Anar al contingut

Sánchez vol donar veu a l'«Espanya destrossada»

Culpa Rajoy de demanar el rescat bancari per «salvar el soldat Rato»

El PSOE es vanta que el seu líder provoqui que el president «perdi els papers»

PATRICIA MARTÍN / MADRID

SERGIO PÉREZ / RTR (ATLAS)

Pedro Sánchez, conscient que el seu lideratge es mou en aigües movedisses, que no pujava a la palestra en el seu millor moment -a causa de l'incendi provocat amb la destitució de Tomás Gómez i la imputació dels expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán- i que algun dels seus antecessors va haver de dimitir després de patinar en un debat de l'estat de la nació, va protagonitzar ahir un discurs agressiu, que fins i tot va aconseguir en algun moment treure de polleguera el president del Govern.

Dies després de rubricar un pacte d'Estat antigihadista, no va portar fins a la tribuna el seu perfil més estadista ni es va aturar a desgranar les seves propostes, sinó que des del primer moment va carregar contra els punts febles del Govern. Amb una meditada estratègia, va intentar erigir-se en el portaveu de l'Espanya «destrossada» que, segons el seu criteri, ha deixat Mariano Rajoy i que aquest va obviar en la seva triomfalista intervenció inicial. La societat empobrida a la qual el candidat d'IU a la Moncloa, Alberto Garzón, volia intentar donar veu, en el mateix debat, just després d'ell, i a la qual Pablo Iglesias es dirigirà avui en un míting extramurs del Congrés. Tots dos amb intenció d'acaparar l'espectre polític de l'esquerra.

Però Sánchez va intentar encapçalar la «sortida a l'esquerra» que, segons ell, el país necessita perquè la recuperació «desigual» es converteixi en una sortida de la crisi «justa». El líder del PSOE va reconèixer a Rajoy la «millora» d'algunes dades macroeconòmiques, però en va enumerar moltes altres que demostren la «falta d'oportunitats» que encara continua.

«MENTEIX» / I, després que el president, en la seva primera diatriba, es vanagloriés de no demanar el rescat, Sánchez va evidenciar amb diverses portades que «menteix», donat que sí que va demanar diners per ajudar els bancs després de la «pèssima gestió» del PP a Bankia. «I tot per salvar el soldat Rato», va assenyalar, en referència a l'expresident de l'entitat.

Sánchez va esmentar Luis Bárcenas des del primer moment al resumir la legislatura que acaba en tres conceptes: precarietat, impostos i l'extresorer popular. El líder del PSOE, acabat d'arribar a la primera línia política, va presumir d'estar «net», en contraposició amb el descrèdit que, a causa de les acusacions de l'extresorer del PP, pateix Rajoy, per  qui, segons va ironitzar, «no posa la mà al foc ni la senyora [Esperanza] Aguirre», en al·lusió a la presidenta del PP de Madrid.

Sánchez va fer a més un apart per referir-se al conflicte català i defensar la necessitat de reformar la Constitució en sentit federal.

Un dels seus errors és que va llegir la seva rèplica, cosa que va donar peu a Rajoy a mofar-se d'ell. Si bé el cap de l'Executiu va anar bastant lluny en les seves desqualificacions al subratllar que Sánchez és «patètic» i «no dóna la talla ni de lluny per ser president».

L'APLAUDIMENT DE LA BANCADA/ Aquesta actitud va generar alegria en la bancada socialista, que va acollir bé el discurs del seu líder i després de comprovar, en paraules dels diputats socialistes, que Rajoy «havia perdut els papers», va coincidir a assenyalar que Sánchez havia aconseguit el seu objectiu de donar-li al Govern «una bufetada de realitat», mentre que el president del Govern es va comportar més aviat com un líder de l'oposició «descol·locat» amb les afirmacions i els números del seu oponent.