Del Suprem al Parlament

La sentència de l'alt tribunal sobre el setge a la Cambra fa enfadar l'esquerra alternativa, que s'encara al Govern

Els diputats de la CUP abandonen l'hemicicle com a protesta

2
Es llegeix en minuts
RAFA JULVE / BARCELONA

Aquell «¡que no, que no, que no ens representen!» que tant es va sentir al parc de la Ciutadella de Barcelona el 15 de juny del 2011 es va colar ahir a l'hemicicle del Parlament per boca de David Fernàndez. El diputat de la CUP i els seus companys Quim Arrufat i Isabel Vallet van abandonar la sala en senyal de protesta per la sentència del Tribunal Suprem que condemna a tres anys de presó vuit implicats en el setge als diputats de fa més de tres anys i mig. També se'n van anar per sentir-se «avergonyits» davant el paper com a acusacions que han jugat en el cas tant la Generalitat com el mateix Parlament. Però abans, el portaveu de la força independentista -que d'entre el centenar de samarretes reivindicatives del seu fons d'armari va triar per a l'ocasió una amb el lema «Jo també estava al Parlament i ho tornaria a fer»- va deixar diversos encàrrecs, que es resumeixen en un: «Avui, aquest Parlament no ens representa».

«¿Què fan el Govern i el Parlament en aquesta causa i no es presenten en el pitjor forat econòmic, de 15.000 milions d'euros, de CatalunyaCaixa? [...] Els únics ferits que van anar a àrees hospitalàries són 120 manifestants. ¿Què va fer el Parlament per ells?»,  va preguntar Fernàndez, qui abans de sortir per la porta es va quedar a escoltar el 'conseller' d'Interior, Ramon Espadaler, que va deixar clara la seva satisfacció: «Em sento molt més pròxim al que ha expressat el Suprem que al que al seu dia va expressar l'Audiència Nacional [que va absoldre els implicats]».

El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, també va aprofitar la seva interpel·lació al president Artur Mas per lamentar la decisió de l'alt tribunal perquè «fa una lectura restrictiva al voltant de les llibertats públiques, perquè no ajuda al prestigi de les institucions i perquè és totalment desproporcionada».

«Com que entenc que no ha fet cap pregunta sobre la sentència, simplement en fa una valoració, em sembla que no estic obligat a respondre-li», li va replicar el cap del Govern fugint d'estudi. Fonts del seu Executiu van afirmar després que tres anys de presó pot ser «excessiu», però van al·legar que el tipus penal aplicat -per cert, el que va demanar el Govern- estableix una pena mínima de tres anys.

Delicte de faltes

Notícies relacionades

Al mateix temps, l'Esquerra Plural va anunciar que portarà la sentència davant la Comissió Europea, mentre que diputats del PPC van recordar amb segones que la tan criticada llei mordassa impulsada pel ministre Jorge Fernández Díaz hauria deixat els fets en un delicte de faltes.

També hi va haver polèmica a les xarxes socials. «Indignat per la sentència», va tuitejar Ernest Maragall, diputat del PSC el dia dels fets. «Si alguna pena els posaria a aquests nois seria anar a debatre al Parlament», va afegir. «No entenc les simpaties d'alguns per uns energúmens que van bloquejar un Parlament democràtic. ¿I si haguessin sigut neonazis?», el va contradir l'exeurodiputat de CiU Ignasi Guardans. Jaume Asens, advocat de quatre dels condemnats, li va recordar quan, el 1984, membres de la federació nacionalista «van assetjar» diputats en una manifestació en defensa de Jordi Pujol arran del cas Banca Catalana.