Anar al contingut

«Uno es de donde pace»

Eduardo Reyes, candidat de Junts pel Sí, fa campanya a l'àrea metropolitana de BCN amb un to directe allunyat del discurs identitari «Sabem el què més que el com», admet

FIDEL MASREAL / EL PRAT DE LLOBREGAT

Quan Eduardo Reyes agafa la paraula, no la deixa anar fàcilment. Ningú diria que a aquest home que no se sent «més català que espanyol ni més espanyol que català» no li interessava la política fins fa ben pocs anys. Dirigeix la plataforma Súmate, de castellanoparlants per la independència. I ara, des de la sisena plaça de la llista independentista de Junts pel Sí, no para. La candidatura considera que el seu perfil és idoni per intentar penetrar a l'àrea metropolitana de Barcelona, que en aquestes primeres setmanes s'està revelant com un territori difícil per al discurs sobiranista malgrat la seva importància cabdal en el resultat del 27-S.

«Sóc una persona que admira la terra que trepitja i, tot i que podria viure tranquil, m'he ficat en aquest embolic, sobretot pels meus fills i els meus dos néts de 9 i 12 anys», diu a manera de presentació.

Al cèntric Artesà Cafè Teatre del Prat, davant unes 40 persones, Reyes mira sobretot d'insuflar confiança. «No defalliu; Catalunya no marxarà de l'euro; no s'obligarà ningú a parlar... fixeu-vos que estic parlant en castellà; se es de donde se pace y no de donde se nace», aclareix, explicant la vivència dels seus pares, que «van haver d'arrencar les seves arrels i sembrar-les en un altre lloc».

Els dubtes dels assistents són si una casa en una altra comunitat espanyola corre perill amb la independència o bé si es quedarà dins de la UE. Li demanen que detalli en quants mesos arribarà la secessió i com, perquè el no saber-ho fa dubtar, diu una senyora. «Ha d'anar bé perquè la base la portem el poble, nosaltres», sosté. I admet, respecte als terminis, que «sabem més el què que el com, fins que no vegem el resultat en escons i vots» després del 27-S.

¿Com reaccionarà l'Estat? «Espanya es posarà tossuda fins on pugui, però després dirà: hem de cedir; si el Govern central hagués sigut intel·ligent i hagués acceptat el referèndum al principi d'aquest procés, hauríem perdut per golejada». Reyes avisa que la situació és a caixa o faixa: «Si ara no ens en sortim, no distingiran qui parla català, perquè les garrotades que ens donaran seran l'hòstia». I carrega contra un Estat que, diu, fa inversions inútils, necessita una regeneració total i va a la fallida. I que discrimina Catalunya en aeroports, en educació, en finançament... Reivindica la solidaritat, però «sense ser un primavera, ni un primo»i avisa que a la Catalunya independent «primer estarem nosaltres, i després seguirem sent solidaris». Una Catalunya, proclama, en la qual es podrà optar a dues nacionalitats alhora: la catalana i l'espanyola.

0 Comentaris
cargando