SONDEIG DEL GESOP

El sisme a l'esquerra i la caiguda de CiU sacsegen el mapa de BCN

Trias tornaria a guanyar les eleccions però es veuria forçat a complicades aliances per governar

ERC es dispara a segona força, el PSC s'enfonsa i Guanyem empata amb una ICV a la baixa

3
Es llegeix en minuts
JOSE RICO
BARCELONA

Barcelona sol ser un bon sismògraf per detectar els moviments tectònics que en un futur més o menys pròxim remouran la política catalana. A l'ajuntament de la capital va néixer i va morir el tripartit d'esquerres abans que naixés i morís a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume. Aquesta eficàcia predictiva es tornarà a posar a prova a partir de les eleccions municipals del 2015, en què Barcelona pot ser l'epicentre d'un sisme de grau superlatiu. A 10 mesos dels comicis, el mapa municipal que podrien deixar les urnes faria de la governabilitat de la ciutat una missió no apta per a cardíacs. El desgast de la CiU de Xavier Trias i l'auge d'ERC i de l'esquerra alternativa conformarien un consistori trossejat en set forces polítiques, en què la distribució dels 41 regidors obligaria a forjar aliances contranatura per governar la ciutat.

L'actual alcalde tornaria a guanyar les eleccions però veuria reduïda la seva força i es quedaria amb 10 o 11 regidors dels 14 que ara té, segons reflecteix el Baròmetre de Política Municipal elaborat pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO. Malgrat que la seva gestió municipal obté un aprovat, Trias acusa el terratrèmol que el procés sobiranista ha provocat en les expectatives electorals de CiU. A Barcelona, com en el conjunt de Catalunya, ERC seria el refugi de bona part dels votants de la federació nacionalista, el 17,2%. En el sondeig de fa dos anys, encara sense el desafiament independentista pel mig, Trias se'n sortia prou bé. Però en l'enquesta del 2013, a meitat de mandat, va començar a perdre empenta a favor d'Esquerra.

Fruit d'aquesta tendència, els republicans, que estrenaran candidat, Alfred Bosch, després de 15 anys de Jordi Portabella, multiplicarien per quatre la seva representació i passarien de 2 a 8 regidors, i de cinquena  força municipal a segona. No obstant, aquest augment seria insuficient perquè Trias pogués reproduir el pacte de governabilitat amb ERC que sosté Artur Mas a la Generalitat. Els faltarien dos regidors per arribar als 21 de la majoria absoluta.

És a dir, si vol garantir-se un govern estable, CiU necessitaria un acord amb almenys dos socis, un objectiu que es presumeix que serà de suma dificultat davant la fragmentació de l'esquerra. L'enfonsament  del PSC, que no aixecaria el cap ni amb el nou alcaldable, Jaume Collboni, beneficiaria una força de nou encuny: Guanyem. La plataforma que promouen diversos moviments socials liderada per Ada Colau, que es nodreix del vot dels indignats, podria aconseguir fins a quatre regidors.

Una collita meritòria en un col·lectiu que amb prou feines  ha complert un mes de vida i que aconseguiria a costa del PSC, que es precipitaria d'11 a 6 regidors, i d'ICV-EUiA. Els ecosocialistes, que en els dos baròmetres anteriors registraven una lleugera millora, veuen com es capgira bruscament aquesta tendència amb la irrupció de Colau i passarien dels cinc regidors actuals a tres o quatre, empatats amb Guanyem. De fet, Iniciativa només fidelitzaria el 41,7% dels seus votants, i el 19,4% es decantaria ara per Colau.

Notícies relacionades

PACTES MÉS QUE ESPORÀDICS / A l'altre extrem de l'arc municipal, el PPC podria perdre fins a tres dels seus nou regidors, que recolliria Ciutadans, l'altra marca que accediria al consistori projectada  per la pulsió sobiranista. Amb aquest mapa tan endimoniat, Trias podria ser reelegit alcalde com a líder de la força més votada, però tota la seva gestió quedaria a expenses de pactes a tres bandes que obligarien a posar d'acord forces a priori incompatibles. Per exemple, el suport a la vegada d'ERC i PSC o de PPC i PSC.

No obstant, l'enquesta mostra que aquest panorama podria veure's alterat (i complicar-se encara més en termes de governabilitat) si fructifica una coalició entre Guanyem i altres marques d'esquerra, com ICV-EUiA, la CUP i Podem. Aquest factor i el desenllaç del procés sobiranista marcaran la intensitat del sisme.