Anar al contingut

el procés sobiranista

De Mas a la CUP, l'enorme distància

Les claus de les diferències entre tots dos davant les negociacions d'investidura

La discrepància afecta tots els terrenys formals i de fons i les eleccions són una hipòtesi certa

FIDEL MASREAL / BARCELONA

Sí, la política és l'art del que és possible. Però a jutjar pels gestos, declaracions i intencions d'Artur Mas i de la CUP, avui mateix el seu enllaç polític és més que una quimera. I això que el president en funcions ja ha demostrat la seva habilitat negociadora al llarg dels últims anys (amb governs del PP i el PSOE, amb el PSC per a una investidura, amb el PP per als pressupostos, amb ERC des del 2010...) i que se suposa que a Junts pel Sí i a la força que encapçala Antonio Baños al Parlament els uneix empresa històrica, la independència.

SÍ, HI HA LÍNIES VERMELLES

Aquest dimarts Mas va traçar davant de tothom les famoses línies vermelles que el seu conseller en funcions, Felip Puig --un veterà i gran coneixedor de l'esperit convergent-- va exigir dilluns davant un grup d'empresaris. Res de desobeir el Tribunal Constitucional com va reclamar la CUP ("m'interessen més els actes que alguns discursos", va dir a la CUP, traient pit pel procés participatiu del 9-N); crítica al pla antiprivatitzacions dels anticapitalistes, i un espès vel sobre el pla de xoc social.

Per si no n'hi hagués prou, el líder de CDC va tornar a defensar la legitimitat de la seva candidatura a la reelecció perquè l'avalen 1.628.000 vots davant els 337.000 de la CUP. I la guinda: les eleccions, unes altres eleccions, són possibles. No desitjables, però no descartables al 100%. Ah, i sobre la investigació del 3%, Mas va reclamar al partit que fa bandera de la lluita contra la corrupció i que ha presidit la comissió del 'cas Pujol', que faci "abstracció" d'aquesta investigació perquè està instigada des de l'Estat. A més, va avisar els de Baños que una cosa és que el recolzin a ell en la investidura (com persegueix JxSí) i una altra és que es compti amb ells "per a tot i en tot". I que dialogarà amb tots per al dia a dia de la governança perquè la CUP "és evident" que no oferirà estabilitat a la majoria de JxSí durant un any i mig.

SENSE POR D'UNES ALTRES ELECCIONS

Tota una declaració d'amor d'un candidat que sap, com ho sap JxSí, que sense la CUP no hi ha majoria absoluta independentista al Parlament per iniciar la legislatura de la suposada desconnexió. La distància entre els dos projectes és sideral, en qüestions també formals, perquè el primer que va retreure Albert Botran, diputat de la CUP, és que es negociï a través dels mitjans de comunicació. És sagrat per a la CUP guardar la discreció. També ho era per a JxSí fins ahir... quan el seu candidat va airejar com van de malament les coses en terrenys essencials del pacte. Això sí, hi va posar les seves dosis d'optimisme, que semblaven més aviat un coop d'efecte sense convicció.

¿Com acull la CUP aquesta andanada? D'entrada s'ha de consignar que en aquesta força la possibilitat d'unes altres eleccions no és una amenaça que els faci tremolar en els seus criteris o exigències. Hi té més a perdre JxSí, al·leguen. I dit això, tot són rèpliques a Mas. Quan aquest afirma que no hi ha pressa, ells repliquen que el pla de xoc contra la pobresa energètica no pot esperar. Quan els demana que s'oblidin del 3%, repliquen recordant que estan finançant un atles sobre corrupció i que sobre el cas que avui ha motivat les detencions de la Guàrdia Civil hi ha indicis més que "versemblants".

Quan Mas esgrimeix la seva candidatura, reiteren per enèsima ocasió que no el votaran, i en això tenen una cohesió interna absoluta. Quan el líder convergent qüestiona que es pugui pagar el pla per fer marxa enrere a privatitzacions, al·leguen sense vacil·lar que ja li donaran idees d'on treure els diners. I quan es nega a desobeir el Constitucional com li reclamaven com a primer gest de ruptura, es pregunten per què JxSí no és partidari d'una mesura que no té cap cost econòmic sinó que "només" requereix dosis de valentia política.

QUAN DESOBEIR, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Però aquesta qüestió, la del TC, és indicativa d'una altra qüestió clau: a diferència del que s'acostuma a explicar, CDC i la CUP tenen fulls de ruta cap a la independència molt diferents. Mas parla d'anar pas a pas cap a la desconnexió en 18 mesos. La CUP vol gestos ja per evitar la temptació dels convergents que en algun moment del recorregut, després de les eleccions generals i en funció d'una hipotètica oferta del Govern estatal, aquest camí es pari o s'alenteixi a l'espera d'una negociació. La CUP d'aquesta possibilitat en diu el "dilacionisme".

És més, la CUP no descarta en absolut que, segons quin sigui el resultat del 20-D, Mas obtingui l'abstenció d'algun grup, llegiu el PSC, per evitar noves eleccions i com a gest de bona voluntat per evitar la crisi d'altres comicis i iniciar una via de diàleg. És el temor del partit d'esquerres, que la ruptura s'acabi diluint. És cert que Mas ha afirmat que no es planteja aconseguir la investidura amb altres vots que no siguin els de la CUP, com també és cert que ha assegurat que mentre Catalunya no hagi desconnectat, és necessari seguir influint a Madrid perquè les eleccions del 20-D són "importants per a Catalunya".

CONCLUSIÓ: (GAIREBÉ) SENSE SORTIDA

La conclusió de molts convergents, per mil voltes que hi donin, és que la cessió a les condicions de la CUP desnaturalitzaria el partit de Mas de manera suïcida. Només hi ha dues opcions: una, que tampoc no garanteix l'èxit, seria que en l'últim minut abans del precipici d'unes altres eleccions, Mas s'apartés, a condició que la CUP cedís en gairebé tot. No, això tampoc faria que els anticapitalistes renunciessin al seu pla social i de ruptura. L'altra, que entrin altres actors en escena si del 20-D se surt amb un altre mapa polític espanyol disposat a la negociació. L'una i l'altra, altament complexes i amb caramboles que no estan en mans només de JxSí. Per tant, la hipòtesi d'unes altres eleccions, que serien un autèntic 'big bang' per a la política catalana i per al procés sobiranista, segueix present, com un comensal incòmode a qui no s'ha convidat però que ja s'ha assegut a taula.