La pressió del Govern no pot evitar fugues al PP per l'avortament

Després de la gran relliscada que va suposar promoure i retirar mesos després la restrictiva llei Gallardón sobre l'avortament, el Govern es va embarcar en un exercici propi d'equilibristes a l'intentar reconciliar-se amb el seu electorat més conservador i, al mateix temps, atraure el votant moderat que no acaba de compartir que les adolescents puguin avortar sense el consentiment dels seus pares. En conseqüència, en ple any electoral, va promoure una reforma que restringeix el dret de les dones joves. El problema és que l'ala més antiavortista del PP, cansada de vaivens, s'ha rebel·lat contra un canvi tan limitat. Cinc diputats no van recolzar ahir la proposició del seu grup al Congrés, ignorant les pressions que han rebut des que, al febrer, el sector crític va plasmar en una carta dirigida a Mariano Rajoy les seves desavinences.

Lourdes Méndez, José Eugenio Azpiroz i Javier Puente es van quedar a l'hemicicle però no van votar la iniciativa, que ahir va superar el seu primer tràmit, tal com havien advertit públicament «en coherència» amb els valors tradicionals del partit. A aquests es va sumar a última hora Antonio Gutiérrez Molina, que tampoc va votar, i Eva Durán, que ho va fer en contra. L'ala dissident va assegurar que no va ser per error, sinó perquè es van sumar in extremis a les seves tesis, alhora que es va burlar de l'error del socialista Pedro Sánchez, que, ell sí per equivocació, va votar amb el PP.

Prèviament, la diputada Méndez va argumentar que la proposició del seu grup «el que fa és canviar la titularitat del dret de l'avortament de les nenes als pares. Això valida la llei Aído i prova que el PP no farà cap canvi d'acord amb el dret a la vida».

LA FACTURA A LES URNES / En termes similars es va manifestar Azpiroz. Tots dos van assegurar que molts altres diputats comparteixen el seu malestar, si bé no s'han atrevit a desafiar els mandats del seu grup. De fet, la carta enviada a Rajoy anava firmada per set diputats i cinc senadors, els quals al seu torn van donar suport a la missiva que ahir va rebre el grup popular del Congrés, la qual cosa fa preveure que les dissensions es repetiran quan la norma arribi a la Cambra alta. Siguin molts o pocs, la seva insurgència evidencia el malestar d'un sector de l'electorat amb la gestió de l'Executiu, una cosa que podria passar factura electoral al PP.

Per això, s'ha intentat per tots els mitjans aplacar la rebel·lió. Rajoy va ordenar al ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, i al portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, que es reunissin amb els crítics. La setmana passada, els van oferir esmenar la proposició per reconèixer en aquesta que l'avortament no és un dret, però davant la negativa dels dissidents a recolzar tot i així el seu grup, el PP va fer un gir de 180 graus i va passar a defensar públicament que en la llei de terminis actual no es recull el dret universal.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Els crítics van demanar llibertat de vot -la mateixa que el seu partit va demanar al PSOE per mirar de seduir els socialistes que recolzen augmentar la tutela paterna-, però van obtenir un no per resposta. Hernando va advertir ahir que «hi ha llibertat de vot per actuar d'acord amb el programa electoral», que esmenta el permís patern, però també promet, de manera genèrica, augmentar la protecció del no nascut. El dirigent conservador va assegurar que els diputats rebels seran castigats amb la corresponent sanció econòmica.

EL SUPORT / Unió, amb Unió del Poble Navarrès i Fòrum Astúries van recolzar la iniciativa, mentre que els vots de CDC es van repartir entre el no i l'abstenció. En la seva defensa, la diputada popular Marta González va recordar que la decisió que l'última paraula recaigui en les adolescents -que excepte que hi hagi conflicte familiar ara sí que n'han d'informar els seus pares- va generar una «gran commoció» la passada legislatura i va provocar protestes fins i tot a les files socialistes. L'oposició va assenyalar que la reforma és innecessària perquè només el 0,4% de les que avorten -unes 500 a l'any- no comuniquen la seva decisió a les seves famílies i la reforma les aboca a un avortament «clandestí i insegur».