Rajoy ultima el pols legal

eren les 19.50 hores de la tarda d'ahir quan la Moncloa va remetre un comunicat inesperat a la premsa: «El Govern inicia els tràmits per impugnar la consulta alternativa del 9-N posada en marxa per la Generalitat de Catalunya». A aquella hora, a les redaccions, s'estaven acabant de tancar les peces principals del dia que, inevitablement i per enèsim dia consecutiu, se centraven en la corrupció. Aquesta vegada en una trama nova integrada per diversos polítics del PP, alguns del PSOE, un independent i empresaris de la construcció. En això estava posat el focus mediàtic -hores abans que l'exsecretari general dels populars Ángel Acebes declari avui com a imputat a l'Audiència Nacional- quan va arribar una altra potent notícia des de l'Executiu central. El recurs contra el succedani de consulta o «procés participatiu», com l'anomena Artur Mas, està al caure. I se n'ha sol·licitat al Consell d'Estat un informe amb caràcter d'urgència.

«El president del Govern ha demanat aquesta tarda al Consell d'Estat l'informe preceptiu previ a la impugnació davant del Tribunal Constitucional del conjunt de les actuacions que ha posat en marxa la Generalitat de Catalunya per a la celebració, el 9 de novembre, d'una consulta sota la denominació de procés de participació ciutadana», s'assenyala al citat comunicat governamental.

INFORME DE L'ADVOCACIA / En aquest escrit, que únicament té dos paràgrafs, s'especifica que el president del Govern ha sol·licitat que el dictamen de l'òrgan assessor sigui emès «amb caràcter d'urgència» perquè així sigui possible autoritzar, si s'escau, l'acord d'impugnació en el Consell de Ministres d'aquest divendres.

Es dóna la circumstància que, encara no fa quatre dies, el president Rajoy i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría van anunciar que havien reclamat a l'Advocacia de l'Estat un informe jurídic orientat a saber si algun dels passos que havia fet Mas fins al moment per un 9-N alternatiu (una vegada rebutjada la idea d'un referèndum  sobiranista frenat des del Constitucional) era recurrible. Ahir a la nit, des de l'Executiu central no s'aclaria si la decisió d'anar al Consell d'Estat responia al fet que aquest informe jurídic estava enllestit i s'havia entregat a Rajoy confirmant indicis de possible inconstitucionalitat en algun fet concret o si, de forma sobtada, s'havia optat per sol·licitar l'informe al màxim òrgan consultiu del Govern sense esperar que la valoració de l'Advocacia arribi a la Moncloa.

Tampoc Sáenz de Santamaría va aclarir aquesta incògnita en les declaracions que va fer a última hora d'ahir, aprofitant un acte públic que tenia en agenda. «El president ha firmat aquesta tarda una petició d'informe al Consell d'Estat per iniciar els tràmits d'impugnació de la consulta del 9 de novembre. Considerem que és contrària a la Constitució i que, a més, perjudica els drets dels catalans perquè no té ni una sola garantia democràtica», va dir la vicepresidenta.

D'aquesta manera, la número dos de l'Executiu feia un pas més i, per primera vegada en uns quants dies, pronunciava la paraula «inconstitucional» per referir-se al succedani del 9-N.

CONFLICTE DE COMPETÈNCIES / A partir  d'aquí i atès que el president Mas encara no ha firmat cap decret de convocatòria o de cap altre tipus lligat a la nova consulta (s'ha arribat a plantejar fer-ho el dia 8 de novembre per deixar l'Executiu central sense temps suficient per recórrer), toca preguntar-se què pot impugnar l'equip de Rajoy.

Notícies relacionades

Els Mossos vinculen l’exministre Catalá amb el cas Montoro al relacionar-lo amb suposats beneficis per a una empresa d’apostes

L’Agència Tributària sospita que la trama del cas Montoro va poder ocultar informació «rellevant» al Govern i al Congrés

Fonts jurídiques van explicar ahir a la nit a aquest diari que, almenys de moment, no és imaginable que pugui presentar-se un recurs d'inconstitucionalitat perquè no existeix un acte jurídic recurrible lligat a la «consulta participativa». El que sí que seria viable, diuen, és que l'Executiu central impulsés un conflicte positiu de competències, un camí jurídic que permetria a Rajoy demanar la suspensió de determinades qüestions com el funcionament d'una pàgina web vinculada al 9-N; la campanya de publicitat o, allò a què el Govern central dóna més importància, el requeriment de col·laboració als funcionaris, encara que hagi estat fet d'una manera informal.

Fonts governamentals insisteixen a dir que el paper que puguin dur a terme els treballadors públics de Catalunya en el procés que prepara Mas és determinant per al seu èxit o el seu fracàs i que, precisament per això, és necessari advertir-los dels riscos que corren si s'impliquen en un acatament que, fins divendres passat, era qualificat d'«antidemo-cràtic» des de la Moncloa. Però ahir es va pujar un esglaó més i es va titllar d'«inconstitucional». «Es mantindrà viu el pols per la via legal», avisen.