INICIATIVA JUDICIAL

Ruz proposa jutjar 11 alts càrrecs del Marroc per crims al Sàhara Occidental

Els atribueix un delicte de genocidi per crims i tortures comesos entre els anys 1975 i 1992

2
Es llegeix en minuts

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha proposat jutjar 11 alts càrrecs i militars del Govern del Marroc a qui imputa, entre altres, un delicte de genocidi pels crims que es van cometre contra refugiats del Sàhara Occidental entre els anys 1975 i 1992. Així consta en una resolució en què el magistrat processa els 11 dirigents marroquins --entre els quals hi ha dos governadors, un tinent i un coronel-- per un delicte de genocidi en concurs amb detenció il·legal, tortures, assassinat i desaparició forçada, al mateix temps que posa set d'ells en situació de recerca i captura.

El jutge, que ha acordat aquestes mesures a instàncies de la fiscalia, assenyala que el "fet fonamental" que s'investiga en aquesta causa és la troballa el febrer del 2013 d'una fossa comuna a Amgala on van aparèixer vuit cadàvers que "han sigut plenament identificats per l'ADN" així com els testimonis de diversos testimonis i víctimes que "incriminen" els processats.

Entre els processats hi ha el governador de l'Administració Territorial del Ministeri de l'Interior fins al 1997, Abdul-hafid Ben Haxem; el governador de Smara entre el 1976 i el 1978, Saïd Ouassou; el subgovernador de la província, Hassan Uixen; els inspectors de Policia a Aaiun Brahim Ben Sami i Hariz El-Arbi; el coronel de les Forces Armades Abdul-hak Lemdaour i el tinent de la Gendarmeria Reial Driss Sbai. Contra tots ells el jutge acorda la "recerca, detenció i ingrés a la presó".

Ruz processa el coronel Lamarti i els presumptes "responsables de genocidi" Mulei Ahmed Alburkadi, Bel Laarabi i Abdul-ghani Loudghiri, que van ser identificats per algunes de les seves víctimes. En aquests quatre casos, el magistrat sol·licita a les autoritats marroquines que aportin les dades que tinguin per a la seva "correcta identificació i filiació". Al mateix temps, rebutja processar vuit imputats més per falta de proves i en un cas per prescripció dels delictes que se li atribuïen.

AMPUTACIONS A UN NADÓ

La causa, que va ser oberta pel jutge Baltasar Garzón el 2007 en virtut d'una querella presentada per l'Associació de Familiars de Presos i Desapareguts Sahrauís (Afapradesa), investiga assassinats, bombardejos de campaments i tortures comesos per les forces marroquines al Sàhara des del 6 de novembre de 1975 i el 7 d'octubre de 1992 imputables als processats o sense autor conegut.

Entre els fets descrits figuren amputacions de membres a presoners, fins i tot un nadó, la crema de persones vives o l'aplicació de descàrregues elèctriques a refugiats que vivien a les localitats sahrauís d'Aaiun, Smara, Amgala. En conjunt, el jutge arriba a comptabilitzar 50 delictes d'assassinat i 76 més en grau de temptativa, 202 de detenció il·legal, sis més sense informar del parador del detingut, un delicte contra la llibertat sexual i 23 de lesions.

GENOCIDI

El magistrat, que es remunta en la seva interlocutòria a l'ocupació del Sàhara Occidental el 1975, justifica el processament per un delicte de genocidi apuntant que les accions comeses per policies i militars es van dirigir "unívocament contra els sahrauís" que van ser "sotmesos a persecució únicament pel motiu de ser originaris d'aquest territori que reclama el Marroc".

Notícies relacionades

Les accions dels processats, segons detalla el magistrat, tenien com a única finalitat "destruir" la població sahrauí "mitjançant l'assassinat, les desaparicions forçades o la reclusió durant grans períodes de temps".

"Existeix, per tant, una finalitat de destrucció biològica d'aquestes persones com a tals i simplement pel seu origen ètnic, que es manifesta al llarg de les declaracions dels testimonis, que narren les referències dels funcionaris marroquins a la necessitat d'acabar amb els sahrauís", assenyala la resolució.