EL POLS SOBIRANISTA

El 'no' a la secessió s'imposa al 'sí' en el sondeig del Govern

L'independentisme perd força després del 9-N i l'opció federal és la que més creix

CiU remunta després de la consulta però es manté en empat tècnic amb ERC

Mas i Junqueras,al Parlament,al final de la seva reunió d’ahir.

Mas i Junqueras,al Parlament,al final de la seva reunió d’ahir. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
JOSE RICO
BARCELONA

En forma de sondeig, el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), és a dir, el Govern de CiU, va donar ahir un argument de pes als partidaris de no convocar eleccions anticipades. Per primera vegada des que el vaixell independentista va sortir cap a Ítaca, fa més de dos anys, una enquesta oficial de l'Executiu atorga majoria al no a la secessió, encara que per un marge molt estret: vuit dècimes. Aquest canvi en la tendència a l'alça de l'independentisme es produeix just després del succedani de consulta del 9-N, que va ser un èxit de mobilització però que també va evidenciar que els secessionistes no tindrien assegurada la victòria en un referèndum oficial.

Una tesi que el CEO reforça ara amb un sondeig «sobre el context polític a Catalunya» que no forma part dels baròmetres semestrals d'intenció de vot, sinó que s'ha realitzat aquest any per prendre el pols electoral després del 9-N. El cert és que el moment escollit per a la seva difusió coincideix en ple estira-i arronsa entre Artur Mas i Oriol Junqueras sobre la possible llista unitària independentista, que el president de la Generalitat va proposar en una conferència el 25 de novembre passat. I amb aquest rerefons, l'enquesta sosté que el 45,3% dels catalans rebutgen avui que Catalunya sigui un Estat independent, mentre que el 44,5% recolza aquesta opció.

Fa tan sols dos mesos, amb anterioritat al 9-N, el CEO va formular la doble pregunta de la consulta. El resultat va ser que el 49,4% dels ciutadans votarien  a la secessió davant el 42,5% que votaria no. La comparació entre els dos estudis s'ha de prendre amb precaució perquè en el sondeig d'ahir es preguntava directament si Catalunya ha de ser un Estat independent. Pel director del CEO, Jordi Argelaguet, no es dóna una distància prou àmplia entre el  i el no per assegurar amb claredat quina opció triomfaria en un referèndum, i va alertar que, amb aquestes dades, tampoc es pot vaticinar com es traduirien aquests resultats en unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari.

DE L'ABSTENCIÓ AL 'NO' / El que sí que es desprèn del sondeig és una mobilització més gran del vot contrari a la independència, així com la inclinació de bona part dels que fins ara es declaraven abstencionistes cap al no. Cosa que Argelaguet va justificar en el fet que «l'eventualitat d'un Estat independent és més real avui que fa unes setmanes», fet que produiria un efecte d'«aversió al risc».

El revés independentista es confirma en una de les preguntes habituals del CEO: el model territorial preferit pels catalans. El 36,2% es decanta per un Estat independent, cosa que representa nou punts menys que fa dos mesos, abans del 9-N. En canvi, els partidaris que Catalunya sigui un Estat dins d'una Espanya federal experimenten el creixement més gran i passen del 22,2% al 28,9%. Per la seva part, els autonomistes també han perdut força i passen del 23,4% d'octubre al 21,8% actual. Fonts de la Moncloa van assenyalar que el sondeig va en la línia de la postura del Govern sobre el fet que a Catalunya no hi ha una majoria independentista, informa Patricia Martín.

El CEO també certifica que CiU ha aconseguit revertir la seva caiguda lliure amb l'èxit del 9-N. Mas ha remuntat l'avantatge que li treia ERC a l'octubre i se situa ara un punt per sobre dels republicans. No obstant, tots dos segueixen en situació d'empat tècnic i es mouen en una forquilla de 34 a 36 escons. Així, CiU i Esquerra salvarien pels pèls la seva ajustada majoria absoluta

Notícies relacionades

si, com defensa Junqueras, es presentessin per separat. Perquè sobre la llista unitària el CEO no ha preguntat.

Ciutadans seria la tercera força, amb entre 14 i 16 escons (avui en té 9), seguit del PSC, amb entre 13 i 14 (ara en té 20). El PPC cauria de 19 a 11 o 12; Podem n'aconseguiria entre 9 i 11, mentre que la CUP empataria amb ICV-EUiA a 7 o 8.