Rabell entra en el cos a cos amb Mas en el debut com a candidat

El nom de Lluís Rabell passa desapercebut per a molts fora de Barcelona. Per això l'home que dirigia la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i que ara ha acceptat el repte d'encapçalar la confluència de l'esquerra alternativa per al 27-S no pot perdre ni un minut dels dos mesos que resten fins a les eleccions per donar-se a conèixer a tot Catalunya. En la seva posada de llarg com a candidat de Catalunya Sí que es pot, Rabell va entrar sense acovardir-se en el cos a cos amb la llista de Junts pel Sí, en el seu intent de polaritzar la campanya i competir directament amb el president de la Generalitat, Artur Mas. Aquest va ser el seu primer atac: denunciar l'estratègia de la llista independentista d'«amagar» el seu candidat a president. «Jo sí que sóc el candidat a la Generalitat», va deixar anar en el que va ser un doble dard, contra Mas i contra el cap de llista de Junts pel Sí i ara adversari, Raül Romeva.

En busca de l'efecte contagi per l'exitós experiment de Barcelona en Comú, Rabell va afirmar que Catalunya Sí que es pot -nascuda de la confluència entre ICV-EUiA i Podem, a l'espera que Procés Constituent decideixi avui si s'hi suma- no aspira a seguir cavant la trinxera a l'oposició, sinó a sortir-ne per «conquistar» el Govern i donar una sonora campanada davant l'onada secessionista. L'aspirant, elegit després de diverses ofertes fallides (com la de l'economista Arcadi Oliveres) va disseccionar els dos punts forts del seu perfil: els lligams amb els moviments socials i les classes populars, i la capacitat d'«aglutinar les diferents sensibilitats» en el debat sobiranista: independentistes, federalistes i confederalistes.

VA VOTAR 'SÍ-SÍ', PERÒ... / En aquesta carpeta, el candidat va haver de fer diversos eslàloms que van recordar els que va exhibir al seu dia l'actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Primer va revelar que el 9-N va votar sí-sí en resposta a l'«anticatalanisme gairebé racista» del PP, però va evitar definir-se com a independentista i va apostar per esprémer totes les opcions de trobar un millor encaix de Catalunya a Espanya. Per sortir del pas es va aferrar al terreny comú en què es mouen les forces que integren la coalició: la reivindicació d'un referèndum sobiranista. I va defensar que aquesta via, per difícil que sembli, resultarà més plausible que el full de ruta de Junts pel Sí. «Tenim amics fiables a la resta d'Espanya», va concloure en al·lusió a Podem.

Afiliat a EUiA fins al 2008, quan va deixar el partit amb els companys de la plataforma Revolta Global, Rabell va explicar que ha acceptat la candidatura pel «moment excepcional» que viu Catalunya, tot i que el setembre passat va afirmar, a la web de la FAVB, que no formaria part «de cap llista en cap contesa» electoral. En conversa amb aquest diari, Rabell va explicar ahir que fa més d'un any que el líder de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, li va proposar entrar a la llista i que ell s'hi va negar. «Però la situació s'ha tensat molt amb el pas de Romeva», addueix.

Notícies relacionades

Lluís Rabell serà el número u de la candidatura Sí que es pot

Lluís Rabell: una persona compromesa amb els veïns

«Jo vaig fer campanya per Romeva perquè fos eurodiputat [d'ICV]. Vaig penjar molts cartells amb la seva cara», recorda el flamant candidat, que també va estar en les primeres reunions «subterrànies» en què es va forjar Barcelona en Comú, «intentant que la FAVB en quedés al marge».

VÍCTIMA DE LA CRISI / A Romeva li va deixar clar ahir que pensa parlar de polítiques socials, de retallades i de corrupció, a més del dret a decidir, d'aquí a les eleccions. Rabell també ha sigut víctima de la crisi. «Treballava en una petita empresa familiar [Tallers Franco] que feia recobriments de pedra natural. Com milers de petits tallers, vam haver de tancar a causa de la crisi del sector», relata. En els seus anys com a president de la FAVB, l'exalcalde Xavier Trias li va retreure diversos cops que fes política, cosa de la qual ell sempre ha fet bandera: «L'activisme és política».