Entre 1714 i Luther King

El «somni de llibertat» del pastor nord-americà es cola en l'acte institucional de la Diada del Tricentenari Mas rendeix tribut als màrtirs de la caiguda de BCN al Fossar de les Moreres

Acte institucional 8 El president de la Generalitat, Artur Mas, amb altres autoritats catalanes, en l’acte de la Llotja de Mar, ahir.

Acte institucional 8 El president de la Generalitat, Artur Mas, amb altres autoritats catalanes, en l’acte de la Llotja de Mar, ahir. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

La Diada va tornar ahir als seus orígens. La commemoració dels 300 anys de la caiguda de Barcelona en la guerra de successió espanyola, l'Onze de Setembre del 1714, va impregnar de solemnitat els actes institucionals, que el Govern de CiU havia traslladat del parc de la Ciutadella al gran santuari de l'independentisme català, el Fossar de les Moreres. A 59 dies de la data fixada per a la consulta sobiranista, les al·lusions a la «llibertat» de Catalunya es van elevar a l'enèsima potència i es van entrellaçar amb la hipersimbòlica i insòlita ofrena floral d'un president de la Generalitat a la que va ser la fossa comuna del cementiri annex a l'avui basílica de Santa Maria del Mar i on es van enterrar els últims «màrtirs» del setge borbònic. Un espai batejat com l'«urna de l'honor» i en què no hi cap, segons diu la inscripció que presideix la plaça, «cap traïdor».

Però entre tant tribut als referents del catalanisme, i ja a la Llotja de Mar, on va tenir lloc l'acte central, en què se succeïen textos i peces musicals amb la reivindicació de les llibertats perdudes el 1714 com a inspiració comuna, es va colar una figura no catalana, una icona universal: Martin Luther King. Resultava senzill escollir quina havia de ser la frase del pastor nord-americà que ressonés a l'antiga seu de la Borsa de Barcelona i en el context polític actual: «Tinc un somni, un sol somni, seguir somiant. Somiar en la llibertat, somiar en la justícia, somiar en la igualtat. I tant de bo ja no tingués necessitat de somiar-les».

La presència de Luther King en l'acte de la Diada va tenir especial transcendència just 24 hores després que el president d'ERC, Oriol Junqueras, invoqués el seu exemple per apel·lar a la desobediència civil dels catalans en cas que el Tribunal Constitucional prohibeixi la consulta del 9-N, una crida que va ser deplorada, amb acusacions de «colpisme» en algun cas, pels tres partits que no van enviar representació al Fossar de les Moreres, santuari d'independentisme: el PSC, el PPC i Ciutadans. Els socialistes no consideraven «institucional» aquest acte i només van anar a la Llotja de Mar, on, en canvi, no es va veure ni populars, ni Ciutadans, ni la CUP.

No obstant, hi va haver una altra triple absència que va cridar l'atenció: la dels tres expresidents de la Generalitat. Cal ressenyar que cada un va causar baixa per raons molt diferents. El d'ahir va ser el primer gran acte oficial, i la d'avui la primera Diada sense Jordi Pujol, retirat forçosament de qualsevol activitat política des de la confessió del seu frau fiscal. Es pot dir que ningú el va trobar a faltar. Pasqual Maragall, per motius de salut de sobres coneguts, i José Montilla, per la mort de la seva mare, tampoc van ser-hi presents.

Dia de confraternització

Notícies relacionades

La jornada va revestir el caràcter que la Generalitat buscava amb el nou format: la confraternització de les hosts sobiranistes la vigília de la que busca ser, per tercer any consecutiu, la manifestació més gran de la història de Catalunya -precisament per no fer-li ombra es van traslladar els fastos oficials al dia 10-, i a les portes del moment decisiu del procés cap a la consulta.

Els escassos ciutadans que van poder veure l'ofrena floral al Fossar de les Moreres, recinte que va ser blindat fins i tot per als periodistes, van llançar consignes a favor de la independència. Cosa que ha passat sempre en els actes de la Diada i que ja ha deixat de ser notícia.