Els errors de la 'casta'

El vot ideològic dóna pas al suport basat en la reputació i amenaça l'eix esquerra-dreta

Els electors deixen d'anar a les urnes amb vergonya i volen sentir-se orgullosos de la seva papereta

PODEM Pablo Iglesias i els seus companys van a tertúlies televisives.

PODEM Pablo Iglesias i els seus companys van a tertúlies televisives. /

4
Es llegeix en minuts
IOLANDA MÁRMOL / MADRID

La casta està, podria dir-se, en plenes obres de millora, però els experts en reputació adverteixen que aquestes reformes per taponar les goteres són insuficients i que els vells partits necessitaran una regeneració des dels fonaments si volen sobreviure al temporal que els disputa l'hegemonia de què han disfrutat durant les últimes dècades. Els seus punts de suport, els simpatitzants, no semblen disposats a continuar sostenint unes sigles de les quals s'avergonyeixen. En aquest context de món canviant es detecta una nova tendència: el transvasament dels vots ideològics als vots per reputació. ¿Significa això que les opcions esquerra-dreta han deixat d'operar? No, però aquest ingredient pesarà cada vegada menys en l'elecció de la papereta perquè adquireixen més força la respectabilitat, l'honestedat o l'admiració. Els electors ja no estan disposats a votar amb vergonya. Volen sentir-se'n orgullosos, visualitzar la seva opció política i que les seves esperances es vegin satisfetes.

Un dels experts que analitza el fenomen, Juan Cardona, director de reputació de l'empresa Llorente y Cuenca, adverteix que l'error letal dels vells partits és no cobrir les expectatives dels seus simpatitzants. «Els partits tenien vots captius per una ideologia basada en l'eix esquerra-dreta, però ara la descomposició ideològica està accelerant un transvasament de vot cap a la reputació. El bipartidisme sembla no adonar-se'n; per descomptat no n'estan fent la lectura adequada», analitza.

«Crec que als partits i als candidats encara els queda molt camí per recórrer en aquesta parcel·la. La gestió de la reputació de la marca política i del candidat és una assignatura pendent. Aspectes com formació de portaveus, relats i missatges, gestió de crisis o comunicació no verbal haurien de treballar-se més i amb més intel·ligència», coincideix Isabel Grifoll, vicepresidenta ­d'Atrevia.

Per Justo Villafañe, especialista en reputació, la clau està a veure quant terreny guanya el vot de credibilitat al vot pragmàtic. «La confiança és el primer gran filtre que selecciona les opcions de vot en aquest moment, però a partir d'aquí crec que el segon serà l'opció entre el vot econòmic i el vot ètic, el primer associat a la suposada capacitat de gestió i el segon a la legitimitat de l'opció política. Al voltant de la capacitat de gestió abunden estereotips com la dreta gestiona millor o l'àmbit privat és més eficient que el públic, que, com el seu propi terme significa, no han de convalidar-se amb la realitat», afirma Villafañe, que subratlla que el «pecat capital» comès pels vells partits ha sigut defensar «la seva pròpia perpetuació».

Amb l'anàlisi dels experts, aquests són alguns dels grans errors comesos per la casta.

CANDIDATS POC HUMANS

Els líders, en una realitat paral·lela

La gent confia més en persones que percep com a similars o en experts de prestigi. Mariano Rajoy no desperta el sentiment de ser «com ­nosaltres» ni transmet dots d'estadista. A penes ha trepitjat el carrer i quan ara es llança a una campanya de proximitat no hi ha connexió emocional. Les seves intervencions retransmeses per plasma han fomentat la imatge de polític de casta desconnectat de la realitat: té xòfer des de fa dècades, no compra personalment i no dialoga amb desconeguts.

MISSATGES INCONCRETS

No saben traduir la realitat al ciutadà

Els partits tradicionals no han sabut traduir els anhels ciutadans en missatges concrets. El PP i el PSOE han transitat per la crisi econòmica parlant de la «lògica dels mercats financers» o d'«emigració intel·lectual». En contrast, Podem va donar a la gent enfadada bales dialèctiques per defensar els seus postulats als bars, a la paella del diumenge. Va batejar els vells partits com a «casta», va apuntar un enemic concret, «Angela Merkel», i va traduir conceptes complexos i intangibles en lemes repetibles i clars com el «final dels desnonaments» o «volem que tornin els joves obligats a expatriar-se».

LA FALTA D'ÈTICA

La corrupció els passa factura

L'ètica és una dimensió imprescindible en la construcció de la reputació. Podem i Ciutadans han aconseguit que es consolidi la dicotomia entre partits nets i contaminats, entre dirigents honestos i eficaços que entren en política -durant un temps limitat- per contribuir a la societat en contrast amb els no eficients que busquen perpetuar-se en el poder per treure profit de la corrupció.

Els simpatitzants exigeixen més democràcia, menys «cops de dit» per elegir els candidats, humilitat i integritat. L'únic amortidor d'escàndols com la Gürtel, l'operació Púnica o els ERO són les xarxes clientelars.

MENTIR MATA

L'incompliment cabreja l'electorat

La deslleialtat al programa electoral desperta una sensació de traïció entre les bases. El PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero ho va pagar a les urnes quan va acceptar els mandats de l'anomenada troica. El PP s'enfronta ara a la diabòlica memòria de l'hemeroteca: va canviar els seus postulats programàtics amb la llei de l'avortament, les víctimes del terrorisme o la pujada impositiva. Aquestes infidelitats provoquen desconfiança i vergonya a l'elector.

CANVI D'ALTAVEUS

El valor de la tertúlia davant el míting

Notícies relacionades

Tant el PP com el PSOE i partits com IU i UPD suspenen aquesta assignatura. El comunicat de premsa i les fotos muntades ja no són creïbles, per no parlar dels mítings, que costen milers d'euros i l'esforç de traslladar centenars de persones a un lloc. Podem i Ciutadans es colen en canvi en el saló de totes les cases des de les tertúlies.

La casta ha reaccionat tard i ha buscat com a portaveus cares noves, però cap d'ells fa ombra a l'oratòria de Pablo Iglesias o Albert Rivera. El PSOE ha mirat de millorar amb la presència de Pedro Sánchez en xous televisius, però corre el risc de banalitzar-se. El PP, per la seva part, des de la baixada registrada en les europees, envia dirigents a totes les televisions, amb un efecte que encara s'ha de veure.