Transparència al ralentí

Les administracions catalanes se'n van anar a dormir ahir a la nit sent una mica més transparents que quan va començar el dia. Sense la pompa amb què els governs solen amanir aquesta mena de gestos en el seu intent de reconquistar l'afecte dels ciutadans, la Generalitat va posar en marxa la renovada versió del seu portal de la transparència. I una altra vegada es va complir la màxima de Maquiavel: «Un príncep ha d'aparentar que fa lliurement allò a què la necessitat l'obliga». Perquè ahir entrava en vigor la llei de transparència que el Parlament va aprovar fa un mig any, i durant aquest temps tot el sector públic i part del privat s'havien de sotmetre a un forçat striptease de plantilles, sous, contractes, subvencions, pressupostos i dades similars. Un primer busseig per la pàgina web ja permet concloure que les «parets de vidre» que persegueix el Govern encara són una mica translúcides.

En realitat, el portal no proporciona continguts propis, sinó que funciona com a campament base per accedir a informació publicada en diferents pàgines. L'objectiu del Govern, doncs, era centralitzar en una web l'accés a una informació que en la seva major part ja era pública per facilitar així la seva localització a la xarxa. I en aquest primer recorregut ja es poden detectar les primeres carències. En el capítol de partits polítics, el PSC i el PPC encara no han obert seccions a les seves webs dedicades a transparència, i en les que sí que existeixen a la resta de forces no totes ofereixen la mateixa informació.

Universitats públiques, cambres de comerç i col·legis professionals sí que han fet una mica més els deures, mentre que la informació relacionada amb la patronal, els sindicats i d'associacions, fundacions i entitats privades brilla per la seva absència. Almenys de moment. La consellera de Governació, Meritxell

Borràs, va garantir que el portal s'actualitzarà gairebé diàriament. L'apartat que està més verd és el registre de grups de pressió (lobbies), cridat a ser pioner a Espanya. El Govern aprovarà dimarts que ve quina informació podrà ser difosa sobre aquests col·lectius.

En el sucós capítol del patrimoni i el sou dels polítics, tant la Generalitat com el Parlament s'han posat les piles. L'Executiu va publicar ahir les retribucions anuals en vigor del president (144.030 euros), els consellers (103.176 euros), secretaris generals (84.079 euros), directors generals (80.590 euros) i de tots els alts càrrecs i personal de confiança de l'Administració.

Informació ordenada

El Parlament, que s'havia posat les piles fa temps per aconseguir les parets de vidre, va fer un pas més ahir i va reordenar la informació patrimonial dels seus 135 diputats per fer-la més accessible. Ara, per exemple, es pot conèixer fàcilment la declaració de béns i les «rendes mensuals íntegres» que cada parlamentari va cobrar el maig passat. Així sabem que Artur Mas té estalviats 374.643 euros, dels quals 110.000 euros estan ubicats en comptes corrents i altres dipòsits bancaris; 51.543 euros es corresponen a accions i un altre tipus de béns i 213.100 euros pertanyen a plans de pensions.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Oriol Junqueras (ERC), Miquel Iceta (PSC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) van cobrar al maig 7.300,60 euros bruts cada un. David Fernàndez (CUP) va percebre 7.169,71 euros i Albert Rivera (Ciutadans), 7.763,80. La líder del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, va renunciar al sou del Parlament per cobrar la seva remuneració com a senadora (que no indica quin és). Els diputats d'Esquerra especifiquen a les seves fitxes que aporten un percentatge de la retribució com a càrrec públic a la fundació Josep Irla. I els diputats d'ICV-EUiA i la CUP també entreguen als seus partits una part de les remuneracions públiques que reben. Iceta, a més, és el líder de l'oposició que més estalvis té (233.500 euros), seguit d'Oriol Junqueras (188.730). En canvi, Camacho afirma a la seva fitxa que només té al banc 3.300 euros.

Per ensenyar, el Parlament ensenya el seu parc automobilístic (un Audi A6, un Honda Civic i quatre Seat Exeo), un exhaustiu inventari de béns materials i fins i tot els obsequis rebuts de part dels seus convidats. També els diputats s'han sumat a la iniciativa i expliquen els vehicles de què disposen. Els seus cotxes, motos i fins i tot caravanes, així com el seu patrimoni en béns immobles. En aquest últim apartat, el presidentMas informa que és propietari d'una vivenda; Iceta en té dues; Junqueras, una; Camacho, un parell (encara que una d'elles està en procés de venda); Rivera, dues més; Herrera, una, i Fernàndez, cap.