Neus Munté: "CDC ha canviat molt i vol tenir les parets de vidre"

Una de les conselleres menys mediàtiques, Neus Munté (Barcelona, 1970), s'ha convertit aquesta setmana en vicepresidenta i portaveu del Govern, funcions que suma a les de responsable de Benestar Social i Família. Queden menys de 100 dies per a les eleccions i no li sobraran gaires hores per gestionar les dues carteres.

-¿Quan i com va saber que la nomenarien vicepresidenta?

 

-Va ser poques hores abans que es fes públic. I ja es pot imaginar com ho vaig saber.

-Imagino que per una trucada del president. ¿Ell li va demanar res o vostè li va posar cap condició?

 

-No, tots dos vam constatar que era important que jo pogués mantenir   les meves responsabilitats en el departament de Benestar i Família i que aquest nomenament hauria de servir per reforçar el discurs social del Govern. I dic reforçar perquè no és un discurs nou, no és cap gir ni un canvi de prioritats, perquè aquestes ja existien.

-¿Però el fet que el seu nomenament s'hagi presentat com un intent de donar més vernís social al Govern és perquè o bé n'hi faltava o bé no l'han sabut transmetre?

 

-Des que vaig arribar a Benestar i Família sempre he constatat que és el conjunt del Govern amb el president al capdavant el que té aquesta vocació social. Tots de manera transversal treballem en la millora del benestar de les persones. Es pot focalitzar més en un departament com el meu perquè som interlocutors de moltes entitats i perquè tenim al davant els col·lectius que pateixen més directament els efectes de la crisi.

-Gaire no es deu percebre perquè a les enquestes la gestió del Govern no arriba gairebé mai a l'aprovat.

 

-Crec que respon al context de crisi en què ens movem, d'un augment de les desigualtats, les taxes de pobresa en infants i joves continuen sent intolerables. La percepció que pot tenir la ciutadania és que hem d'intensificar esforços, però el Govern ha sabut explicar molt bé que estem en un context d'escanyament econòmic. per culpa del Govern central i de la baixada d'ingressos.

-¿Veient les dades de pobresa a Catalunya, ha sentit impotència?

 

-Li diré una cosa que a molta gent no li agrada sentir: quan en aquest país vivíem en plena bonança econòmica, l'índex de pobresa ja era excessivament elevat i llavors no s'hi va prestar l'atenció que calia. Ara l'equació és diabòlica: hi ha més necessitats i també més dificultats per afrontar-les.

-Aquest mateix argument l'hem sentit a Artur Mas. ¿Això significa que hi ha gent que s'ha de resignar a ser sempre pobre?

 

-Aquest és el principal problema que tenim ara, la possible cronificació de la pobresa, especialment la que afecta nens i joves.

-Però, segons dades de l'INE, els catalans que se situen per sota del llindar de la pobresa continuen augmentant i ja són gairebé el 16%. Alguna cosa deuen estar fent malament, ¿no?

 

-Hi ha una millora econòmica però l'ocupació que s'està començant a crear té un punt de precari. I en molts casos parlem de famílies que pateixen aquesta cronificació.

-Aquesta setmana s'ha presentat la loteria de la Grossa, que dedica els beneficis a projectes socials, també tenim les maratons solidàries... ¿La caritat substitueix a vegades la feina de les administracions?

 

-Jo parlaria de solidaritat. Aquesta és una expressió molt genuïna del nostre país. A mi personalment no m'agrada parlar de caritat.

-Aquest diari ha publicat una enquesta que pronostica que si es configura una llista del Sí que es pot estaria en condicions de disputar la presidència a Mas. ¿Seria una mostra que el Govern no ha sabut combinar el missatge social amb el discurs sobiranista?

 

-En el nostre projecte sobiranista, progrés nacional i social van agafats de la mà. Per això diem que necessitem un Estat per garantir el benestar dels ciutadans. Des d'una hisenda pròpia, a una seguretat social, competències i recursos. La diferència entre el nostre plantejament i el de la llista que vostè ha esmentat és que el primer engloba necessàriament progressos socials i nacionals mentre el segon només entra en el discurs ideològic.

-Anhelen la independència però es passen els dies parlant de bregues internes. Esbroncades amb Unió, amb ERC. ¿No ha faltat pedagogia?

 

-La pedagogia sempre és imprescindible i crec que s'està fent. Una altra cosa és que un sector hagi practicat un discurs de la por vergonyant i dirigida a les persones més vulnerables. Un exemple d'això és el que diu el PP sobre les pensions.

-¿Es considera d'esquerres?

-A mi l'eix dreta-esquerra m'ha provocat molts dubtes. Se m'ha etiquetat d'esquerres perquè pertanyo a un sindicat clarament d'esquerres. Jo em sento més còmoda com a socialdemòcrata.

-Aprofito que ho esmenta. ¿Quan veu tot el que ha passat amb la UGT i els ERO a Andalusia, què en pensa?

 

-Penso que com qualsevol altra institució tothom ha de fer canvis. Em sap greu que  per aquests casos es posi en qüestió la feina de moltes persones que des d'un sindicat treballen per millorar el dia a dia de les persones.

-¿I quan sap que Convergència té una quinzena de seus embargades preventivament arran del cas Palau, no creu que com a mínim alguna cosa ha fallat?

 

-Quan es parla de l'embargament de les seus de CDC hem de deixar clar que són uns locals que estan dipositats com a aval en un procés judicial que encara no ha finalitzat però que determinats adversaris polítics han utilitzat per llançar molta porqueria. A CDC les coses han canviat molt durant els últims anys. L'objectiu és que tingui les parets de vidre, que la transparència i la bona gestió siguin les autèntiques prioritats.

-¿El cas Pujol els ha passat factura en les eleccions municipals?

 

-Hi han intervingut molts factors. Els partits tradicionals hem patit un cert càstig a causa de l'aparició d'altres de nous que han plantejat amb força la qüestió de la regeneració, una altra cosa és que acabi sent només un discurs. I CDC continua sent la força més votada.

-Però han perdut Barcelona. ¿Com analitza el fenomen Colau?

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

 

-Forma part de la irrupció d'aquestes forces que plantegen una manera diferent de fer política. Ara haurà de demostrar si el discurs del canvi radical és possible o potser es demostrarà que les polítiques socials que ja s'estaven portant a terme eren les correctes.