Els alcaldables de BCN volen acotar els clubs cannàbics

És gairebé impossible dissociar a Barcelona la ronda de Sant Antoni dels comerços d'informàtica, o no pensar en les sabateries al parlar de la zona de Portaferrissa, o oblidar-se del carrer de Trafalgar si es vol entaular negociacions amb majoristes xinesos. Zones de la ciutat que amb el pas dels anys s'han consolidat com una referència ineludible de determinades àrees de consum. Una denominació d'origen relacionada amb carrers i barris que les candidatures que opten a l'alcaldia de la capital catalana volen evitar costi el que costi quan es tracta d'ubicar els clubs cannàbics.

Aquesta és una de les principals consideracions que els partits de l'oposició esperen que inclogui l'ordenança o el pla especial que el govern municipal de Xavier Trias es va comprometre fa gairebé un any a aprovar abans de les eleccions municipals, convocades per al 24 de maig. L'alcaldable socialista per Barcelona, Jaume Collboni, advoca per una regulació de les associacions d'autoconsum que «eviti la concentració d'aquests locals en zones concretes» de la ciutat.

Un tema en què coincideixen membres destacats d'altres llistes, com Laia Ortiz, portaveu de Barcelona en Comú, que mostra la seva preocupació pel risc potencial «d'una densificació d'aquests locals» en algunes àrees si no hi ha una ordenació d'aquesta activitat «que reverteixi el model actual». Entre els riscos que comporta aquesta indefinició normativa, la popular Belén Pajares, que integra la llista encapçalada per Alberto Fernández Díaz, cita el dels «problemes de seguretat i de convivència amb el veïnat», que, sosté, ja es produeixen en alguns espais urbans.

Des de les files d'ERC, Jordi Coronas apunta a un «buit legal que ha facilitat el creixement d'aquestes associacions», i possibilita que «en molts casos s'allunyi de les bones pràctiques», al mateix temps que causa «inseguretat jurídica per als que sí que les tenen en compte». Aquesta «proliferació» també l'assumeixen des de les files de CiU, que identifiquen les queixes dels veïns, però adverteixen que es tracta «d'associacions, no locals de pública concurrència, aspecte que dificulta la seva regulació». No obstant, apunten a la necessitat d'evitar-ne la «concentració en alguns districtes» i apel·len a reglar un «control» per optimitzar el seu encaix a la ­ciutat.

ESPECULACIÓ 

Per Ortiz, és necessari implementar un model «basat en l'associacionisme», que sigui «compatible amb la convivència i garanteixi els drets dels usuaris». I proposa una regulació que eviti l'especulació perquè el lucre no sigui la finalitat d'aquestes associacions i evitar que Barcelona s'identifiqui a l'estranger com un referent del «turisme cannàbic».

Collboni precisa algunes de les iniciatives que allunyarien aquests perills, com «una carència de 15 dies des de l'adscripció a l'associació». I mira enrere per denunciar que en el passat «ja es va fer malament a l'acceptar l'obertura dels locals amb la simple presentació d'un comunicat per a una activitat que genera tanta controvèrsia». Això explica, segons el socialista, que «s'hagin triplicat els locals d'autoconsum en menys d'un any».

La candidatura republicana, encapçalada per Alfred Bosch, recorda que alguns clubs barcelonins han expedit «fins a 5.000 carnets de soci» per evidenciar que «es promou el consum i es prioritza l'interès econòmic». Per evitar aquestes carències, Coronas proposa «un procés participatiu que impliqui diversos sectors, des de la sanitat fins a l'educació, passant per la justícia» i en el qual inclou, «per descomptat, les mateixes associacions».

Notícies relacionades

Una densa fumera

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

A aquesta transversalitat s'hi sumen el PSC, Barcelona en Comú i el PPC, especialment al ser conscients de les limitacions competencials que tenen els municipis. Des dels populars, Pajares advoca per una normativa base, «un projecte de llei» on intervinguin tots els departaments de la Generalitat que estiguin implicats d'alguna forma amb aquesta regulació. «Després serà cada municipi el que ajusti aquesta normativa en funció de les seves característiques i necessitats».

I sense oblidar els veïns, subjectes passius als quals es refereix Ortiz per garantir «un abordatge integral» del fenomen. I un actor imprescindible per consensuar aspectes clau, com l'aforament màxim dels clubs i els horaris a aplicar.