Un instrument per recollir opinió

La llei 10/2014, més coneguda com a llei de consultes no referendàries i altres formes de participació ciutadana, aprovada pel Parlament el 19 de setembre, defineix en el seu articulat què s'entén per consulta. És «la convocatòria feta per les autoritats competents, d'acord amb el que estableix aquesta llei, a les persones legitimades en cada cas perquè manifestin la seva opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública, mitjançant votació».

En l'article 2, es destaquen els principis generals que han de regir aquests instruments de participació: «transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat institucional, primacia de l'interès col·lectiu, pluralisme, igualtat i no discriminació, inclusió, protecció de les dades de caràcter personal i rendiment de comptes».

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Malgrat que «no té caràcter vinculant», la norma destaca que «els poders públics que la convoquen s'han de pronunciar sobre la seva incidència en l'actuació pública sotmesa a consulta, en el termini de dos mesos a partir de la seva celebració». Així mateix, la llei delimita les matèries objecte de consulta: totes, excepte aquelles que afectin les llibertats i drets fonamentals que apareixen a la Constitució i l'Estatut, així com «les referides a matèries tributàries i a pressupostos ja aprovats».

La llei 10/2014 també regula els «processos de participació ciutadana», Segons es defineix en l'article 40, són «actuacions institucionalitzades destinades a facilitar i promoure la intervenció de la ciutadania en l'orientació o definició de les polítiques públiques». Aquest instrument és molt més flexible que les consultes, ja que poden adoptar les «modalitats» que estableix la llei o «altres anàlogues, existents o que es puguin crear».