ERC es vanta d'haver acabat amb el bipartidisme CiU-PSC

no hi va haver gens de rum-rum en el 27è congrés nacional d'ERC pel pacte per la llista unitària amb CDC. Pinya compacta al voltant d'Oriol Junqueras i una única fita en la ment, el 27-S. El líder dels republicans, en un llarg discurs, va ponderar la necessitat de grans consensos a Catalunya en determinades ocasions (no cal dir que la d'ara n'és una) i va allargar la mà a l'espai polític que encarna Catalunya Sí que es pot per treballar junts «en la Constitució de la nova república», sempre que l'independentisme guanyi els comicis de setembre. En clau més de balanç dels quatre anys transcorreguts des de l'anterior conclave, que el va catapultar a la presidència d'ERC, Junqueras va treure pit per haver aconseguit el triomf en les eleccions europees del 2014 i els millors  guarismes en els comicis municipals, i va sentenciar que «mentre altres actors polítics prometen trencar amb el bipartidisme a Espanya», en al·lusió a Podem i Ciutadans, «ERC l'ha fet miques a Catalunya».

Va ser una espècie de reivindicació tant personal com col·lectiva en uns moments en què, des d'alguns sectors, han augmentat les crítiques als republicans per pactar allò contra el que van combatre durant mesos. I una forma molt junquerista, per sibil·lina, de subratllar que a l'acord per la llista unitària no s'hi va arribar per debilitat manifesta d'Esquerra, sinó des de la seva fortalesa i «pensant sempre en el país». Segons el líder republicà, «ERC es troba en el centre de l'espai polític de centreesquerra, amb més fronteres electorals que ningú», de manera que la seva feina consisteix a cosir aquest electorat que es mou sota dos eixos diferents, el dreta-esquerra i l'independentista-unionista.

CENTRALITAT D'ESCENARI / «No ser al centre de l'escenari és més confortable, perquè et permet mantenir posicions aparentment més diàfanes, perquè no hi ha cap intenció de construir grans majories», va adduir en una referència velada a la CUP. A la qual es va tornar a referir quan va assenyalar que els gestos que el seu partit ha portat a terme, sense anar més lluny, el mateix pacte amb Artur Mas, són «imprescindibles» malgrat els «menyspreus» que la seva força ha rebut de sectors pròxims al partit assembleari, que en cap moment va citar.

«Som tan amics dels que són a la llista com dels que no hi són. Tan legítim és ser a Junts pel Sí com no ser-hi, i allarguem la mà a aquest espai, amb el qual compartim molts ideals», va assenyalar Junqueras. «Quan històricament aquests espais no s'han cosit bé, Catalunya se n'ha ressentit», va apuntar misteriosament en una velada referència a la guerra civil, on a la rereguarda catalana de la República les faccions anarquistes i prosoviètiques van estar més que a punt de brega sota el Govern, precisament, d'ERC, responsable en principi de mantenir l'ordre públic.

Notícies relacionades

Les noves estratègiesde la galàxia ultra

La corrupció marca el pas

També la secretària general del partit, Marta Rovira, en un breu parlament de clausura del conclave, va assenyalar que els republicans «no eren menys d'esquerres per pactar amb partits independentistes que no són progressistes, ni menys independentistes per arribar a acords amb l'esquerra democràtica que encara no advoca per la «secessió». És a dir, la vindicació de ser la confluència de les confluències o, com va assenyalar la mateixa Rovira, la «frontissa» entre els dos espais.

LLISTES PER AL SETEMBRE / Abans del congrés, l'executiva del partit va aprovar els candidats proposats perquè s'incorporin a la candidatura unitària. A més de Junqueras i Rovira, ERC hi afegeix el nom dels exsocialistes Toni Comín i Fabián Mohedano. També a Girona, amb la secretària general provincial de la UGT, Dolors Bassa, Esquerra ha apostat per situar independents fins i tot en els llocs que els corresponia en virtut del pacte amb CDC. El congrés també va donar curs a les ponències política i organitzativa per aclaparadora majoria.