L'ala més antiavortista del PP s'alça en contra de la reforma de Rajoy

Un petit grup de parlamentaris amenacen de no recolzar el canvi parcial sobre les menors

Alonso i Hernando han intentat minimitzar la revolta però no han aconseguit sufocar-la del tot

L’exministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja, en la manifestació antiavortista  del 14 de març a Madrid.

L’exministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja, en la manifestació antiavortista del 14 de març a Madrid. / JUAN MANUEL PRATS

4
Es llegeix en minuts
PATRICIA MARTÍN / MADRID

La pèssima gestió que el Govern ha fet de la seva incomplerta promesa de «canviar el model de l'actual llei de l'avortament» -inclosa en el programa electoral del 2011- va camí de convertir-se en un dels pitjors esculls de la legislatura, des del principi fins al final, atès que ara un reduït grup de parlamentaris amenaça de votar en contra de la minireforma que obligarà les adolescents a comptar amb el permís patern per poder interrompre els seus embarassos.

La proposició de llei amb el canvi es debatrà previsiblement aquest mes. I tenint en compte el malestar d'un sector del PP amb la decisió de Mariano Rajoy de sacrificar la restrictiva llei Gallardón i promoure una modificació parcial que només afecta les menors, membres de l'Executiu i del partit han mantingut converses amb la desena de parlamentaris significativament més antiavortistes per evitar que, en plena precampanya de les eleccions de maig, es traslladi la vergonyosa imatge que el PP no vota en bloc en un assumpte crucial per a part del seu electorat. La maniobra ha minimitzat l'empipada, però no del tot. Almenys quatre populars mantenen que, tret d'imprevistos, votaran en contra d'una iniciativa que, segons el seu parer, no fa sinó «avalar» la llei de terminis actual, segons ha pogut constatar EL PERIÓDICO.

LA CARTA AMB L'ADVERTÈNCIA / A mitjans de febrer, set diputats i cinc senadors -12 en total- ja van enviar una carta a Rajoy per demanar-li in extremis que compleixi la seva promesa i derogui l'anomenada llei Aído per tornar Espanya a una normativa que penalitzi l'avortament excepte en determinats supòsits, semblant a la que va confeccionar Alberto Ruiz-Gallardón i que el president, per por de perdre l'electorat més moderat, va retirar el setembre passat, cosa que va provocar la dimissió del llavors ministre de Justícia.

«El fet que compartim el mateix ideari, fa que et remetem aquestes línies per expressar-te la nostra preocupació pel recorregut que tindrà un dels pilars ideològics de la formació: el dret a la vida», començava la missiva, en la qual els parlamentaris feien valer que la seva postura «no s'ha mogut ni un mil·límetre del que figura en el programa, del que es va aprovar en successius congressos i en el recurs d'inconstitucionalitat» interposat la passada legislatura. «¿Què ha canviat en cinc anys perquè les raons que vam exposar ja no serveixin?», preguntaven a Rajoy, que acusaven de no complir els seus compromisos «per un grapat de vots» i per «por» a Podem.

ELS PRECEDENTS / No és la primera vegada que aquest nucli de parlamentaris es dirigia a la cúpula del Govern i del partit, que fins ara fet cas omís a les seves peticions. No obstant, en aquesta ocasió, amenaçaven de no recolzar una minireforma que, encara que exigeix el permís patern a les joves de 16 i 17 anys, en la seva opinió «dóna per bo» el dret a avortar lliurement fins a la setmana 14 de gestació.

Aquesta advertència va encendre les alarmes a la Moncloa i Rajoy va encarregar al ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, fins fa uns mesos cap del grup parlamentari popular al Congrés, i al seu successor, Rafael Hernando, apagar l'incendi. El ministre va mantenir una llarga reunió amb els díscols mentre que Hernando va cridar un a un els diputats firmants de la missiva. L'argument que els van traslladar és que augmentar la protecció de les menors en un situació tan difícil també figura en el programa electoral, alhora que els van recordar que la força no pretén convalidar res i de fet no ha retirat el recurs davant el Constitucional, que és el que establirà finalment si a Espanya hi impera una llei de terminis o de supòsits.

Hernando a més va emplaçar fa uns dies, en roda de premsa, tots els populars a votar d'acord al que dicta el compromís electoral sobre les menors i, encara que ell mateix ha reclamat al PSOE llibertat de vot per intentar esgarrapar el suport dels socialistes que recolzen que hi hagi més tutela sobre les adolescents, va recordar que els diputats que se saltin la disciplina seran sancionats. El portaveu popular va minimitzar a més a més el malestar i es va mostrar convençut que no hi haurà fugues perquè «la gent diu moltes coses en públic que no coincideixen amb la realitat».

No obstant, ni els arguments ni les amenaces han fet efecte en alguns parlamentaris, com José Eugenio Azpiroz que, en declaracions a aquest diari, assegura que «per coherència política» amb l'ideari del PP i per «convicció» no donarà «carta de naturalesa» al dret a avortar que en la seva opinió reconeix la proposició del seu grup, «atès que només trasllada la legitimitat de la menor als seus pares, però no en restringeix el dret». Azpiroz explica que la seva decisió està molt meditada, «no és una ocurrència primaveral» i creu que queda poc marge perquè el seu grup hi introdueixi alguna modificació que li pugui fer canviar d'opinió.

Notícies relacionades

Almenys dos diputats més comparteixen la seva disposició a saltar-se la disciplina de vot, segons fonts populars, mentre que, al Senat, el conservador Luis Peral -també en declaracions a aquest diari-es mostra una mica més optimista i confia que, en forma d'esmenes, el PP rectifiqui la seva posició. Si no ho fa, adverteix, no recolzarà el «petit canvi» que afecta les joves per motius similars als exposats per Azpiroz. Peral reclama al seu grup que el deixi votar «en consciència».

Però no és fàcil que el PP hi accedeixi. Quan s'ha vist en una tensió similar, però pel flanc contrari, a causa de la permissivitat de Celia Villalobos amb l'avortament, li ha posat la corresponent sanció.