Anar al contingut

Mas afirma que votar la CUP «no ajudarà gens» davant la UE

Junts pel Sí reuneix milers de persones a Girona apel·lant a la unitat i el patriotisme

El president carrega contra el secessionisme radical a les portes de les eleccions

FIDEL MASREAL / GIRONA

A poques hores del tancament de la campanya, el president, líder de CDC i número quatre de la llista de Junts pel Sí, Artur Mas, va desplegar ahir una apel·lació al vot útil en tota regla, que va incloure un atac sense precedents a la CUP, l'altra aposta independentista en els comicis del 27-S. En un multitudinari míting a Girona, Mas va afirmar sense embuts que recolzar la força anticapitalista -a la qual no va citar- «serà un vot que no ens ajudarà gens» de cara a la projecció de la via independentista cap a la UE.

Com que la CUP qüestiona la pertinença a la UE, Mas va avisar: «Si no ens reconeixen a Europa, tot això quedarà coix», i va proclamar un  a la independència i també un  a les institucions comunitàries. Però la petició del clàssic vot útil no es va acabar en aquest atac, sinó que el líder de Convergència va sostenir que com menys vots obtingui la seva llista diumenge «més feble serà Catalunya». Una associació d'idees entre un partit i un país. En un tercer bloc, Mas va situar la resta de vots, el sac del no, segons les seves tesis. I va avisar que Rajoy i Aznar s'apropiaran d'aquests vots tot i que entre ells hi hagi partidaris d'un referèndum sobre la independència.

En un míting com el d'ahir, amb un ple al pavelló de Fontajau (8.000 persones, segons l'organització) i a les portes de les urnes, tocava patriotisme a fons. I més a Girona. Per això Mas va aixecar el públic amb una proclama a favor de mirar «de tu a tu» a l'Estat, «dempeus, sense fissures i amb una voluntat ferma» a favor de la independència. Tant Mas com la resta dels que van prendre la paraula es van esforçar a ressaltar dos conceptes: vot útil, no confiar-se, per una banda, i una gran dosi d'ironia respecte a les tesis del Govern del PP. «Mariano Rajoy està preparant oposicions a membre del Tribunal Constitucional i no havia arribat a l'article 11.2 de la Constitució», va fer broma Mas sobre les referències del president a la nacionalitat espanyola dels catalans.

APEL·LACIÓ A L'ORGULL / Oriol Junqueras també va fer broma sobre la presència de dirigents estatals a Catalunya: «Ens estem plantejant demanar una pròrroga a la Junta Electoral i que vagin venint». El líder republicà va apel·lar a l'orgull, a no resignar-se, i va proclamar que a Catalunya «a ningú el ficaran a la presó per defensar la democràcia». Junqueras va finalitzar citant el president Macià.

«¡Mai més súbdits!», va clamar el pavelló davant la intervenció del cap de llista per Girona, el cantautor Lluís Llach, que també es va unir al to emotiu de la convocatòria. Llach va citar Martí i Pol, de qui va dir que mostraria una plena satisfacció si pogués compartir un acte com el d'ahir. I el va citar: «¡Ens espera un futur lluminós i possible!».

Va tancar el míting Raül Romeva, també en clau emotiva, al·ludint al fet que Mas i Junqueras comparteixin no només llista sinó també hores de campanya. Tots dos, al ser citats, van encaixar les mans, es van posar drets i van saludar el públic. Tampoc el discurs del cap de llista va versar sobre continguts, programa, propostes, sinó que va apel·lar a la «dignitat» i a la unitat de la candidatura des de la seva diversitat ideològica.

«Volem un país en què a ningú li posin una querella per demòcrata, o el fiquin a la presó per demòcrata», va proclamar, en unes paraules de suport al president.

A Girona, Mas va usar com a argument la necessitat d'estar a la UE. És una qüestió clau. I hores abans, a Barcelona, el representant del Govern davant la UE, Amadeu Altafaj, es va unir al discurs de Junts pel Sí, segons el qual en cap cas una Catalunya que hagi declarat la independència estarà fora de les institucions comunitàries. L'alt càrrec governamental va sostenir que li fa «vergonya sentir responsables polítics de l'Estat, que s'asseuen al consell de ministres de la UE, parlar d'una sortida automàtica de Catalunya de la UE». «És literalment impossible i els que ho diuen ho saben», va assegurar amb rotunditat per, seguidament, parlar de negociació. «El que preval és el diàleg polític, la recerca de solucions negociades, i la legalitat segueix la legitimitat», va explicar, descrivint una UE que és «dinàmica» per adaptar-se a cada nou cas.