La justícia arxiva les dues querelles contra Monedero

Són les querelles que van alimentar el denominat 'cas Monedero', les que van contribuir a erosionar la figura del cofundador de Podem i van servir de palanca per esquerdar la llavors immaculada reputació del nou partit, fins que, tip de tant escarni i de la seva pròpia loquacitat desmesurada, va decidir marxar, dimitir, per buscar refugi en trinxeres intel·lectuals menys sofertes.

Aquest dilluns la justícia arxiva aquestes dues querelles contra Juan Carlos Monedero, llavors secretari de Programa, presentades al mes de febrer pel pseudosindicat Manos Limpias i l'associació Pro Justícia Segle XXI.

En aquestes querelles acusaven un dels càrrecs de màxima confiança de Pablo Iglesias de cometre frau fiscal i delictes solitaris en el cobrament d'uns estudis d'assessoria per a diversos governs llatinoamericans. Ara, el jutge d'instrucció número 45 de Madrid no ha admès a tràmit les dues querelles, ja que considera que l'exdirigent de Podem va regularitzar la seva situació amb Hisenda abans que aquests escrits es presentessin al jutjat i determina que no hi ha, per tant, indicis de frau.

L'escàndol va emergir al gener, quan es va fer públic que Monedero havia rebut 425.150 euros a finals del 2013 a través d'una empresa mercantil, Caja de Resistencia Motiva 2 Producciones -de la qual és propietari-, com a pagament per un treball d'assessoria als governs de Veneçuela, Bolívia, Nicaragua i l'Equador per avaluar la possibilitat d'operar amb una moneda única comuna. Encara que Monedero va mostrar la factura en regla abonada pel Banco del Alba, el fet que els contractants fossin aquests països llatinoamericans va servir al PP i el PSOE per llançar dubtes sobre un possible finançament irregular de Podem a través del règim chavista.

La crispació va augmentar quan es va donar a conèixer que Monedero havia assumit les seves obligacions amb Hisenda a través de la societat mercantil i no tributant com a persona física, amb l'IRPF. El pandemònium que es va desencadenar va ser tan gran que el ministre d'Hisenda va entrar en la qüestió llançant advertències al podemista i, al final, a Monedero no li va quedar més remei que regularitzar la situació i pagar la diferència impositiva per poder cridar a pulmó aquell mític "Montoro, ¡no em fas por!" en un míting a Leganés en què els seus gairebé el van treure a collibè.

VA ESPERAR MASSA

Monedero va cometre l'error -i fins i tot ho reconeix- de demorar-se massa a donar explicacions. Va trigar dos mesos a oferir una extensa roda de premsa, en què si bé va presentar part de la documentació, com la factura al Banco del Alba, no va arribar a mostrar ni el treball d'assessoria que havia fet per als governs ni tampoc el contracte.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Va al·legar llavors, i ho segueix sostenint, que les clàusules de confidencialitat no li permeten fer pública aquesta informació. Encara que les seves explicacions van aportar una mica de llum en alguns aspectes i tot i que part de les informacions que van córrer amb la virilitat d'internet aquells dies es van acabar demostrant falses, part del que es va escriure i es va insinuar va quedar en l'aire i va acabar contaminant el seu nom.

Entre els que més li van doldre, i ho esmenta habitualment, és quan es va arribar a enjudiciar la seva carrera intel·lectual acusant-lo de falsejar el seu currículum. Les disculpes per l'error, acostuma a dir Monedero, ni li esborren el perjudici ni restitueixen el seu honor. Potser per això, al conèixer la notícia, s'ha desfogat en un tuit: "No anirà a portada, però val més això que res. La màgia de l'agost".