«¿Per què no convertir Barcelona en la capital mundial de la salut?»

El perfil 3Palma de Mallorca, 1957. 3Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. 3Cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l'Hospital Clínic. 3Presideix la Barcelona International Medical Academy (BIMA), que promou la marca Barcelona Mèdica.

«¿Per què no convertir Barcelona en la capital mundial de la salut?»_MEDIA_1

«¿Per què no convertir Barcelona en la capital mundial de la salut?»_MEDIA_1 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
NÚRIA NAVARRO / BARCELONA

És el Messi de les tècniques de cirurgia gastrointestinal mínimament invasives. És a dir: mentre l'argentí fa regats prodigiosos, el doctor De Lacy extreu una vesícula per la boca o un ronyó per la vagina. Li rendeixen culte per tot el globus, però la seva central d'operacions és al Clínic, a Barcelona, la ciutat que vol que sigui un referent mundial.

-¿Barcelona és un bon lloc per acabar en una taula d'operacions?

-És la capital de la medicina a Espanya. Madrid està a anys llum de l'estructura organitzativa en investigació i innovació.

-Algun teixit dolent deu tenir. Apliqui el bisturí.

-Preferiria no fer-ho, perquè ja sap que sóc un crític de la retallada.

-En sanitat són tendència.

-Jo les visc malament. Però crec que tenen vies de solució.

-¿Municipal?

-Arribarem a això. El primer és escoltar el professional i fer-lo partícip del que  signifiquen les retallades. Si participa del problema, no utilitza un instrument de pitjor qualitat en un pacient, però tampoc malgasta. I segon, tothom considera que la sanitat ha de ser gratuïta, i no pot ser gratuïta.

-És un èxit de la democràcia.

-El que suggereixo és que la gent que pugui pagar, que pagui una mica. La que no pugui, que pagui zero. I en cas de dubtes, que no pagui. En algun moment això s'haurà de plantejar i deixem-nos de coses polítiques. Jo crec en Robin Hood: el que tingui diners i vingui a operar-se aquí, que doni diners i gaudeixi d'un règim fiscal especial.

-Sap que això genera molta crítica.

-Sóc terriblement optimista. També crec que la millor manera d'estalvi és augmentar els ingressos. El Clínic ha posat en marxa mecanismes per aconseguir col·laboracions amb l'empresa privada, i tenim mecenes com Pere Mir, que ha donat en tres anys entre 300.000 i 400.000 euros només per a nous materials, o Esther Koplowitz, que va aportar ni més ni menys que 15 milions d'euros. Els beneficis són immediats per a tots.

-Sembla l'antesala de la privatització.

-Jo estic al 100% en desacord amb privatitzar la sanitat. Només dic que la ciutat ha de donar les màximes facilitats perquè la sanitat sigui una font d'ingressos.

-Vostè és un fervent promotor del turisme sanitari.

-La marca Barcelona existeix i és molt potent. ¿Ha ajudat el Barça? ¡Una barbaritat! Doncs la part mèdica també ho pot fer. ¿Per què no posar anuncis mèdics a l'aeroport? ¿Per què no convertir Barcelona en la capital mundial de la salut? En aquest sentit, Xavier Trias té un magnífic discurs de la ciutat. Parla de les smart cities i que la salut és molt més que operar-se; és córrer per la Diagonal i respirar, menjar bé i tenir cultura.

-Un vot per a CiU.

-Jo crec més en les persones que en els partits.

-¿Això què significa?

-M'identificava amb CiU, però no acabo d'entendre què és el que està passant dins. Veurà, si jo tingués 20 anys, o menys coneixement, segurament votaria Barcelona en Comú. Encarna la protesta. La seva explosió obeeix al fet que diu el que la gent vol sentir. Però darrere, ¿què?

-Vostè presenta una estranya barreja ideològica.

-Jo sóc liberal com el meu avantpassat, el general Luis de Lacy, que va acabar afusellat. I he sentit que, en aquests moments, la diferència entre l'esquerra i la dreta és el 5% de l'economia. Una el dedica a béns socials i l'altra, a fer carreteres. ¿No seria igual si poséssim un gestor ben pagat al capdavant i que la ciutat funcionés com una empresa?

-Vostè dirà.

-Jo m'atreviria a dir que funcionaria. L'únic que el meu cor d'esquerres em dicta clarament - i és el concepte més liberal del món- és que hi ha d'haver igualtat d'oportunitats.

-No n'hi ha. L'índex de pobresa de Barcelona és del 18,3%.

-¡Això és ben veritat! Els polítics haurien de preguntar més als que viuen en aquest costat negre de la ciutat. És més -i ho dic a tots els candidats-,

han de buscar la manera que un percentatge dels 436 milions d'euros que es deixen els 100.000 participants al Mobile World Congress, o dels diners que atraiem dels malalts que vénen a operar-se aquí, vagi directament al sector més desafavorit de la ciutat. Per llei.

-La taxa De Lacy.

 

-(Riu) Si féssim això, potser ens copiarien en moltes ciutats. El que arribi a l'alcaldia ha d'incloure aquesta taxa d'ajuda. I si no ho compleix, ¡al quiròfan i sense anestèsia!

-El veig aparcant la bata blava i pujant a la tribuna.

-Jo no crec en el polític professional. Però si del que  es tracta és d'ajudar a aconseguir que la sanitat i l'educació siguin universals de veritat, acabar amb les retallades i imposar la taxa per als desafavorits, perdria una estoneta a donar unes quantes idees més.

Notícies relacionades

-¿S'imagina l'ajuntament portat com un quiròfan?

-Una vegada, davant una pregunta similar, vaig contestar de la següent manera: «No sé si seria meravellós o espantós». Les llibertats quedarien bloquejades. Seguim protocols estrictes, poc democràtics. I la societat necessita una dosi de gresca i de descontrol. En cas contrari, crec que hauríem d'inventar els jocs de la fam.