Anar al contingut

Entre la pompa i l'austeritat

Holanda va aclamar els nous reis però Bèlgica va optar per la discreció

E. OLIVERAS / M. MARTÍNEZ
BRUSSEL·LES

Bèlgica i Holanda, els altres dos països europeus on recentment s'han produït l'abdicació dels monarques regnants i l'ascensió al tron dels seus fills, representen dos pols oposats en la manera de realitzar les cerimònies de coronació. Mentre que a la catòlica Bèlgica va primar una austeritat calvinista, la protestant Holanda es va entregar a una pompa pròpia d'èpoques periclitades. Mentre els belgues, especialment a Flandes, van mostrar una actitud una mica circumspecta per la limitada afecció a la monarquia i els dubtes sobre la capacitat del nou rei per exercir el càrrec, els holandesos van demostrar un entusiasta fervor monàrquic.

A Bèlgica, les cerimònies d'abdicació d'Albert II i de jurament del nou rei Felip es van desenvolupar el 21 de juliol del 2013 en un format molt auster, sense la presència de convidats de les famílies reials d'altres països, a diferència del recent relleu reial a Holanda. L'abdicació d'Albert II es va desenvolupar en una sala del Palau Reial a Brussel·les i el juramenti del nou rei Felip es va celebrar una hora i mitja després al Parlament belga davant els representants electes dels ciutadans i els representants del Govern, les regions federals i les principals institucions del país. Per donar més rellevància a aquests actes austers, l'abdicació i coronació es va fer coincidir amb la festa nacional belga, que inclou tradicionalment una desfilada militar i actes festius.

Una salva de 101 canonades va retre homenatge al nou monarca belga després de la jura, mentre el rei Felip i la reina Matilde van recórrer en un Mercedes descapotable negre l'escassa distància que separa la seu del Parlament federal del Palau Reial, entre aclamacions dels belgues concentrats al llarg del recorregut. Els nous reis van sortir després al balcó del Palau Reial per saludar i després van assistir a la desfilada militar.

A Holanda, la família reial, coneixedora del seu moment dolç entre els súbdits, va aprofitar l'any passat l'abdicació de la reina Beatriu i l'entronització del seu fill Guillem i la seva dona Màxima per convertir-la en una multitudinària oda a la monarquia. Davant els ulls dels prínceps hereus de totes les cases reials europees -inclosos Felip i Letizia-, en general poc proclius a les abdicacions, Beatriu va deixar de ser reina als seus 75 anys i el seu fill Guillem, de 46, es va erigir en rei d'Holanda i la seva dona Máxima Zorreguieta, de 42, en reina consort. La primera dona llatinoamericana a regnar a Europa després d'un casament viscut com un culebró davant la possibilitat que es trenqués el prometatge pels vincles del pare de la nòvia amb la dictadura argentina.

Amsterdam es va llevar aquell matí del 30 d'abril del 2013 completament tenyida de taronja -el color de la dinastia Orange-Nassau- i amb les principals avingudes tallades i entregades a una marabunta de ciutadans arribats des de tot el país. L'elecció del 30 d'abril per portar a terme els fastos, celebració del Dia de la Reina, tampoc va ser gratuïta. Sense gens d'oposició als carrers, 20.000 persones es van concentrar a la cèntrica plaça Dam d'Amsterdam, on hi ha el palau reial i l'església Nova, per donar la benvinguda als reis. Molt pocs se'n van recordar aquell dia de les ombres sobre la dinastia taronja. La més pertorbadora, la compra d'una casa en una paradisíaca illa de Moçambic que, de tan paradisíaca, cada vegada que la parella es desplaçava costava un ull de la cara a l'erari públic en desplaçaments i seguretat. Van acabar venent la vil·la. Enrere va quedar això i el sobrenom de príncep Pils a l'actual rei Guillem, per la seva afició a la cervesa en la seva època d'estudiant.

Temes: Felip VI