El procés de Marx

«Si fas allò que no és el que ells diuen que no es pot fer, estàs fent el que pots. ¿S'entén?». La frase no és de Groucho Marx, sinó del conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, que ahir va oferir una roda de premsa que va semblar acostar-se en algun moment al teatre de l'absurd, i en un altre, a una tesi ontològica sobre el sentit de l'existència i la realitat.

El punt de partida ja convidava a les paradoxes: la possible impugnació per part del Govern del PP del «procés participatiu» s'assembla a una escena d'Una nit a l'òpera en què Groucho, en lloc de discutir, va arrencant sense més ni més els trossos del contracte que no agraden al seu soci, Chico Marx. «¿Què és el que no li agrada?», li pregunta Groucho. «Sigui el que sigui, no m'agrada», respon Chico. I n'arrenquen un altre tros.

Sigui com sigui, les intencions de l'Estat són evidents. I la roda de premsa d'Homs va tenir forma d'embut utilitzat al revés: una pregunta reiterada (¿Seguirà endavant el Govern amb la consulta si el Constitucional la suspèn?) que va desembocar en diferents respostes:

«No sé què dirà l'Estat. ¿Es pot prohibir ser voluntari?». «No puc pensar que s'estigui demanant a la Generalitat que desatengui les lleis que l'obliguen a promoure la participació». «Si li contesto a la pregunta assumeixo la possibilitat de la suspensió». «Farem tot el que estigui al nostre abast perquè hi hagi les urnes», van ser els arguments expressats del portaveu. Paradoxes del llenguatge, va ser en el torn de respostes en castellà quan va semblar entendre's una resposta una mica més clara: «És clar que hi haurà les urnes perquè estem en el marc d'un procés participatiu i forma part de la lògica d'una democràcia».

Aires filosòfics

El vessant filosòfic de la compareixença va esclatar al començament, a l'afirmar Homs el següent: «No es pot prohibir el que no existeix». Una frase que remet a quan la policia nega que hi hagi batudes a immigrants perquè no hi ha instruccions legals per fer-ne, encara que tothom sàpiga que n'hi ha. O a les anècdotes de la mili, anècdotes però reals, sobre arrestos d'armes per disparar-se sense permís, o l'arrest d'una piscina perquè allà hi havia tingut lloc un accident. És el que habitualment es coneix com la reducció a l'absurd. No en va, Homs va proclamar: «És un debat molt absurd».

Notícies relacionades

Rajoy rebutja les acusacions d'"immobilisme": "He impedit que se celebri un referèndum il·legal"

El 9-N alternatiu mobilitzaria uns dos milions de votants

Perplex, un periodista li va recordar a Homs que sí que existeixen les urnes, les paperetes, la mateixa pregunta suspesa pel Constitucional i les instruccions del Govern als instituts. Llavors, el portaveu va sostenir que tot i haver parlat del que no existeix, ell no havia dit que no s'estigués fent res: «És evident que hi ha coses que s'estan fent». I de seguida va afegir: «Però el que és evident és que això no és un referèndum». Es tractava de jugar en l'equilibri entre la reivindicació de la jornada participativa però sense donar-hi validesa legal per mirar de deixar l'Estat i el Constitucional sense eines, sense res a impugnar.

En canvi, Homs es va sentir més còmode amb l'atac que amb els equilibris. «El mateix Govern s'ha posicionat sobre les preguntes amb el manual de l'Apocalipsi», va deixar anar. El procés sobiranista requerirà aviat un diccionari, a mig camí entre les explicacions etimològiques i els guions dels germans Marx.