La geografia de l'escó

Traslladar les idees al terreny d'allò que és tangible implica a vegades complexitats sorprenents. Podem s'enfronta aquests dies a un dilema conceptual. A l'ADN del partit hi ha la seva negativa a acceptar l'eix clàssic que defineix les opcions polítiques entre esquerra o dreta perquè consideren que ha deixat de ser vàlid per interpretar una realitat que ha mutat, i proposen un nou ordenament basat en la dicotomia «casta-democràcia». Però aquest nou eix no té una distribució geogràfica clara i suscita una pregunta encara sense resposta: si Podem no se sent ni de dretes ni d'esquerres, ¿quin espai ocuparan els seus diputats als hemicicles parlamentaris?

El dilema dóna per fer grans dissertacions, però el cert és que la decisió s'haurà de prendre en qüestió de dies per poder resoldre geogràficament on s'han de situar els 15 diputats obtinguts al Parlament andalús. Perquè el partit de Pablo Iglesias reclama «la centralitat del tauler», però aquest concepte encara no té cadira i hi ha un abisme considerable entre l'espai que el partit pretén ocupar i la percepció dels electors. Segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), els ciutadans els situen en el 2,2 de l'eix clàssic esquerra-dreta, és a dir, que són percebuts com un partit d'extrema esquerra.

¿Això significa que els diputats andalusos de Podem s'asseuran a l'esquerra d'IU i del PSOE? ¿L'eix casta-ciutadans és transportable als escons de ses senyories? ¿Què passarà al Congrés després de les eleccions legislatives? El responsable de les relacions internacionals de Podem, Pablo Bustinduy, respon amb ironia: «Ens asseurem als bancs blaus [els seients reservats als membres del Govern]», somriu, i admet que no havien pensat en això.

El número dos del partit, Iñigo Errejón, arqueja les celles quan coneix la resposta del seu company, perquè ni tan sols ell, l'estrateg i cap pensant de Podem, havia analitzat aquesta circumstància. «Esquerra i dreta són metàfores, pura estratègia, per aconseguir determinats objectius. Tant fa on ens asseiem. L'important és el que farem. L'afecció als símbols no hi ajuda», improvisa Errejón, plenament conscient que no resol la incògnita. Segons Errejón, la clau és arraconar el PP i desplaçar el vell ordre davant una nova majoria, però encara no té idea de com es traduirà aquest concepte en el repartiment d'escons.

El secretari general del partit a Madrid, Luis Alegre, també sembla sorprès per la pregunta, i proposa que els diputats de Podem no ocupin un lloc concret i etiquetable de l'hemicicle, sinó que estiguin disseminats per tot l'arc parlamentari. En tot cas, la decisió s'ha de negociar amb la resta de grups amb representació institucional. Abans del primer ple de cada legislatura, els portaveus dels partits consensuen a la Mesa del Congrés la distribució dels 350 escons a l'hemicicle. Com més força aconsegueixi Podem, més possibilitats tindrà de pressionar en aquesta negociació per exigir un altre ordre.

Eix unidimensional

Històricament, el bipartidisme ha propiciat arquitectures afins a l'eix unidimensional esquerra-dreta, cosa que permet un ordenament visual clar de les organitzacions polítiques. L'origen està en l'inici del parlamentarisme europeu, quan després de la revolució francesa es forma l'Assemblea Constituent, que ja inclou una distribució física segons la ideologia.

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

A Espanya, l'evolució de la geografia de l'escó permet seguir les transformacions polítiques que ha viscut el país. L'any 1979, el centredreta estava ocupat per la UCD i les butaques situades més a l'esquerra eren del PCE. El 1982, l'hemicicle mostra l'avanç del PSOE, que absorbeix una part de l'espai que ocupava UCD pel centre, però també una vintena de butaques que havien pertangut al PCE. El 1996 i el 2000, els partits nacionalistes augmenten el seu espai al centre de l'hemicicle.

Ara, la puntada al tauler de Podem pot posar en qüestió aquest ordre. El nombre d'escons que obtinguin determinarà si aquest cop és prou fort per arraconar el bipartidisme o un ensurt que es resol amb un conjunt de butaques marginals.