Iceta defensa una consulta que no pregunti per la independència

Per demostrar una actitud propositiva en el debat sobiranista, el líder en potència del PSC, Miquel Iceta, va revelar ahir la consulta que ell faria als catalans. La pregunta: «¿Vol que el Govern de Catalunya negociï amb les institucions de l'Estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències en llengua i cultura?». Res a veure amb la doble pregunta que van pactar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP perquè l'opció de la independència no apareix ni per casualitat. Però, en opinió d'Iceta, aquesta és l'única pregunta que pot passar el filtre del Govern central i que «compleix amb uns estàndards mínims de qualitat democràtica». Minuts després de proposar l'enunciat, el mateix autor va reconèixer que no podria garantir el suport del PSOE a aquest referèndum.

El pla d'Iceta, que va començar a revelar diumenge, consisteix en la convocatòria de dues consultes. La primera, amb l'esmentada pregunta, per atorgar a l'Executiu un «mandat clar i potent» per negociar amb l'Estat. La segona consulta hauria de ratificar el fruit d'aquesta negociació. I els dos referèndums, és clar, haurien de tenir el beneplàcit previ del Govern central.

En una conferència col·loqui al fòrum Nova Economia a què van assistir representants de CiU, ICV i EUiA, el dirigent socialista va qualificar de «nyap descomunal» la pregunta del 9-N i va vaticinar que la convocatòria serà «immediatament suspesa» pel Tribunal Constitucional. Totes aquestes forces, a més d'ERC, van trigar molt poc a desdenyar la proposta d'Iceta per entendre que representa un retorn als temps del laminat Estatut i el fracassat pacte fiscal. El convergent Lluís Corominas va avisar que preguntar per la independència de Catalunya és «irrenunciable». La republicana Anna Simó va assegurar que la proposta d'Iceta «fa olor de vella política, de pacte de despatx». I l'ecosocialista Josep Vendrell la va situar «en un temps passat: l'era de l'autonomia». També el PPC i Ciutadans van atiar el candidat a primer secretari del PSC, tot i que en aquest cas per «caure en la trampa» i «fer el joc» a l'independentisme.

Al basar-se en un mandat per negociar més cotes d'autogovern, la pregunta d'Iceta s'assembla, fins i tot per la seva longitud, a la que van respondre els quebequesos en el segon referèndum sobiranista, el 1995: «¿Està d'acord que el Quebec arribi a ser sobirà després d'haver fet una oferta formal al Canadà per a una nova associació econòmica i política en l'àmbit d'aplicació del projecte de llei sobre el futur del Quebec i del pacte firmat el 12 de juny de 1995?». La gran diferència és l'absència del concepte de sobirania.

Notícies relacionades

Iceta proposa una doble consulta

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

REBUIG DELS CRÍTICS / En la setmana que serà elegit primer secretari, Iceta encara no ha aconseguit calmar els sectors crítics que encara continuen dins el partit, encara que ara sota el paraigua de Moviment Catalunya i amb el propòsit de presentar-se amb una marca pròpia a les eleccions municipals. A Twitter, la plataforma va afirmar que la seva pregunta és la del 9-N i els seus «companys de viatge», les forces i les entitats del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

No obstant, en la nova associació no hi ha un criteri unitari respecte a si s'han de trencar totes les amarres amb el PSC, indecisió que Iceta aprofita per oferir l'esquer d'una aliança que permeti al nou moviment presentar-se allà on els socialistes no tinguin llista. La gestora que governa el PSC fins al congrés del dia 19 va tornar a reclamar ahir les actes a aquells càrrecs públics que deixin el partit, com és el cas del diputat Joan Ignasi Elena.