Anar al contingut

COLOFÓ AL DEBAT DE L'ESTAT DE LA NACIÓ

CiU no avala una proposta sobre el caràcter plebiscitari del 27-S

L'abstenció a una resolució d'ERC causa «sorpresa» entre els independentistes

El text demanava facilitar una «transició cordial» cap a la república catalana

PATRICIA MARTÍN
MADRID

Si fa poc més de 15 dies les tensions entre CDC i Unió eren evidents -van arribar a votar diferent-, ahir el Congrés dels Diputats va ser testimoni del distanciament que separa en els últims temps CiU i ERC. El grup català no va donar suport i es va abstenir davant una proposta de resolució dels republicans que, com a colofó al debat sobre l'estat de la nació, instava el Congrés a respectar  les eleccions autonòmiques de «caràcter plebiscitari» del 27 de setembre vinent.

En el cas que guanyin les opcions independentistes, ERC demana que s'obri un procés de negociació que «faciliti la transició cordial» cap a la república catalana. Aquesta segona part és la que menys convencia el grup català, en què no es va reproduir la tensió provocada per la votació del pacte antigihadista. Aquesta vegada els diputats de Convergència van compartir la postura d'Unió d'abstenir-s'hi. El portaveu adjunt del grup, Pere Macias, va deixar clar des de la tribuna el seu suport a la cita plebiscitària amb les urnes. L'argument oficial per a l'abstenció va ser, per tant, que «el full de ruta» del procés sobiranista s'ha de decidir i pactar a Catalunya i no al Congrés. Això no va impedir que CiU recolzés les propostes d'altres partits a favor del dret a decidir.

La postura del grup català «va sorprendre» ERC, que no creu que la iniciativa fos gaire radical. Fonts republicanes es van mostrar, a més a més, molestes amb l'excusa oferta per CiU per marcar distàncies. Pels independentistes, «considerar que el seu full de ruta es pot reduir a un paràgraf d'una iniciativa parlamentària és ridícul». ERC reconeix, tot i això, que en aquesta ocasió, donada la conjuntura, en cap moment es va intentar negociar una resolució conjunta. L'any passat tampoc n'hi va haver, però ERC i CiU es van recolzar mútuament.

Aquesta vegada tots dos van coincidir a abstenir-se davant la proposta del PSOE, que a instàncies del PSC va reclamar una reforma federal de la Constitució. En qualsevol cas, la iniciativa no va tirar endavant, com tampoc cap de les referides al procés català i al dret a decidir, en què el PP, el PSOE i UPD van unir els seus vots en contra.

ELS PACTES AMB EL PP / De les 105 resolucions després del debat, tan sols se'n van aprovar 19. Les 15 del PP que reflectien les promeses de Mariano Rajoy, com ara la llei de la segona oportunitat o la marxa enrere i supressió d'algunes taxes judicials. Una acordada amb Unió del Poble Navarrès per evitar el desbordament de l'Ebre. I  tres pactades, paradoxalment, entre CiU i el PP. Tots dos van deixar a part el seu enfrontament i van acordar mocions en tres matèries: regeneració democràtica, ajuda als endeutats i impuls de l'economia productiva. I això que la proposició convergent per millorar les institucions i el funcionament dels partits era molt més innovadora, amb la inclusió, per exemple, del final de les llistes tancades en les eleccions, que la fórmula ambigua que finalment va ser aprovada. Així mateix, el PP i  el PSOE van ratificar, una altra vegada, una resolució a favor del pacte antigihadista.