Duran demana sense èxit a Rajoy una alternativa al pla sobiranista

El cap de l'Executiu defensa la unitat d'Espanya i descriu una Catalunya plural

El Govern tampoc veu marge per als 23 punts oferts per Mas per negociar

El líder del grup de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, ahir al Congrés dels Diputats.

El líder del grup de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, ahir al Congrés dels Diputats. / AGUSTIN CATALAN

3
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL / MADRID

En un debat de guant blanc entre el líder de CiU al Congrés i el president del Govern espanyol, es va constatar que les posicions respecte al debat sobiranista es mantenen enquistades. Josep Antoni Duran Lleida va fer el que pot haver sigut un últim intent: va proposar a Mariano Rajoy que ja que es nega a acceptar la modificació de l'statu quo de Catalunya, formuli una proposta alternativa. Únicament va obtenir a canvi disposició genèrica al diàleg amb una línia vermella: la unitat d'Espanya.

Duran va plantejar un debat sense acritud basat no en el debat secessionista sinó en les polítiques de recuperació econòmica i d'igualtat social. I va aconseguir de Rajoy una resposta igualment cordial i dialogant, des de la discrepància.

En el tema del contenciós català, com en innombrables debats anteriors i en sessions de control al Govern, la resposta del líder del PP va ser la mateixa: «No compti amb mi per parlar de la unitat d'Espanya ni de la sobirania nacional ni de la igualtat de drets entre espanyols ni de drets fonamentals, per a tota la resta, sí».

EL LÍDER D'UNIÓ I LA INDEPENDÈNCIA / Rajoy va reivindicar la pluralitat de Catalunya i va suggerir que Duran manté posicions diferents de les de l'independentisme. De fet, el líder d'Unió en la seva intervenció inicial ja va apuntar que la seva no és una posició secessionista, però que s'ha de donar una sortida al contenciós.

I davant aquesta primera resposta, va aparèixer el retret del dirigent nacionalista: «Diu del que no vol parlar, però parli d'alguna cosa». I li va recordar que des de l'entrevista que va mantenir a finals del mes de juliol amb el president Artur Mas a la Moncloa, encara no ha respost els 23 punts de qüestions sectorials que el líder de CiU li va plantejar al cap de l'Executiu. «Han passat els mesos i aquí no hi ha gens de diàleg». En aquest sentit li va retreure que actuï amb una certa «negligència».

Però tampoc en això va tenir sort. Rajoy es va limitar a afirmar que està disposat a parlar però el va avisar que «el marge no és gaire gran, és petit».

Duran, sempre en un to constructiu, va advertir al president del Govern central contra la resposta només jurídica que ha donat a l'envit sobiranista, en relació amb els recursos que ha presentat el Govern contra la declaració de sobirania que va aprovar el Parlament o en relació amb la llei de consultes i al procés participatiu del 9 de novembre. «És que a cop de recursos ens trobarem que Catalunya declararà la independència i a vostè no se li acudeix res més que recórrer-la davant els tribunals», va lamentar.

Sobre aquest tema, Duran va reclamar al Govern que retiri les querelles presentades contra Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

Notícies relacionades

COMPLIR LA LLEI / Tampoc en això el dirigent nacionalista va obtenir cap via d'acostament. Rajoy va ser ferm. Va admetre que la naturalesa del conflicte és política però que hi ha un problema més gran i és «que la llei es compleix perquè si alguna obligació tenim els que assumim responsabilitats és vetllar pel compliment de la llei». I va deixar clar que el Parlament no pot decidir sobre qüestions que afecten tot Espanya. «Tenen dret a plantejar una reforma de l'statu quo però no tenen dret a fer-ho de forma diferent del que marca la llei».

Duran va tornar a denunciar la laminació de competències autonòmiques i va obtenir com a resposta el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i el pagament a proveïdors. I sobre la recentralització, Rajoy va dir que és «opinable» però que hi havia una prioritat: la crisi. I va justificar que no s'hagi reformat el sistema de finançament perquè la pèrdua de 70.000 milions d'ingressos a causa de la crisi ho feia impossible.