Les contracròniques

L'escut de Mariano Rajoy

Camacho va defensar amb afany la política d'«ajustos» del Govern central i la gestió del procés sobiranista

Sánchez-Camacho i Enric Hernàndez, durant el debat.

Sánchez-Camacho i Enric Hernàndez, durant el debat. / JULIO CARBÓ

2
Es llegeix en minuts
Laura Puig
Laura Puig

Periodista

ver +

Alicia Sánchez-Camacho està acostumada al debat. En cada ple del Parlament ho demostra. I així ho va evidenciar en la trobada amb lectors d'EL PERIÓDICO. Un debat en què es va erigir en escut de les polítiques de Mariano Rajoy al capdavant del Govern en diversos àmbits: en la controvertida reforma de la llei de l'avortament, en els «ajustos» (en cap moment va parlar de retallades) portats a terme en sanitat, serveis socials i educació, i en la gestió del procés sobiranista català.

En la seva defensa de l'avantprojecte sobre la interrupció de l'embaràs impulsat pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, Camacho es va esforçar a puntualitzar que la llei «encara no està aprovada». Ho va fer en tres ocasions. I, en nom de l'Executiu de Rajoy, va entonar el «mea culpa per no haver sabut explicar la llei als ciutadans». Entre les qüestions que no s'han explicat, va citar el supòsit de malformació, que podrà esgrimir la dona, va dir, en cas que aquesta circumstància l'afecti psicològicament. Sobre si era el moment més oportú per modificar la llei de l'avortament, la presidenta del PPC va assentir i ho va justificar perquè era una promesa electoral dels conservadors. «Si els polítics no complim el programa electoral aleshores perdem la confiança dels ciutadans», va destacar després d'assegurar que Rajoy no ha executat altres punts del seu programa, com la baixada d'impostos, perquè «no ha pogut». «Però encara no s'ha acabat la legislatura», va afegir.

La remuntada

Respecte als ajustos, Cama-

cho va recórrer a la justificació favorita dels populars: l'herència rebuda. «Vam agafar un país en la ruïna», «tots els ministeris han patit ajustos del voltant del 30% del seu pressupost», «el rescat bancari es va decidir per garantir que les entitats no s'enfonsaven»... Les últimes dades sobre la lleugera remuntada de l'economia espanyola van fer de taula de salvació a la qual es va agafar per prometre una infinitat de «polítiques expansives» en matèria d'investigació, polítiques socials o avantatges fiscals per a autònoms i també per a pimes.

Notícies relacionades

Com no podia ser d'una altra manera, on es va mostrar més combativa va ser en la reivindicació del paper de Rajoy i la seva oposició rotunda al referèndum d'autodeterminació. En primer lloc, va rebutjar l'argument que el PP sigui una «força residual» a Catalunya: «En vots en les últimes autonòmiques, estem pràcticament empatats el PSC, ERC i el PPC». Va refusar també que el seu partit, com l'acusen els sobiranistes, sigui una «fàbrica d'independentistes» («qui sí que ho és -va dir- és el senyor [Francesc] Homs, que cada dimarts des del faristol de la sala de premsa del Palau de la Generalitat dóna ales a una campanya a favor del procés»). I va assegurar que l'esmentat procés «porta la societat catalana a un nivell molt elevat de divisió» (no de «crispació», va puntualitzar després que dirigents del seu propi partit hagin utilitzat aquesta paraula per descriure el clima a Catalunya).

Però va reiterar la disposició de Rajoy a «parlar de tot, però dins del marc de la Constitució». Vaja, que de la consulta, en cap cas.