UPD es veu abocada a un cisma per la continuïtat de Rosa Díez

Les eleccions andaluses van ser presentades com la primera prova del final del bipartidisme que auguren totes les enquestes, però el partit que més s'ha vist desestabilitzat pels resultats de diumenge passat ha sigut UPD, un dels primers a intentar acabar amb l'hegemonia del PSOE i el PP. Les veus que exigeixen la renúncia de la líder de la força magenta, Rosa Díez, van continuar reproduint-se ahir després de la debacle en els recents comicis, en què tan sols va aconseguir 76.653 vots, enfront dels 129.407 del 2012, i cap diputat. No obstant, Díez continua enrocada, negant-se a dimitir i a replantejar-se la seva estratègia de no pactar amb Ciutadans, abocant el seu partit a un cisma. Dels cinc diputats d'UPD, tres d'ells, Irene Lozano, Álvaro Anchuelo i Toni Cantó, són obertament crítics, i els dos primers, que formaven part del consell de direcció del partit, van dimitir d'aquest òrgan en protesta per l'actitud de la màxima dirigent.

Carlos Martínez Gorriarán, el quart parlamentari del quintet que completa la mateixa Díez al Congrés, va ser l'encarregat de fustigar l'alçament amb paraules gruixudes. En al·lusió a Lozano i Anchuelo, Go­rriarán va sostenir que aquells que «abandonen el vaixell» quan van mal dades són uns «irresponsables» que en comptes de pensar en els interessos polítics només atenen els seus propis interessos. En el seu compte de Twitter, els va acusar, sense arribar a esmentar-los pel seu nom, d'«apunyalar per l'esquena».

«A vegades es guanya i altres vegades es perd. Són els que no saben perdre els que no mereixen guanyar», va assenyalar abans de deixar oberta la possibilitat que els crítics hagin d'abandonar els seus escons, encara que, segons va dir, a ell no li agrada dir «a ningú» el que ha de fer. Igual que Díez el dia anterior, Gorriarán va exonerar de qualsevol responsabilitat la principal dirigent d'UPD pels resultats de diumenge. La culpa, va argumentar el diputat, no és en cap cas de Díez, sinó dels mateixos andalusos per recolzar majoritàriament un partit, el PSOE, que «avui [per ahir] una altra vegada ha patit una batuda massiva» d'implicats en el frau dels cursos de formació, va afirmar en referència a la detenció de dos delegats d'Ocupació de la Junta i de 14 antics alts càrrecs més.

EL «RESPECTE» A LA MAJORIA / Poc després, en les seves primeres declaracions després de la dimissió de Lozano, Anchuelo i dos integrants més del consell de direcció del partit (Rodrigo Tena i David Andina), Díez va utilitzar un to més suau, però va evitar desautoritzar Gorriarán, que és, juntament amb l'eurodiputada Maite Pagazaurtundua, el seu principal puntal de suport. La líder d'UPD va elogiar la «bona feina» dels diputats crítics i va descartar que hagin de deixar els seus escons, al mateix temps que va advertir que ella no té cap intenció de dimitir perquè continua disfrutant de suport intern i no vol ser un «boc expiatori». Després de subratllar que són minoritaris els que creuen que ha de marxar i deixar que s'arribi a una aliança amb Ciutadans, dipositari de gran part dels seus antics vots andalusos, l'exdirigent socialista va dir: «Les majories són importants quan es guanya una votació. No respectaré més la minoria que la majoria».

Notícies relacionades

Rosa Díez ignora les crítiques internes i s'atrinxera a UPD

¿Marejol a Euskadi?

La convivència parlamentària serà «molt difícil», va admetre la crítica Irene Lozano. Poc abans, la diputada havia defensat la dimissió de Díez pel fracàs en els comicis andalusos i per permetre la renovació a UPD. En declaracions a la SER, Lozano va recordar que el partit va néixer com una reacció a la «política vella», que acostuma a «aferrar-se a la butaca» i deixa de ser «un instrument per als ciutadans» per convertir-se «en un fi en si mateixa». Segons el seu parer, UPD va obtenir un mal resultat per diversos motius, però un d'ells és que «la màxima dirigent és qüestionada per molts afiliats i simpatitzants», que «necessiten una explicació», així com tenir clar que no van «al precipici».

També Toni Cantó, que el dia anterior havia titllat de «decebedora» la roda de premsa en què Díez va anunciar que pensava mantenir-se en el seu càrrec, va insistir en la necessitat que la màxima dirigent dimiteixi. La militància, va continuar, necessita tenir «una mica d'esperança» i saber que no tots estan «en la mateixa línia» que la discutida líder i fundadora d'UPD. Fonts pròximes al diputat i candidat a la Generalitat Valenciana van lamentar que Díez «no s'adoni» que l'organització que representa ha de deixar de ser «familiar» i fer un salt més enllà del «grupet».