El PSC s'erigeix com l'únic vot sense hipoteques

Collboni furga en les tibantors entre ICV i Colau, a qui acusa de doblegar-se a Iglesias

1
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

Hi havia un temps en què per atacar el PSC només se li havia de recordar la seva dependència orgànica del PSOE, que condicionava moltes de les seves votacions al Parlament i al Congrés. Ara són els socialistes els que intenten tornar el cop als seus adversaris amb la mateixa estratègia, immersos en la seva desesperada recerca del vot dels indecisos. El seu alcaldable per Barcelona, Jaume Collboni, va reivindicar ahir el PSC com l'únic partit que podrà actuar amb les mans lliures. Va voler contraposar així el seu projecte al de CiU, que veu supeditat al seu pacte amb ERC a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume, i al de Barcelona en Comú (BC), que considera tutelat per Podem.

La tàctica de la jornada de Collboni per reprendre Ada Colau va ser treure a col·lació Pablo Iglesias i furgar en les tibants relacions entre la candidata de BC i el coordinador d'ICV, Joan Herrera. Segons l'alcaldable socialista, mentre el líder de Podem ha sigut l'estrella dels mítings de la coalició en què ha intervingut, el dirigent ecosocialista ha passat amb més pena que glòria, eclipsat per convidats d'altres partits verds europeus. La conclusió de Collboni: «Si diumenge guanya Colau, Barcelona serà un trofeu a la vitrina de casa de Pablo Iglesias».

Notícies relacionades

SENSE EXPERIÈNCIA / Furgant en la mateixa ferida, l'aspirant del PSC a l'alcaldia va sostenir que si ICV tingués més influència en la candidatura de BC, no s'haurien escoltat en boca de Colau «ocurrències» com la de pagar part de la nòmina dels treballadors de l'Ajuntament amb una moneda local. I va tornar a carregar contra la falta d'experiència de govern de Colau: «¿A la seva llista s'hi pot veure un hipotètic regidor d'Hisenda? ¿De Seguretat? No és un equip per governar, sinó per fer activisme i oposició», va advertir en una entrevista a l'ACN.

Evidentment, com fa diàriament en aquesta campanya, no va faltar la mateixa dosi d'artilleria contra el candidat de CiU, Xavier Trias, a qui va retreure el seu «cinisme polític» per exhibir mans lliures per pactar amb qui vulgui després de les eleccions tot i l'acord CiU-ERC que aguanta Artur Mas a la Generalitat, i que, va dir, marca el pas als candidats locals per afavorir governs sobiranistes als ajuntaments passat el 24-M.