L'últim gegant de BCN

«Abans anaves pel carrer i a un costat i a l'altre contemplaves cartells gegants de pel·lícules», recorda amb nostàlgia Antonia López, una veïna de l'Eixample que durant els anys 50 cada diumenge de la seva infància anava amb el seu avi a un cine ple a veure sessions dobles. Avui, les sales de gran aforament són una espècie en extinció. L'última, després del tancament del colossal Urgell, és la sala 5 d'Aribau Multicines.

L'Aribau, amb 1.174 butaques, va celebrar l'any passat el seu mig segle de vida amb la projecció de West side story en versió original, la pel·lícula que va inaugurar la sala el desembre del 1962 i que va durar dos anys a la cartellera. Una cosa que avui seria un miracle. Al llarg dels seus 50 anys d'història, aquest cine, que regenta Balañá, ha presenciat com el clàssic model d'explotació en sales úniques agonitza. Són temps de multisales.

La gran sala també s'ha adaptat als nous temps i actualment forma part d'Aribau Multicines, però conservant la seva essència de sala única dotada de tecnologia digital, que implica una gran inversió. El sector de l'exhibició també ha hagut d'incloure projeccions en 3D per diferenciar-se de l'experiència de veure una pel·lícula a casa, ja que els avanços d'imatge i so en els televisors cada vegada s'acosten més a la qualitat de la projecció cinematogràfica. A això s'hi afegeix la proliferació de canals digitals de pagament dedicats en exclusiva a diversos gèneres de pel·lícules.

Els empresaris de la indústria es queixen contínuament de l'escàs interès de les administracions públiques per protegir i impulsar l'exhibició a la gran pantalla i vetllar per les sales històriques. No obstant, el motiu d'aquesta vertiginosa reconversió resideix en la recerca de beneficis. Les sales gegants han perdut rendibilitat des que els cines de barri programen estrenes en lloc de sessions dobles de reposicions, cosa que ha escurçat el temps a la cartellera de les pel·lícules més comercials.

Els reclams

Segons Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, el sector s'està obrint a noves fórmules com projectar partits de futbol, concerts, òperes o ballet en 3D. «Els locals d'una o dues pantalles es reconverteixen en teatres i sales de concerts, com el Coliseum i el Tívoli, i altres es transformen en complexos de multisales», diu Tarrazón. Però les iniciatives de més èxit són les que abarateixen el preu de l'entrada, com per exemple el dia de l'espectador, pertànyer al club que promou el mateix cine o  l'anomenada Festa del Cine

Notícies relacionades

Barcelona, ciutat de cines tancats

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L'oci viu aquests últims anys una accelerada multiplicació d'opcions, i per això els horaris de projecció d'una pel·lícula varien segons quin dia sigui. La dificultat d'aparcar al centre de la ciutat provoca que molts espectadors prefereixin escapar-se a un centre comercial dels afores.

La pujada de l'IVA cultural està sent catastròfica. La Federació de Cines d'Espanya (Fece) també atribueix aquesta deriva a la crisi econòmica i a la pirateria. El preu a la taquilla ha pujat més del 36% els últims anys, 17 punts més que l'IPC. A més Espanya, líder europeu en descàrregues il·legals, ha perdut, segons la Fece, 50 milions d'espectadors en una dècada.