EL CONFLICTE BASC

Mor l'etarra Iosu Uribetxebarria Bolinaga

El terrorista, condemnat pel segrest d'Ortega Lara i l'assassinat de tres guàrdies civils, tenia un càncer terminal

L'Audiència li havia concedit la llibertat provisional el 2012 donat el caràcter avançat de la seva malaltia

Bolinaga abandona l’hospital Donostia rumb al seu domicili, l’octubre del 2012.

Bolinaga abandona l’hospital Donostia rumb al seu domicili, l’octubre del 2012. / EFE / JAVIER ETXEZARRETA

2
Es llegeix en minuts

L'etarra Josu Uribetxeberria Bolinaga, condemnat per l'assassinat de tres guàrdies civils i pel segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, ha mort aquesta matinada al seu domicili, a Arrasate (Guipúscoa), segons han informat fonts familiars.

Bolinaga, que tenia càncer, estava en llibertat condicional des de l'agost del 2012 després que el jutge central de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional, José Luis Castro, atengués els informes mèdics que, en aquell moment, donaven a l'etarra un màxim de nou mesos de vida. Poc abans el Govern li havia concedit, pel mateix motiu, el tercer grau penitenciari, una mesura que va enfrontar l'Executiu amb les associacions de víctimes. L'etarra complia la pena màxima de presó per diversos delictes, entre ells l'assassinat de tres guàrdies civils i el segrest del funcionari de presons José Ortega Lara, el més llarg de la història d'ETA. El funcionari va estar tancat 532 dies.

La seva sortida de la presó va estar envoltada de polèmica, ja que el servei basc de salut, Osakidetza, va certificar que el pres es trobava en estat terminal, mentre que la forense de l'Audiència Nacional Carmen Baena sostenia que podia ser tractat a la presó. Aquesta forense va reconèixer posteriorment haver sofert pressions. Finalment, el jutge Castro va decretar la seva llibertat condicional "per motius humanitaris", cosa que va provocar un fort enfrontament entre les víctimes d'ETA i el Govern espanyol.

PETICIÓ DE LA FISCALIA

Precisament aquesta setmana, dimarts 13, la fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar 29 anys de presó per a l'etarra per l'assassinat a trets del caporal de la Guàrdia Civil Antonio Ramos, el 8 de juny del 1986 a Arrasate. La fiscalia va entendre que va ser Bolinaga l'autor dels trets que van acabar amb la vida del guàrdia civil en un atemptat en què també van intervenir els seus dos companys del 'comando Bellotxa' --José Luis Erostegi i Javier Ugarte--, per als quals demana així mateix 29 anys de presó a cadascun.

Notícies relacionades

Per aquests fets, el jutge instructor, Ismael Moreno, havia decretat el 3 d'abril del 2014 l'arrest domiciliari de Bolinaga pel càncer terminal que patia. No obstant, el 18 de juny, la secció segona de la Sala Penal va revocar la mesura d'arrest i el va deixar en llibertat provisional al considerar desproporcionada i innecessària aquesta mesura tenint en compte la seva malaltia.

Segons aquest tribunal, tampoc hi havia risc de fuga, ja que la pena a què podria ser condemnat ja la complia perquè quan va ser posat en llibertat condicional estava complint el màxim de 30 anys de presó.