«Sóc un obsessiu de la causa nacional»

El catalanisme de Miquel Calçada passa la prova d'estrès més exigent. Ha fet l'equivalent a 10 viatges a la Lluna per trobar compatriotes al món. Ha estudiat als EUA un parell de màsters per servir millor el país. Té una llanxa anomenada Estat Català. Va estar a la Via Catalana a l'altura d'Alcanar -on feia falta-, nodrirà dijous la V i des de fa gairebé dos anys és el comissari del Tricentenari, commemoració del 1714 que l'ha portat a tots els racons de Catalunya i fins i tot a propagar fora el missatge d'aquella derrota.

-El frare caputxí Manel Soler va deixar escrit en un diari, el 14 d'agost de 1714: «Lo estrago no's pot dir, però de vuy a 300 anys se'n recorderà». I aquí estem, 300 anys després, celebrant que ens reconeixem com una comunitat nacional. Viatjant per Catalunya he vist una societat molt esperançada.

-Això abans de la confessió de Pujol, el 25 de juliol. ¿I després?

-També. El president Pujol és una persona humana que encarna virtuts i defectes. El que no pot ser és que, d'un dia per l'altre, un seguit de coses que va fer o va dir, només pel fet de ser seves, ja no serveixin. Serveixen per si mateixes. Pel que fa al personatge, espero que se sàpiga el que s'hagi de saber, que es jutgi el que s'hagi de jutjar i que s'apliqui la pena que s'hagi d'aplicar.

-Vostè tenia un pòster d'ell a la seva habitació.

 

-Continua al darrere de la porta de la meva habitació d'adolescent, a casa dels meus pares, a Sabadell.

-No l'ha despenjat. 

-Aquella habitació és un museu. A mi la notícia em va entristir, naturalment, i entenc que hi hagi gent empipada, decebuda i dolguda. Però hauríem de ser capaços de veure que aquest país, malgrat tot, ha sorgit perquè gent com ell, en un moment determinat, va tenir una idea de país, va crear estructures d'Estat com TV-3, o va decidir que els immigrants, encara que no estiguin empadronats, han de tenir targeta sanitària. Són decisions que fan que siguem aquí.

-Pujol es va presentar com un model d'integritat.

-Jo tinc la meva opinió, però me la guardo. A vegades prenem decisions difícils de comprendre per qui no té tota la informació. És un fet que Pujol va exposar la seva vida per uns ideals i ho va pagar amb presó. Si fos la persona que alguns estan presentant ara, segurament no seríem on som.

-Pot ser que també l'any 1714 s'hagi mistificat per donar cos a un mite nacional. Aquella Catalunya tenia el seu costat fosc.

-Només cal aproximar-se a les narracions històriques de Francesc de Castellví, capità de la Coronela, per veure que el que va passar va ser molt bèstia. Els fets despullats serveixen per saber que hi ha una sèrie de valors, com la perseverança, la resistència, el fet de tornar-se a aixecar, que han fet que vostè i jo estiguem aquí parlant en un idioma condemnat llavors a desaparèixer. Com qualsevol altra societat hem mistificat el que va passar perquè no ens ho van explicar. Potser gràcies a la mistificació som aquí.

-Mentre un en sigui conscient...

-¿S'imagina algun periodista de la televisió nacional francesa que, davant el 14 de juliol, digués: «¿No exagerem una mica amb això de la Bastilla?». No ho fan. ¿Per què? Perquè es reconeixen en els valors de la Revolució Francesa. És bo que, d'una vegada per sempre, se sàpiga que el 1700 la Generalitat ja tenia gairebé 300 anys. Si hagués evolucionat, segurament s'hauria anat cap a una mena de protoparlamentarisme. Aquesta possibilitat es va rebentar el 1714.

-En aquesta missió especial seva li han sortit sabotejadors.

-Alguns, i més que n'hi haurà. Jo he tingut prevenció de no hiperventilar. He procurat, procuro, fer les coses amb tranquil·litat. I entenc que hi ha molta gent que pot estar irritada per la qüestió nacional i per la qüestió social, que va lligada.

-¿Repassem invectives? El PPC els va comparar a vostè i a Toni Soler [l'altre comissari] amb Los Morancos.

-Celebro que el grau de crítiques sigui aquest. Si hem d'anar ad hominem perquè ens assemblem a uns humoristes, en el fons, m'estan fent un favor perquè, malgrat que sembla que faig gràcia, mai he sabut explicar acudits.

-Més. La premsa de Madrid ha dit que vostè no cobra com a comissari, però la seva empresa ha rebut del Govern 300.000 euros.

-Durant 23 anys he estat soci d'un grup de ràdio, Grup Flaix, que tenia com a màxima fundacional nedar a contracorrent i no demanar ajuda a cap estament públic. Ho vam mantenir durant 14 anys, fins que la vam demanar, com altres grans mitjans, i ens la van donar. Si algú de Madrid es fixa en això, que és una dada publicada al DOGC...

-¿Contesta als atacs?

-No, però tinc una sèrie de noms de gent que ha escrit coses i a qui, una vegada hagi acabat la meva tasca, potser trucaré i amb qui quedaré per aclarir-les.

-¿Patriota és un terme que el defineix?

-Etimològicament, patriota significa persona que estima la terra del pare. En aquest sentit, sí. Jo sóc català, no sóc nacionalista.

-Doncs el feia nacionalista, ja ho veu.

-No tinc res a veure amb el nacionalisme xovinista, tancat, que només veu les seves virtuts. A Catalunya entenem el nacionalisme associat a una sèrie de valors encarnats per una persona i fora, en un sentit imperialista que no té res a veure amb el patriotisme de resistència que ha sigut el nostre.

 -¿Resistent s'ajustaria més a la seva forma, aleshores?

-Català a seques, hi insisteixo.

-¿Fins a l'obsessió?

-Sí, ho reconec. Sóc un obsessiu de la causa nacional. Però si ets conscient que ho ets, potser ho ets una mica menys...

-¿Com li va néixer l'ardor?

-¿Com em va néixer...? Quan va morir Franco jo tenia 10 anys. Recordo cantar amb els Cors de Clavé a l'Orfeó de Sabadell i veure una senyora que plorava al sentir el Cant de la Senyera. Després vaig saber que havien matat el seu marit i que havien prohibit aquella cançó durant la dictadura de Primo de Rivera. Quan les coses es prohibeixen, reacciono.

-Després, el 1994, va tocar els borbons quan eren intocables.

-No n'estic orgullós. Senzillament volíem dedicar un programa de Persones humanes a la infanta Elena sabent que allò provocava inquietud en el públic. Res més. En aquella època era bastant ingenu, encara que veig que no era l'únic...

-Va ser un gest antimonàrquic de risc.

-Intel·lectualment, ningú pot defensar que un senyor estigui per sobre de tots els altres perquè li ve d'herència. I els borbons, en concret, encara menys, perquè són els que van arrasar el nostre entramat. Però no tinc cap mena de problema amb la persona de la infanta o de l'actual rei, que dóna la casualitat que també es diu Felip.

-¿I avui, quina Catalunya té al cap?

-La mateixa que vol la gent que va sortir al carrer el passat Onze de

Setembre, i que sortirà aquest.

-No tots volen la mateixa.

-Jo vull una Catalunya més justa i que ens permeti ser responsables dels nostres actes, perquè no ho som des del 1714. I quan hàgim arribat a la independència tindrem tots els problemes de qualsevol societat normal. Ni més ni menys. Uns la voldran enfocar d'una manera i altres, d'una altra.

-Parlem de la seva. ¿Democristiana? ¿republicana...?

-Jo només vull arribar allà. I després a cultivar un hort.

-No cola. ¡Tant que s'ha preparat per a un futur polític! 

-Només vull ser una bona persona i empènyer el procés fins a veure aquest país independent. That's it.

 

-Això no encaixa amb la seva fama d'ambició desmesurada.

 

-Si tingués una ambició desmesurada no seria aquí.

-Ja que hi és, digui com desencallaria els conflictes que vindran. 

-No hi ha cap més sortida que el diàleg. Jo no em puc creure que la 13a potència econòmica mundial, com és l'Estat espanyol, no tingui assessors que pensin: «Aquí tenim un problema, no l'hem sabut encarar, l'hem d'afrontar».

-Els fets semblen desmentir-ho.

-Algun dia s'haurà de fer un monument als autèntics patriotes catalans: Monago, Wert... Bromes a part, la societat catalana no vol l'enfrontament, però té clar el concepte de dignitat. Sense males cares, sense cridar, hem de fer el nostre camí i, a la llarga, ho entendran. Un 35 o 40% de la població de l'Estat espanyol, silenciosos, estan d'acord que els catalans decideixin. Potser sortirà un líder espanyol que agafi el toro per les banyes, com Mandela a Sud-àfrica. Crec que en 10 anys ens entendrem amb Espanya. Perfectament.

-Ja, però el 9-N és  d'aquí dos mesos.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

 

-Les urnes i la logística estan preparades, hi ha una llei de consultes que ha passat el Consell de Garanties Estatutàries i és difícil tombar-la perquè recull jurisprudència del Tribunal Constitucional. De manera que endavant les atxes.