LA CARRERA CAP AL 27-S

El relleu de Camacho completa el nou tauler electoral a Catalunya

L'independentisme i el 'Sí que es pot' han forjat candidatures unitàries per millorar les seves opcions

Cap dels caps de llista en les eleccions del 2012 repetiran en la cita del 27 de setembre

3
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

Un sofert votant que s'hagi despistat un sol minut dels tres últims anys per la muntanya russa de la política catalana pot anar ara mateix més perdut que Gurb, l'alienígena que deambulava per la Barcelona preolímpica a la satírica novel·la d'Eduardo Mendoza. Partits de tota la vida que es divorcien o acaben dividits de tantes escissions, plataformes i associacions que eclosionen com bolets en l'òrbita de les diverses forces polítiques, aliances insòlites que donen lloc a candidatures unitàries abans impensables… Són les seqüeles del terratrèmol que ha significat el procés independentista i la indignació per la gestió de la crisi econòmica. Variables que ahir van afavorir un rècord: per primera vegada, cap dels caps de llista de les principals forces repetirà com a tal. El recanvi d'Alicia Sánchez-Camacho per l'exalcalde de Badalona Xavier García Albiol al PPC remata el redisseny d'un mapa electoral català irreconeixible.

Els partits sostenen sovint que no es deixen portar pels vaticinis dels sondejos. Que difícil que resulta creure-s'ho tenint en compte els inèdits moviments que s'han produït en tot just dos mesos, des que les eleccions municipals donessin el primer avís que el país està canviant de coordenades, encara que falta que el 27-S confirmi quines són les noves. L'independentisme, que després de la consulta del 9-N no ha deixat de ressentir-se en les enquestes i ha hagut d'entregar Barcelona a una esquerra que, a més d'alternativa, no és genuïnament secessionista, ha sacrificat les alforges ideològiques de cada passatger per intentar trepitjar la majoria absoluta i accelerar la travessia cap a Ítaca.

CDC ha hagut de pagar un doble peatge: la històrica ruptura de CiU i la imatge d'Artur Mas com a número quatre d'una llista liderada per un exdirigent d'ICV, Raül Romeva, encara que se suposa que amb el compromís de tornar a ser president si Junts pel Sí guanya. Esquerra també ha hagut de relegar Oriol Junqueras, que va debutar com a candidat el 2012 i que ara només aspira, segons el que s'ha anunciat, a la vicepresidència del Govern. El recurs d'emergència de Junts pel Sí si no arriba als 68 diputats és la CUP, que preveu ratificar avui el periodista Antonio Baños com a substitut de David Fernàndez. En aquest cas, el relleu l'imposen les normes de l'organització.

L'ALTRA CONFLUÈNCIA / Un error fàcil, per la similitud nominal, és confondre Junts pel Sí amb Ca-talunya Sí que es pot. Aquesta última és la coalició resultant de la unió d'ICV, EUiA i Podem. L'esquerra alternativa ha diluït per una vegada els seus ressentiments a la recerca de repetir la gesta barcelonina, cosa que cada un pel seu costat resultava impossible. La necessitat mútua de confluir es va endur Joan Herrera, que va cedir pas després de dos mandats a favor d'una cara nova de consens. L'elegit, després de fallar Arcadi Oliveres, ha sigut Lluís Rabell, expresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.

Notícies relacionades

A la resta de partits, diferents conjuntures internes expliquen els relleus. A Unió li era obligat arran del divorci de CDC, i l'ungit per Josep Antoni Duran Lleida ha sigut l'exconseller Ramon Espadaler. Ciutadans ha hagut de promocionar a corre-cuita Inés Arrimadas per cobrir la baixa per trasllat a Madrid d'Albert Rivera. I el PSC ha recorregut a un gat vell com Miquel Iceta després que l'etapa de Pere Navarro acabés amb el partit fet miques. Quatre escissions han seguit l'estela sobiranista fins a desembocar en Junts pel Sí.

Les cartes estan sobre la taula. La precampanya ha començat. O més ben dit, és el continuose del empezose. Mafalda dixit.