Rosa Díez ignora les crítiques internes i s'atrinxera a UPD

Diversos dirigents exigeixen «renovar» l'estratègia a seguir

La líder d’UPD fa callar els rumors de dimissió després dels mals resultats en les eleccions andaluses. / periodico

2
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

Per unes hores, les que van transcórrer des que es va convocar la roda de premsa fins que Rosa Díez va comparèixer davant els mitjans, les especulacions van fer que prengués cos la possibilitat que la líder d'UPD posés ahir punt final a 36 llargs anys de carrera política després del fracàs andalús. Va ser un miratge. Díez no va donar la més mínima mostra de voler dimitir, ni tan sols de reconsiderar la seva negativa a pactar amb el seu ja acreditat vampir polític, Ciutadans. Un atrinxerament que va provocar una inusitada rebel·lió interna en un partit que governa amb puny de ferro.

¿Com es pot argumentar que no es dimiteix després d'haver aconseguit amb prou feines 76.653 vots enfront dels 129.407 del 2012 i haver-se quedat un cop més sense representació parlamentària? Díez va respondre: «En les eleccions, com en la vida i en la política, a vegades es guanya i a vegades es perd. L'important és si un té força per seguir lluitant pels valors i els principis en què creu». I la líder d'UPD va assegurar que tenia aquesta «força» per tirar endavant, desafiant la regeneració política que el seu partit pregona dia sí, dia també.

Notícies relacionades

Enfront de les veus que s'havien passat el matí exigint una renovació a fons a UPD, cosa que implícitament es podia interpretar com una invitació a Díez a cedir el poder o, almenys, a reprendre la negociació amb Ciutadans, la líder va tancar la primera hipòtesi anunciant la seva candidatura a les eleccions generals, i la segona defensant el caràcter «insubornable, autònom i independent» d'UPD. El màxim que va accepta va ser debatre l'estratègia política de l'organització aquest dissabte, en la reunió ja prevista del consell polític del partit. Un òrgan, va recordar la dirigent, que al desembre va recolzar en un 96% la gestió de la direcció quan les negociacions amb Ciutadans ja s'havien trencat.

LA DECEPCIÓ DE CANTÓ / Així, contra el mur de Díez es van estavellar les crítiques de diputats de pes que fins ara li eren afins, com Irene Lozano i Toni Cantó, tot i que no van demanar públicament el seu cap. Lozano va exigir que es «renovi» l'estratègia del partit, en referència al rebuig a pactar amb Ciutadans. Cantó, més rotund, va titllar de «decebedora» la roda de premsa de Díez i va afirmar: «La direcció s'ha de responsabilitzar de les decisions que ens han portat aquí».