Anar al contingut

Rajoy enarbora el dret a decidir «de tots els espanyols»

El líder del PP furga en la pugna CiU-ERC i els repta a demanar la reforma constitucional

Bosch (ERC): «Adéu, president, ens veiem a l'ONU, bon vent i barca nova»

FIDEL MASREAL / MADRID

Sens dubte, el debat de l’estat de la nació no passarà a la història per haver contribuït a desfer el nus del conflicte català. Tant les intervencions dels grups nacionalistes com les rèpliques del Govern, així com les propostes socialistes, van sonar a exercici de tràmit. I en cap moment hi va haver avanç ni diàleg. Només monòlegs l’un darrere l’altre. Així, el president de l’Executiu va tancar ahir les crítiques d’ERC i del nacionalisme basc enrocant-se en la seva defensa de la unitat d’Espanya.
A Mariano Rajoy la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei de consultes i la convocatòria del primer 9-N li van anar com l’anell al dit per defensar la legalitat i la unitat d’Espanya. «La meva posició és de sobres coneguda», va ser la frase amb què es va referir amb brevetat a l’assumpte. El president va qualificar d’«antidemocràtic» el dret d’autodeterminació i va defensar «el dret a decidir de tots els espanyols, com a qualsevol país del món». Una vegada més, Rajoy va evitar una actitud propositiva i va reptar els sobiranistes a «prendre la iniciativa» –a la qual per raons que va dir no entendre «s’han negat»– de plantejar una reforma de la Constitució.

SARCASME REPUBLICÀ / Davant d’això, ERC va tirar de sarcasme. En el seu últim debat de l’estat de la nació, el republicà Alfred Bosch es va acomiadar així: «Segur que seguirem sent grans amics. Vostè en el regne meravellós del Candy Crush [una referència a la vicepresidenta del Congrés, Celia Villalobos, caçada dimarts jugant mentre intervenia Rajoy] i jo tornaré a Barcelona [on serà candidat a l’alcaldia]. Adéu, Mariano Rajoy, ens veiem a l’ONU, bon vent i barca nova».
També el PNB i Amaiur van carregar contra l’actitud del Govern en relació amb el procés sobiranista català. Aitor Esteban, diputat del PNB, va lamentar que es bloquegés fins i tot la segona versió del 9-N. Més combatiu, l’abertzale Sabino Cuadra va concloure: «Neguen el dret a fer una mera consulta, un mer procés participatiu, això és una francocràcia».
Però els atacs no van fer efecte en el president del Govern. És més, Rajoy va anar més enllà i va furgar en les relacions entre CiU i ERC. Quan Bosch el va emplaçar a imitar el Parlament de Catalunya i constituir una comissió d’investigació sobre la corrupció, el president li va llançar un revés: «Van crear la comissió d’investigació després d’haver trencat amb CiU. La comissió no els importava, els importava molestar Convergència i Unió».
En relació amb el procés de pacificació a Euskadi, Rajoy va defensar la política de dispersió de presos per afavorir la seva «llibertat» de decisió en el sentit d’acceptar la reinserció. Tant el PNB com Amaiur li van criticar l’actitud en relació amb la normalització del País Basc i que no hagi facilitat l’acostament dels reclusos que han donat mostres de penediment i renegat d’ETA. Rajoy va replicar que el millor procediment per acabar amb ETA és que «anunciï clarament que es dissol, que anunciï la seva dissolució i deixi de ser una organització terrorista».