Margallo, sobre Catalunya: "Quan un es troba una sublevació, se sufoca"

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha tornat a afegir més llenya al foc al conflicte català. En una entrevista a Antena 3, Margallo ha qualificat de "sublevació en tota regla" la presentació per part de Junts pel Sí i la CUP d'una proposta de resolució per iniciar el camí de ruptura amb Espanya. Però no s'ha quedat aquí, perquè ha afegit: "Quan un es troba amb una sublevació d'aquestes característiques, la sublevació se sufoca, s'ha d'impedir que se saltin la llei".

Margallo, no obstant, no ha precisat quins mecanismes s'han d'aplicar, però ha incidit que la situació està agreujada per dos problemes: que procedeix d'un òrgan de l'Estat, no d'una força política; i que els seus promotors no han tingut "el més mínim inconvenient a partir la societat catalana en dos i a enfrontar una part de la societat catalana amb la resta de la societat espanyola".

Al seu entendre, a Catalunya s'ha de fer política, però en aquesta legislatura això no ha sigut fàcil, perquè tot assumpte fonamental requereix acord dels grans partits, però el PSOE, que ha sigut tradicionalment el seu interlocutor, ha estat sotmès a "convulsions importants" que impedien negociar, perquè hauria sigut una irresponsabilitat asseure's sense saber si a l'altre costat de la taula hi hauria Alfredo Pérez Rubalcaba, Pedro Sánchez o Susana Díaz. La política a Catalunya, ha afegit, es pot fer amb consens nacional o sense, però són les iniciatives amb consens, com la Constitució del 1978, les que tenen èxit.

EL PROBLEMA "NO ÉS D'ARA"

Margallo ha considerat que el "tema de Catalunya no és d'ara", perquè ja es va plantejar el 1640, el 1714, el 1931 i el 1934, i ha afegit: "Cada vegada que hi ha una crisi a Espanya es produeixen aquestes tensions".

Segons ell, el president Artur Mas "ha optat per dir que, si ara no paga a les farmàcies i abans no pagava a ningú, la culpa la tenia el Govern central, la solució era tallar llaços, i durant un temps ha aconseguit que ningú li demanés comptess, però ara li diuen 'Vostè ¿on ens porta?".

Ha recordat que Mas situa l'actual problema en la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 que va anul·lar 14 punts de l'Estatut --"ningú sap quins són quan ho he preguntat", ha ironitzat--, i ho ha comparat amb el 1934, amb la proclamació de la República Catalana per part de Lluís Companys , quan l'origen va ser una sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals que va anul·lar la llei de contractes de cultiu.

Per ell, en els dos casos "s'eleva a qüestió política" una sentència constitucional --quan una sentència és "normal en un Estat democràtic" i una qüestió jurídica-- i no s'imputa al mateix tribunal, sinó a "tot l'Estat, la qual cosa és un disbarat".

"COP D'ESTAT INSTITUCIONAL"

Ha opinat que Mas "ha volgut anar a la independència des del minut 1, i ha buscat excuses i coartades per declarar la independència, sublevar-se en tota regla, donar un cop d'Estat institucional".

Notícies relacionades

Homs confirma la seva voluntat d'encapçalar la llista de CDC per al 20-D

Garzón rebutja el pacte d'Estat de Rajoy contra la independència

No obstant, també ha relacionat l'actual situació amb el Pacte del Tinell del 2003, "l'intent del PSC i d'ERC de fer-se un vestit a mida per a Catalunya sense comptar amb la meitat d'Espanya que és el PP".

També ha recordat les conseqüències per a una Catalunya independent, que no seria reconeguda per l'ONU --com ha dit el seu secretari general, Ban Ki-moon-- ni per la UE, com han dit líders europeus com el president de la CE, Jean-Clade Juncker, i la cancellera alemanya, Angela Merkel.