La victòria de les emocions

La política són idees, pràctiques... però també emocions i relacions. Sentiments. La V de la Diada ha estat un èxit rotund perquè ha connectat, fonamentalment, amb els sentiments de la majoria de la ciutadania. I ho ha fet amb unes estratègies organitzatives i comunicatives que han contribuït -juntament amb grans complicitats polítiques, mediàtiques i institucionals- al seu èxit. Només una mirada prejudiciosa (i miop) atribuiria a l'orquestració de recursos la victòria d'aquesta colossal demostració cívica. Les claus s'han de trobar en la consistència política del desig majoritari dels catalans de ser consultats i de poder decidir, però també -i especialment- en el registre emocional d'aquesta convocatòria.

Intergeneracional i plural. La V ha estat un fenomen molt familiar. Una vegada més els carrers de Catalunya s'han omplert de persones de tota condició i edat. El catalanisme ha estat més plural i divers que mai. El sentiment nacional uneix. La gent ha assistit a la concentració en grup, en comunitat, en família. Els llaços han resultat tan importants com les conviccions. Els carrers s'han convertit en l'avançament de les urnes.

La història i el present. El lema Ara és l'hora, la importància del rellotge (amb la consigna coral de les 17.14 h), juntament amb la celebració del tricentenari, han fet d'aquest dia i d'aquest any un moment èpic extraordinari. El calendari polític, la proximitat del 9-N així com l'immediat referèndum a Escòcia dibuixen un escenari excepcional. S'ha fet història (segurament la concentració democràtica recent més gran a tot Europa) des de la història, com a trampolí mobilitzador i poderós actiu polític. La V ha sabut comprendre el passat i el present. D'aquí sorgeix el seu inqüestionable potencial per al futur.

La festa i l'alegria. Sense crispació. La concentració ha estat lúdica i cromàtica (imaginació i joc en la manera de vestir, en els cartells, en les consignes) i en positiu. Els tristos no guanyen -gairebé mai- les eleccions. Ni tampoc els debats o els desafiaments. L'optimisme és contagiós com el pessimisme. Però el primer et mobilitza, el segon et paralitza. La V és positiva, cívica i ciutadana. I és per això que té aquesta capacitat empàtica i dinàmica. Els que neguen aquesta realitat ho fan amb un rictus de severitat i restrenyiment que els impedeix ser percebuts com a neutrals o assenyats. Guanya el somriure, perd la ganyota.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

La V digital. El col·lapse de les xarxes socials, al compartir tants continguts i connexions és el reflex tecnològic d'una constatació cada vegada més inqüestionable: guanyar a les xarxes és l'avançament de guanyar a les urnes. La V ha sabut empoderar els usuaris digitals (amb el joc de la V als comptes de Twitter, per exemple) provocant la seva creativitat i el seu activisme. La V ha estat un èxit a les pantalles de proximitat (mòbil, tauleta, portàtil) abans que als carrers. La V concentra multituds intel·ligents (individus digitalment autònoms, amb les seves comunitats tensades i motivades) i és l'èxit del protagonisme de les xarxes cíviques i socials enfront de les organitzacions polítiques convencionals.

Aquesta V ha estat un èxit perquè ha permès viure i veure una renovada força política: les emocions i les xarxes. Pensar el que se sent i compartir-ho. Aquesta és la clau.