Anar al contingut

TRIBUNA

¿Com ens en podem sortir?

Juli Fernàndez, Núria Parlon,
Alícia Romero, Xavier Sabaté

Som en una veritable cruïlla. I tal com el Gat de Cheshire va respondre a Alícia quan al País de les Meravelles aquesta li va preguntar quin camí havia de seguir entre els diversos que se li presentaven, tot depèn del lloc on desitgem arribar.

Des d'una opció catalanista i d'esquerres no ens serveix com a l'Alícia qualsevol camí mentre arribi a algun lloc. Volem un present i un futur dignes per a un col·lectiu de persones, la gran majoria de les quals avui tenen multitud de problemes o bé temen tenir-los en el futur. Desitgem una nació inclusiva, en la qual prevalguin els interessos col·lectius amb igualtat d'oportunitats per a tothom. La commoció d'aquests dies ens ho fa més present. Ni l'interès per salvar-se políticament d'un president en actiu ni l'interès material d'un expresident o, en definitiva, l'interès d'uns pocs pot prevaldre sobre el de la majoria.

Des del marge esquerre tenim molta feina al davant. I ja no podem plantejar únicament preguntes sobre els mateixos problemes que sempre ens han preocupat més. Perquè es presenten amb noves característiques (educació, salut, atenció a la dependència o pensions) i perquè ara n'han aparegut de nous, com l'atur massiu, l'habitatge, la precarització laboral i l'abús d'un sistema financer especulatiu que, avalat pels desgoverns europeus i nacionals, socialitza pèrdues i privatitza guanys. Resultat: deute públic insostenible pel rescat bancari, austericidi i desigualtat estructural. La crisi s'ha convertit en l'excusa d'una manera de governar.

Afegim al còctel la incomprensible relació de Catalunya amb la resta d'Espanya provocada pel Tribunal Constitucional i per un Partit Popular que, des de l'oposició i des del Govern, han agredit i limitat el nostre autogovern. Al PSC, doncs, reflexionem i comencem ja des d'ara a formular un nou compromís amb la ciutadania que hauran d'acordar el conjunt d'afiliats i simpatitzants al congrés de l'any vinent.

No és veritat que les classes populars a Catalunya prenen el relleu de les elits dominants. Qui té realment les regnes de les decisions avui no viu entre nosaltres en la seva immensa majoria, el marge per a les classes populars i treballadores és més esquifit que fa tan sols una dècada, i la seva explotació i marginació és molt més estesa i evident.

El nostre és un catalanisme social que té la intenció de blindar drets personals i col·lectius quan n'hem perdut ja tants de la mà dels governs d'Espanya, Catalunya i Europa, i no ha de quedar cap dubte que la gent del PSC estem amb els moviments populars i amb els qui depenen del seu treball per tenir present i futur.

No hi ha cap més alternativa que canviar i decidir votant. No obtindrem diferents resultats amb les mateixes polítiques, actituds, hàbits, fins i tot amb els mateixos valors individualistes i consumistes que fins ara. És necessari situar l'economia al servei de la gent, recuperar els poders públics la gestió d'elements naturals com l'aigua i l'energia imprescindibles per a la vida, avui convertides en mercaderia especulativa, aprofundir en els nous camins de l'economia col·laborativa o de noves pautes de consum. A ningú se li acut destrossar cada dia una mica de la casa on viu, però ho estem fent amb la nostra que és el planeta, cada cop més devastat.

Noves actituds  i responsabilitats dels dirigents polítics però també empresarials, dels mitjans de comunicació, sindicals, del coneixement i, en definitiva, de cada persona individualment. Perquè una nova transició com la que cal per reformar tot el sistema no la farà cap elit per gaire poderosa que sigui.

La raó de ser

Volem ser també agosarats en la forma de funcionar del PSC per ser realment una eina de participació dels ciutadans. Per a això introduirem reformes profundes perquè el principal paper el tinguin les idees i els projectes, el pensament i l'acció d'una militància implicada en els moviments socials, culturals i sindicals, feministes i ecologistes. I si hi ha socialistes amb diferents sensibilitats nacionals, al PSC hi caben tots i totes els qui vulguin ser-hi, perquè la nostra raó de ser no és la nació, sinó procurar una vida digna per als homes i dones que la formen.

Per això procurarem que el 9 de novembre no signifiqui un punt sense retorn. És necessària i volem una consulta que els Governs de Madrid i de Catalunya no han fet possible fins ara. El PSC té una proposta per avançar que és la federal. Respectem qualsevol altra de la mateixa manera que demanem que es respecti la nostra. Davant els nacionalistes d'una i altra banda sempre cal recordar que no hi ha nació sense persones. Sigui quin sigui el futur de Catalunya, nosaltres continuarem la lluita per l'emancipació social, al costat de la gent, defensant la seva dignitat i els seus drets.