El TC aixeca la suspensió a la Generalitat per defensar el dret a decidir a l'exterior

El ple del Tribunal Constitucional n'ha donat una de freda i una de calenta a la llei d'acció exterior i de relacions a la Unió Europea de Catalunya a l'acordar aixecar parcialment la suspensió que pesava sobre aquesta norma des de fa tres mesos. Els jutges permeten a la Generalitat defensar a l'exterior el dret a decidir, però li neguen la possibilitat que actuï com un "actor internacional" que pugui establir "relacions diplomàtiques".

La resolució permet saber l'opinió de l'alt tribunal sobre alguns aspectes d'aquesta controvertida norma. Per exemple, explica que manté la suspensió dels preceptes que poden "perjudicar greument la política exterior d'Espanya", ja que la posada en "pràctica d'una política d'acció exterior pròpia de Catalunya afecta greument les relacions internacionals de l'Estat espanyol, al generar interferències (...) i incidir negativament en àmbits particularment sensibles com la política econòmica o la de seguretat".

Per això, manté la suspensió dels articles que regulen la diplomàcia pública de Catalunya. Els jutges no permeten a la Generalitat "la promoció de la projecció internacional d'entitats i organitzacions de la societat civil, el suport d'actuacions desenvolupades per ciutadans catalans a l'exterior, la creació de relacions estables amb associacions de la societat civil i el manteniment de contacte permanent amb mitjans de comunicació i generadors de l'opinió internacional". Aquestes accions, segons el tribunal, no es vinculen "a l'exercici de les competències pròpies de la Generalitat", ja que "erigeix Catalunya en subjecte d'aquesta acció exterior". 

Per contra, l'alt tribunal permet a la Generalitat defensar a l'exterior "el dret de les persones i dels pobles a la defensa i promoció de la cultura i la identitat pròpies i el dret a decidir dels pobles". No obstant, puntualitza que la interpretació constitucional del dret a decidir no es pot entendre com "una manifestació d'un inexistent dret a l'autodeterminació ni com una atribució de sobirania constitucionalment no reconeguda".

CREACIÓ DE DELEGACIONS

Els jutges tampoc han posat pegues perquè el president ostenti la representació de la Generalitat i perquè pugui mantenir "relacions amb les autoritats d'àmbit internacional" sempre que es coordini amb el Ministeri d'Afers Estrangers. I assenyalen que l'incompliment del president de coordinar-se amb el Govern central a l'hora de crear oficines o delegacions de la Generalitat en altres Estats "podrà ser motiu d'impugnació davant la jurisdicció competent dels corresponents decrets de creació d'oficines a l'exterior".

Notícies relacionades

Hisenda va retreure als inspectors que no l’avisessin dels informes dels Pujol

El PSC defensa "transformar" Espanya en un Estat federal

L'alt tribunal recorda que ja ha reconegut la legitimitat constitucional de l'establiment d'oficines autonòmiques en l'àmbit de la Unió Europea sempre que els delegats no  actuïn amb estatus diplomàtic, que "seria incompatible amb la competència exclusiva de l'Estat". Així mateix, els jutges sostenen que aquestes oficines o delegacions busquen "promoure els interessos de Catalunya", i que aquesta "noció d'interessos és absolutament irreprotxable en matèria de relacions exteriors".

La decisió de l'alt tribunal s'ha adoptat després que decretés la suspensió de la norma a instàncies del Govern de Mariano Rajoy i abans que es conegui, previsiblement al setembre, la decisió final sobre la constitucionalitat o no d'aquesta llei. En la resolució s'aclareix que l'aixecament o el manteniment de la suspensió d'alguns articles no vincula el tribunal sobre el resultat del seu examen posterior.