Anar al contingut

LA RUPTURA DE LA FORÇA HEGEMÒNICA DE LES ÚLTIMES DÈCADES

Convergència certifica el final «sense retorn» de la federació amb Unió

CDC assegura que CiU ha sigut útil «en el context autonòmic» i espera que la ruptura sigui «amistosa»

Les dues formacions negocien com liquidar la unió i avui parlaran del paper de Duran al Congrés

XABIER BARRENA
BARCELONA

Benvinguts al 27-S. Més que la data de les pròximes eleccions al Parlament, un estat mental, un marc polític (si es permet la parauleta de spin-doctor) que facilita, per exemple, que CDC deixi de costat aquella ambigüitat en els seus missatges que els seus oponents li han atribuït històricament. El número 2 del partit, Josep Rull, ahir tot just va trigar un parell de minuts, en la compareixença que va fer per informar de la reunió que Convergència va celebrar dimecres a la nit, a pronunciar una frase per a la història: «El projecte polític de la federació de Convergència i Unió s'ha acabat».  Molt contundent i molt clar, i encara més si es té en compte que el missatge previ dels democristians, a través del seu secretari general, Ramon Espadaler, havia sigut que a ells «no els constava» que CDC volgués el divorci. El lector desconfiat potser encara pensa que la ruptura és momentània. Que les dues forces es donen un temps. Rull, ahir, en el pol oposat de l'ambigüitat, va sentenciar: «La ruptura no té camí de retorn. No farem hibernar la federació per reprendre-la més endavant. Passi el que passi el 27-S».

La d'ahir va ser, de fet, la primera decisió estratègica de campanya de CDC de cara al 27-S -el primer acte tindrà lloc dissabte que ve a Molins de Rei-, i la demostració que, al final, ha primat la tesi que els 12 escons que es van perdre el 2012, i que se'n van anar gairebé tots  a ERC (en va pujar 11), es van deure, sobretot, a l'ambigüitat. A no pronunciar la paraula independència. A anar amb Unió. A Josep Antoni Duran Lleida.

«La federació ha sigut una valuosa eina en el marc autonòmic, però ara CDC inicia una altra etapa», va explicar Rull. Marc mental nou. L'arxiconegut no ets tu, sóc jo. Encara que, evidentment, en culpen Unió i la seva negativa a abraçar la independència com a objectiu.

QUEDAR COM AMICS / «Ruptura amistosa» va ser el concepte trending topic en el dia d'ahir. El va pronunciar Artur Mas i, després, el mateix Rull. El president, de fet, va aconseguir enfundar el seu puny de ferro en un guant de seda. Així, per un costat, va tenir afectuoses paraules de comiat per als tres consellers d'Unió -Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí-, de qui va lloar la seva feina. Espadaler va tornar la gentilesa, també, amb paraules d'admiració i fins i tot d'afecte.

Això sí, Mas va remarcar que hi ha ruptura i que aquesta té lloc per motius «molt de fons», desmentint així el que havia dit el mateix Espadaler que havien sigut les formes, l'ultimàtum, les que havien conduït al final. Rull també va insistir en aquest punt. De fons, el pols per la imatge pública.

Confirmant la fama d'implacable que a vegades se li atribueix, el president va donar a entendre que, amb el canvi de Govern imminent —que ha ajornat fins dilluns, per no interferir amb la tasca parlamentària-, ell donarà per païda la crisi amb Unió. I va assenyalar que el cisma «no afectarà el procés». «Continuarem amb el full de ruta amb normalitat», va dir.

Aquesta menció explícita al guió firmat amb ERC i les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium i l'AMI), l'origen de la crisi amb Unió, va ser un dels missatges críptics amb què Mas va donar a entendre, hores abans que Rull ho digués ben clar, que no hi ha marxa enrere ni espai per al retrobament amb els democristians. Així, prèviament, Mas havia dit que desitjava que les eleccions del 27-S servissin per conèixer si Catalunya ha d'anar cap a «la seva sobirania i un Estat independent». El terme que ha causat la ruptura amb Unió. Tot ben lligat.

El grau d'amistat en què derivi la relació dependrà molt de la negociació -ja en marxa- sobre què fer amb els grups parlamentaris (a Madrid i Barcelona) i, en general, amb els actius i passius de la federació. Rull va voler dibuixar un gran interrogant sobre tot això i no va donar res per fet. Ni tan sols el paper de Duran, actual líder de CiU  al Congrés.

De fet, aquest mateix matí es reuneixen a Barcelona els diputats i senadors a la capital d'Espanya. «Acaba una etapa i n'obrim una altra. Durant 35 anys hem sigut els de la tercera via. Ja no ho som», va sentenciar el número 2 de CDC. No hi haurà més executives conjuntes i es faran els passos per dissoldre la unió «amb seguretat jurídica».

Les apostes sobre qui i com formarà part del primer Govern monocolor de la història recent de Catalunya ja estan en marxa.

TEBI OFERIMENT D'ERC / L'única cosa segura és això, que només hi haurà consellers de Convergència. Tan clar ho té tothom que fins i tot ERC, fastiguejada ja de ser rebutjada per Mas, no s'ha llançat en tromba per demanar l'entrada a l'Executiu, ara que els convergents estan solters. Dimecres va ser el seu portaveu, Sergi Sabrià, qui, lluny de tota èpica, va afirmar que el seu partit estava disposat a entrar al Consell Executiu. Ahir, en la sessió de control, Junqueras va fer un el·líptic i molt mecànic oferiment abans de centrar-se en la situació laboral de General Cable. El líder d'ERC prefereix passar, aquests dies, desapercebut. I als republicans se'ls ha acabat el vell truc de pegar dialècticament a Mas a través de Duran. Una particularitat més de la dimensió 27-S. Siguin benvinguts.