el DESAFIAMENT SOBIRANISTA

Foment exhorta Rajoy a oferir un pacte fiscal i blindar el català

La patronal demana un gran acord institucional que sigui ratificat a les urnes només a Catalunya

Gay de Montellà sosté que la via d'encaix que proposa no requeriria una reforma constitucional

3
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA / Barcelona

Amesura que cauen els fulls del calendari i s'acosta el diumenge 9 de novembre del 2014, aquells que clamen (sense resultat) perquè el Govern llanci una oferta de millora de l'autogovern català que desactivi un percentatge suficient d'eventuals votants del sí-sí adopten una actitud més proactiva. És el cas de la patronal catalana, Foment del Treball, el president del qual, Joaquim Gay de Montellà, va oferir ahir a Oviedo un esbós bastant concret del que creu que s'hauria d'acordar entre el Govern de Mariano Rajoy i el d'Artur Mas per resoldre el conflicte. És a dir: pacte fiscal, que inclogués la cessió de la plena gestió tributària, el blindatge simbòlic que suposaria la plena competència per a Catalunya en matèria de llengua i cultura i la possibilitat de desenvolupar el model territorial català que es vulgui.

L'objectiu que es va marcar Gay de Montellà és que s'arribi a «un gran pacte institucional per al reconeixement de la realitat nacional catalana» i, llavors, sotmetre'l «a votació dels ciutadans de Catalunya». Foment, com bé va recordar el seu president en la conferència d'Oviedo, va participar en la comissió sobre el dret a decidir que va liderar l'expresident del Parlament Joan Rigol. Ho va fer, va aclarir, perquè en el document de consens que es va realitzar es va incloure una crida a establir «un diàleg amb les institucions de l'Estat». És a dir, el compromís de Foment amb una solució votada només a Catalunya era sabut, encara que potser mai s'havia estat tan explícit, i menys a la resta d'Espanya.

INDEPENDENTISME A L'ALÇA / Així, Gay de Montellà va asseverar que «en els últims anys s'ha larvat entre la societat catalana una desafecció manifesta per les institucions i els símbols de l'Estat i avui una majoria de ciutadans demana poder decidir mitjançant votació directa quina relació vol» amb Espanya. També es va referir al gran desequilibri de la balança fiscal entre Catalunya i la resta d'Espanya, encara que va titllar de «falsa idea» la cantarella de l'«espoli fiscal» que utilitzen tant CiU com Esquerra Republicana.

Per donar carta de naturalesa a una proposta que més enllà de l'Ebre pot resultar si més no xocant (no així a Catalunya), Gay de Montellà va advertir que la tensió secessionista va de debò: «Constatem [Foment] que el posicionament empresarial sobre el debat no és unànime i que el moviment polític independentista no és una mera nota a peu de pàgina». Traducció: compte, que això va de debò.

El president de la patronal catalana -la coincidència en el dia va obligar- es va desfer en elogis al regnat de Joan Carles I i va fer vots  perquè  «avui més que mai», amb Felip VI, «la Corona sigui símbol de la unió de la diversitat dels pobles d'Espanya». Unes paraules molt semblants a les utilitzades pel flamant Monarca en la seva estrena ahir.

Notícies relacionades

Gay de Montellà es va presentar com un dels empresaris que «encara» creuen en el «projecte Espanya dins d'una Europa cada vegada més sòlida». I en un exercici d'equidistància, o de crítiques a tort i a dret,  va advertir que «des de Catalunya no s'ha de desistir a buscar l'acord amb el Govern», però tampoc l'Estat «ha d'obviar que hi ha unes majories a Catalunya» que s'aixopluguen «sota el projecte secessionista, que no és nou, però avui sembla més fort que mai».

LES PRESSES DEL CALENDARI / El líder dels empresaris catalans va afirmar que la negociació i l'acord, si es fes sobre les bases que la seva patronal proposa, no implicaria «abordar una reforma constitucional». «S'ha d'avançar molt en la negociació», va dir, perquè la consulta està prevista per al 9-N. I va avisar que «si no hi ha contrapartida» s'arribarà «al tan anunciat xoc de trens». «O pacte institucional o xoc de trens», va resumir per sentenciar a continuació de manera greu: «I permetre això últim seria d'una gran irresponsabilitat».