota regla" la presentació de la proposta de resolució per iniciar el camí de ruptura amb Espanya per part de Junts pel Sí i la CUP. Per al titular d'Exteriors considera que davant una sublevació "d'aquestes característiques, la sublevació se sufoca". El com no el va aclarir.

"La meva única ambició és evitar el suïcidi a Catalunya"

El protagonista torna a ser Margallo. Als passadissos del Congrés va ser preguntat per la seva opinió personal sobre la reforma de la Constitució. El ministre va dir que no es donaven "les condicions per a una reforma i no estic segur que es donin en el futur". Va afegir que la seva opinió "és indiferent" i que la seva "única ambició és evitar el suïcidi a Catalunya.

"L'Article 155 [de la Constitució] està plenament en vigor i és possible la seva utilització"

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, amenaçava així d'aplicar la llei que força el president a complir les seves obligacions, en cas d'"incompliment flagrant". L'article 155 diu que si una comunitat autònoma no compleix "les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin" o actués "de forma que atempti greument l'interès general d'Espanya", el Govern, "previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar aquella al compliment forçós" de les seves obligacions o per protegir l'"interès general". Per executar aquestes mesures, afegeix, el Govern "podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes".

"Si un se'n va, és que se'n va"

El debat de la nacionalitat dels catalans en una hipotètica Catalunya independent, ha provocat moltes opinions. ¿Seguirien els catalans sent espanyols? ¿I europeus? Per Margallo "els catalans en absolut podran mantenir la nacionalitat espanyola". A Catalunya Ràdio va explicar al setembre, abans de les eleccions a Catalunya que "quan les repúbliques iberoamericanes van declarar la independència, i regia la Constitució del 1812, van perdre la nacionalitat espanyoles, quan Algèria, que era departament francès i ja estava a la Comunitat Econòmica Europea, va demanar la independència, els algerians van perdre la nacionalitat francesa i la ciutadania europea". I considerava absurd, perquè "si un se'n va, és que se'n va". 

"Catalunya vagaria per l'espai"

El març de 2014, Margallo ja parlava d'"exclusió" de Catalunya de la UE en el cas que el Govern català optés per una declaració unilateral d'independència. En aquest cas, Catalunya estaria "condemnada a vagar per l'espai sense reconeixement i a quedar exclosa de la Unió Europea pels segles dels segles". Així ho va indicar davant el viceprimer ministre i ministre d'Economia i Desenvolupament Sostenible de Geòrgia, Giorgi Kvirikashvili, en un esmorzar organitzat pel Nueva Economía Fórum i en què va ser preguntat pel dret a decidir.

"El que és important a Catalunya és que apliquem el que diu l'Evangeli, que 'la veritat us farà lliures'"

Així va avisar el ministre d'Exteriors abans del 27-S que el president Artur Mas no estava dient tota la veritat als catalans sobre les conseqüències de la independència unilateral de Catalunya, perquè mai seria reconeguda com a estat independent per l'ONU, cosa que impediria demanar l'ingrés a la Unió Europea. 

"La independència és el camí més curt per treure als catalans els seus drets com a espanyols i europeus"

Així de contundent s'ha mostrat Maria Dolores de Cospedal quan ha parlat de la independència de Catalunya. En un acte de les Noves Generacions a Tarragona, tornava a recordar-li a Mas que des de "Londres, París, Roma, Washington i Brussel·les", deien que "Catalunya independent és un país fora de les institucions". Aquelles paraules les va pronunciar en clau electoral, uns dies abans dels comicis catalans.

"Cau primer en el populisme i després en la dictadura"

Notícies relacionades

Zapatero: "La independència ni és factible ni passarà res semblant a això"

Illa es reuneix amb el Papa i li agraeix la seva «sensibilitat cap a Catalunya»

De nou en clau electoral i durant la inauguració de l'escola d'estiu del PP, María Dolores de Cospedal va reaparèixer en principis de setembre, per defensar la reforma del Tribunal Constitucional que va portar a terme el Govern. Va aprofitar la seva intervenció per acusar Artur Mas de creure's "per sobre de la llei". I va afegir: "Quan un governant es creu per sobre de la llei cau primer en el populisme i després en la dictadura".

"La reforma va contra el senyor Mas o el senyor menys que se salti al Tribunal Constitucional"

El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va defensar la reforma del Tribunal Constitucional, negant que es portés a terme pensant exclusivament a Catalunya. En declaracions a Telecinco va dir que "serà per al senyor Mas o el senyor Menys", al·ludint a les Balears: "en uns moments com aquests no sembla que només afecti Mas. Pot afectar altres persones a les Balears".