Així ha sigut el 2014

L'any en què ha vessat el got

Ha sigut l'any de la consulta -o succedani- del 9-N. També l'any en què s'ha consolidat Podem, una insòlita alternativa política filla del moviment del 15-M. Dos tsunamis de llarg abast amb unes primeres conseqüències que veurem els pròxims mesos. L'any que s'acaba ha estat marcat per l'afartament de la societat davant l'immobilisme i la corrupció. Un any de regeneració, començant per la Corona, i de canvis en el món global.

6
Es llegeix en minuts
JUANCHO DUMALL

¿Els anys tenen un perfil propi, alguna cosa que els distingeixi per a la història dels anteriors o els posteriors? ¿Podem fragmentar amb rigor el continu històric en períodes estancs de 12 mesos? Segurament, no, però sí que hi ha anys de ressonàncies incontestables. Per a nosaltres, el 1936 sempre serà l'any de la guerra civil; el 1992, l'any dels Jocs Olímpics de Barcelona, i el 2001, el dels atemptats de les Torres Bessones. La següent pregunta és si el 2014, l'any que se'n va, té algun fil conductor, alguna etiqueta que serveixi almenys per catalogarlo en els tradicionals resums anuals dels mitjans de comunicació com aquest. Aquí va una qualificació que ha de ser contrastada en el futur immediat, però que pot recollir l'aroma d'aquests temps convulsos: el 2014 va ser l'any en què la gota va fer vessar el got.

Han estat, a Catalunya i a Espanya, 12 mesos crispats, amb un fil conductor que pot resumir-se en l'expressió fins aquí hem arribat, com a síntesi d'un afartament irreversible. La societat va tragar molt en els anys en què l'economia anava aparentment bé. Tota bombolla és bella quan s'infla i brilla a la llum del sol. Hi havia calma absoluta en la política, amb un torn PP-PSOE garantit pel sistema electoral, tot i una corrupció desbocada. El sobiranisme català es rebel·lava, però sense anar gaire més enllà de les manifestacions massives de protesta colorista. El món, sota la mirada tova d'Obama, semblava pair la globalització que implicava la decadència econòmica d'Europa, l'ímpetu expansiu de la Xina i la consolidació del poder militar dels Estats Units després de les horribles i fallides guerres de l'Afganistan i l'Iraq.

ANY FRONTISSA

ANY FRONTISSAPerò l'enorme afartament de la crisi financera internacional, que ve del 2007, ha cristal·litzat aquest any en fenòmens que canviaran les nostres vides. No, no hi ha a la vista un nou ordre internacional. Però en els àmbits més locals tenim un conjunt de símptomes que han agafat consistència el 2014 fins a convertir-lo en un any frontissa. Sense l'estrèpit, és clar, del de fa un segle, el 1914, inici de la Gran Guerra; ni amb la sensació de creu i ratlla que va marcar entre nosaltres el 1975 de la mort de Franco.

A Catalunya, el 2014, l'any del Tricentenari, ha estat el de la crescuda independentista, segurament la més forta de la seva història, amb l'imponent colofó d'una consulta que, tot i ser imperfecta, tortuosa en la convocatòria, menyspreada per molts, i no anar precedida d'un debat profund en la societat catalana, va ser un èxit dels convocants, malgrat no resoldre, perquè era impossible, el pols entre els catalans que volen un Estat independent i els que opten per un reajustament de Catalunya a Espanya. En qualsevol cas, el 9-N, precedit de l'enorme trompeteria historicista del tricentenari de la caiguda de Barcelona en la guerra de successió, és una fita de dimensions colossals en la història del país i un reflex que la societat catalana, amb una majoria que anhela ser consultada sobre el futur del seu territori, no es conforma amb el tradicional joc de tensions Madrid-Barcelona que ha viscut des que es va recuperar la democràcia. La gota ha fet vessar el got. Ho va fer de sobres amb la V de l'Onze de Setembre, un rotund èxit de l'independentisme i, per això, una de les dates clau de l'any que s'acaba. La querella presentada per la fiscalia contra el president de la Generalitat, Artur Mas, afegeix tensió al procés i la seva evolució als jutjats serà, sens dubte, un dels grans assumptes del 2015.

La gran taca en el camp del nacionalisme català va ser la confessió realitzada el 25 de juliol per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que enfosquia el seu llegat de pare de la pàtria amb la molt prosaica admissió que tenia una fortuna a l'estranger que no estava declarada a les autoritats fiscals espanyoles i que molts pensen que és la tapadora del sobtat enriquiment de diversos membres de la família de Jordi Pujol a recer del seu passat poder institucional. Després d'anys de rumors no contrastats sobre les milionàries corrupteles de la família del pare del modern nacionalisme català, va arribar la gota que va fer vessar el got en forma de confusa confessió estiuenca.

LES TARGETES

LES TARGETESPerò si els símptomes d'esgotament de l'statu quo han estat evidents a Catalunya, no ho han estat menys a Espanya. El 2014 serà l'any de la irrupció de Podem, però també el del final de la incomprensible tolerància amb la corrupció política. Després de la inacabable llista de casos de tèrboles maniobres amb diners públics, han estat les targetes black de Bankia les que han acabat per posar davant l'opinió pública l'insuportable monstre de la corrupció. És segur que hi seguirà havent casos, però el que fins ara semblava una pluja fina que a penes calava el cos de l'electorat, ara s'ha convertit en un huracà davant el qual s'ha aixecat el mur de la regeneració democràtica, que amenaça d'arrasar el bipartidisme tradicional en el sistema espanyol.

Si Pablo Iglesias competeix amb bons arguments per convertir-se en personatge del 2014 és perquè la seva formació política ha estat, independentment de com el tractin les urnes en futures eleccions, l'element efervescent que ha fet vessar el got. L'arribada impetuosa de Podem ha estat, no obstant, la punta de l'iceberg de la imparable pulsió renovadora que ha portat el 2014, que ha tingut com a efecte més important l'abdicació del rei Joan Carles I i l'arribada al tron del seu fill, Felip VI, que comença el regnat amb un propòsit d'esmena de la institució en relació amb els aspectes menys presentables del període del seu pare, fèrtil pel que fa a la convivència i a la recuperació de la democràcia, però tèrbol sobre els límits dels poders del Rei en el terreny privat.

La sacsejada regeneracionista no s'ha aturat a la Zarzuela. Altres institucions de l'Estat, com el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes o la Fiscalia General de l'Estat, han viscut crisis i relleus. I el mateix ha passat en les formacions polítiques, amb l'excepció del PP, on han aparegut cares joves que intenten fugir de l'estigma de la vella política.

DEL 'FRACKING' A CUBA

DEL 'FRACKING' A CUBATambé ha estat el 2014 l'any en què s'ha vessat el got en el camp internacional. El més espectacular dels canvis és el molt recent anunci de restabliment de relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Cuba, un gir que suposa un afegit a la caiguda del mur de Berlín fa 25 anys i que augura canvis polítics profunds a l'Amèrica Llatina.

El nou equilibri mundial se sustenta en un nou mapa de l'energia, en què els Estats Units, gràcies a les seves grans inversions en fracking, han aconseguit l'autoproveïment, cosa que, de rebot, ha suposat una gran baixada dels preus del petroli en els mercats internacionals que ha acabat per desestabilitzar economies com la de Rússia. Si Vladímir Putin va començar l'any desafiant Europa i els Estats Units amb la seva annexió de la península de Crimea i el desplegament militar en altres regions d'Ucraïna, l'acaba demanant l'hora, amb el ruble per terra com a conseqüència de l'enfonsament dels preus de l'energia.

Notícies relacionades

L'altre focus de tensió internacional del 2014 ha estat l'avanç del gihadisme a Síria i l'Iraq. La guerra contra l'Estat Islàmic continuarà els pròxims mesos amb la seva espiral d'odi, mort i desolació. Els fracassos de moltes de les primaveres àrabs i l'aprofundiment en l'etern conflicte entre palestins i israelians no permeten cap optimisme sobre aquesta turmentada zona del planeta.

El 2014 ha estat, en conclusió, l'any de múltiples afartaments que només vaticinen grans canvis. Tant a Espanya com a Catalunya els veurem d'aquí molt pocs mesos.