Les deu claus d'una campanya considerada com la més decisiva de Catalunya

Catalunya tanca la campanya electoral més decisiva de la seva història des de la restauració democràtica, amb els sondejos apuntant a una majoria independentista però amb tots els escenaris oberts en funció de la participació ciutadana que es produeixi diumenge que ve.

Catalunya ha viscut una llarga precampanya des que el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar el gener passat que hi hauria per segona vegada consecutiva eleccions anticipades el 27-S, si bé els 15 dies de campanya han reactivat -i tensat- el debat sobre les conseqüències d'una hipotètica secessió d'Espanya.

En aquest debat no només han participat polítics i candidats, sinó que presidents autonòmics, expresidents del Govern, empresaris, autoritats d'òrgans oficials, mitjans de comunicació, portaveus de la UE, líders europeus i fins i tot el mateix president dels EUA han sigut, en algun moment, protagonistes d'una campanya singular que ha gravitat sobre aquestes qüestions:

1 - UNA DIADA ELECTORAL

Mai una campanya catalana s'havia solapat amb la Diada. L'elecció per part de Mas de la data electoral va implicar que els primers mítings coincidissin amb la manifestació independentista en què van participar membres de Junts pel Sí, a excepció de Mas, que va fer una compareixença institucional al finalitzar la mobilització. Tant el Govern, com el PP, el PSC i C's van acusar Mas de convertir aquesta festa en un acte electoral. La campanya també va interferir en la Mercè, la festa de Barcelona, amb una picabaralla de banderes al col·locar el regidor d'ERC Alfred Bosch una estelada al balcó de l'Ajuntament, cosa que va portar el representant del PP, Alberto Fernández Díaz, a col·locar una bandera espanyola.

2 - ¿VOTS O ESCONS?

Després d'unes declaracions de Mas davant de periodistes estrangers, es va obrir el debat sobre com s'hauran de llegir els resultats del 27-S, ja que el president va dir que s'obriria un procés de secessió guanyant en escons, encara que no ho fes en vots. La resta de formacions ho rebutja, inclosa la CUP, partidària que sigui el percentatge de vots el barem per mesurar la força de l'independentisme. Aquesta qüestió serà clau la nit de diumenge.

3 - LÍDERS NACIONALS EN CAMPANYA

El president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el de Podem, Pablo Iglesias, han visitat Catalunya al voltant d'una desena de vegades en campanya. També ministres del Govern i presidents autonòmics han recolzat els seus respectius candidats catalans. El líder de C's, Albert Rivera, ha col·laborat activament en els actes de la candidata Inés Arrimadas, mentre que el dirigent d'IU Alberto Garzón i el número dos de Podem, Íñigo Errejón, han sigut protagonistes habituals en la campanya de Catalunya Sí que es Pot.

4 - LA MIRADA INTERNACIONAL

La cancellera alemanya Angela Merkel, el primer ministre britànic David Cameron i el president dels EUA, Barack Obama, han advocat durant aquesta campanya per una Espanya unida, mentre que l'expresident francès Nicolas Sarkozy recolza el candidat del PP, Xavier García Albiol.

5 - LA UNIÓ EUROPEA

Bona part de la campanya ha girat sobre si Catalunya sortiria de la UE en cas d'independitzar-se d'Espanya. La Comissió Europea (CE), a través de la seva portaveu Margaritis Schinas, va dir que si Catalunya s'independitzés deixaria de ser part de la UE i passaria a ser un tercer país fora del club comunitari. La CE va ser objecte de controvèrsia al reconèixer una discrepància entre les dues versions lingüístiques de la resposta del seu president, Jean-Claude Juncker, sobre una hipotètica declaració unilateral d'independència (DUI) de Catalunya, si bé sempre s'ha remès als tractats que avisen que si part d'un Estat es torna independent passa a ser un tercer davant la UE i se li deixen d'aplicar els tractats comunitaris.

6 - LA CAMPANYA DELS DEBATS

Mai hi ha hagut més debats en una campanya catalana. Fins prop d'una desena de vegades, incloent-hi debats televisius, radiofònics i de mitjans escrits, les diferents candidatures han confrontat els seus projectes. Això sí, no sempre han sigut els caps de cartell els que ho han fet -especialment en la candidatura de Junts pel Sí- i en cap d'aquests debats ha intervingut Artur Mas, que aspira a ser de nou president de la Generalitat. També hi ha hagut un cara a cara televisat entre el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, i el número 5 per Junts pel Sí, Oriol Junqueras (ERC).

7 - LA VEU DELS EMPRESARIS I ELS EXPOLITÍCS

A penes hi ha hagut entitat empresarial que se'n quedés al marge. La patronal catalana Foment, la CEOE, el Cercle d'Empresaris, la Cambra de Comerç d'Espanya i empreses com Pronovias, Almirall o Telefónica han advertit sobre els riscos econòmics derivats d'una hipotètica independència. Per la seva part, el Cercle d'Economia ha rebutjat decisions unilaterals però ha defensat una consulta "específica", "legal" i "acordada" si hi havia majoria sobiranista el 27-S. Per la seva part, les forces sobiranistes han carregat o han relativitzat aquestes veus empresarials i han apel·lat les cambres de comerç catalanes i les petites patronals, com Pimec i Cecot, que van recolzar en un acte el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític.

La intensitat d'aquesta campanya ha tornat al primer pla expolítics que han tingut altes responsabilitats a Espanya i Europa. Un dels més actius ha sigut l'exministre socialista i expresident del Parlament Europeu Josep Borrell, que ha qüestionat les xifres de dèficit fiscal esgrimides per l'independentisme i ha assegurat que una Catalunya independent no tindria el reconeixement internacional. El també exministre del PSOE i exrepresentant de la Política Exterior de la UE Javier Solana, ha dit que Europa "no pot acceptar" secessions unilaterals.

Així mateix 25 exministres de UCD, PSOE i PP han subscrit un manifest en què advocaven per obrir un "rigorosa anàlisi" sobre si la "singularitat" de Catalunya està sent "reconeguda i valorada de manera justa", però amb el límit  que qualsevol reforma sigui compatible "amb el projecte comú que és Espanya".

8 - LA BANCA HA PARLAT

Per primera vegada la patronal bancària s'ha pronunciat sobre unes eleccions autonòmiques, i ho ha fet per advertir que si Catalunya opta per la independència els bancs reconsideraran la seva implantació en aquesta comunitat, perquè entén que el sector financer es veuria obligat a afrontar greus problemes d'inseguretat jurídica per l'exclusió de la UE i de l'euro. Així mateix, el governador del Banc d'Espanya, Luís María Linde, ha avisat d'una possibilitat de "corralito" en una Catalunya independent, si bé posteriorment va matisar que, encara que aquest risc existeix, ho veu "altament improbable".

9 - L'OMBRA DE LES GENERALS

Notícies relacionades

Els partits tanquen la campanya del 27-S i Volkswagen demana perdó als seus clients

Rebuig general a Twitter a la cúpula del PP parlant català

Oficialment no hi ha data, però el 20 de desembre està marcat en vermell als calendaris de totes les formacions que concorren a les eleccions catalanes. I és que, si es compleixen els pronòstics, al desembre Espanya celebrarà eleccions generals i Catalunya tornarà a ser objecte de debat. Encara que formalment estem davant unes eleccions autonòmiques, qüestions d'Estat com una possible reforma constitucional, el sistema de finançament autonòmic, el futur de les pensions o la nacionalitat espanyola han estat a l'ordre del dia en l'agenda electoral.

10 - LA PARTICIPACIÓ I EL VOT METROPOLITÀ

Si una cosa uneix les formacions que concorren en aquestes eleccions és la convicció que el grau de participació a les urnes serà decisiu aquest 27-S. Danant per fet que l'electorat independentista ja està mobilitzat, bona part dels esforços dels partits no sobiranistes s'ha centrat a mobilitzar especialment l'electorat de l'àrea metropolitana de Barcelona, històricament menys actiu en unes autonòmiques que en unes generals. Una participació per sobre del 70% podria aflorar un vot difícil de detectar en els sondejos i obrir nous escenaris, per la qual cosa la participació, més que mai, serà decisiva quan es recomptin les paperetes diumenge que ve a la nit.