Mas: "Es pot dir 'no' a una llei, però no aturar la voluntat del poble"

"Es pot dir 'no' a una llei, però no es pot aturar la voluntat del poble de Catalunya". Contundent, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha advertit aquest diumenge que encara que "previsiblement" el Congrés veti la transferència de la competència a la Generalitat per celebrar la consulta d'autodeterminació, aquesta prohibició no aturarà les aspiracions de la "veu majoritària". Els representants s'aquesta "veu majoritària" (tres diputats del Parlament) intervindran dimarts a les Corts "amb voluntat de pacte i entesa", que és l'actitud que "sempre" ha caracteritzat els catalans.

Mas ha fet aquestes declaracions al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on s'ha celebrat l'acte central que commemora el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, institució que "va recuperar l'autogovern perdut el 1714", i el president ha apel·lat al seu esperit per afrontar el procés sobiranista en què viu immers el país. "Llavors, molt pocs amb molt poc i en molt poc temps van fer molt. Ara som molts els que volem fer molt", ha proclamat el cap de la Generalitat.

Guardar les formes

En el seu discurs, Mas ha insistit en repetides ocasions que el procés sobiranista "s'expressarà sempre de forma civilitzada, constructiva i dialogant", però que això no traurà que els catalans segueixin "mobilitzant-se en tots els llocs, no només al carrer". En aquest sentit, el president ha avisat el Govern de Mariano Rajoy que "el que passa a Catalunya no és la fixació d'uns pocs", no parteix d'"uns líders descerebrats", sinó que sorgeix de l'anhel de molts. Aquests "molts", ha rematat, s'han fet seves les tesis de qui va ser el primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, que "tots volem per a Catalunya un cos d'Estat" i que "quedar-se quiet és morir, quedar en el no-res".

La cerimònia, conduïda per l'actriu Clara Segura i amenitzada per l'Orfeó Gracienc, la soprano Buia Reixach i el Quartet Brossa, ha comptat amb la presència de nombroses personalitats, entre elles els expresidents Jordi Pujol i José Montilla, els consellers i els presidents de les quatre diputacions, Josep Poblet (Tarragona), Joan Giraut (Girona), Joan Reñé (Lleida) i Salvador Esteve (Barcelona). En el seu discurs, aquest últim ha destacat la quantitat d'infraestructures i de projectes de tota mena que es van desenvolupar gràcies a la voluntat de la Mancomunitat.

La força de la Mancomunitat

Notícies relacionades

Els Mossos vinculen l’exministre Catalá amb el cas Montoro al relacionar-lo amb suposats beneficis per a una empresa d’apostes

L’Agència Tributària sospita que la trama del cas Montoro va poder ocultar informació «rellevant» al Govern i al Congrés

Com els seus tres homòlegs en el càrrec, Esteve ha incidit en els obstacles que va posar l'Executiu de Madrid perquè aquest organisme pogués treballar. "La força de la Mancomunitat també resideix en el desenvolupament d'un projecte nacional integrador i avançat", ha remarcat el dirigent nacionalista, que ha aprofitat per fer una crítica a la llei d'administració local aprovada recentment pel Govern de Mariano Rajoy, una norma que segons Esteve lamina el principi d'autonomia local. "La recuperació de Catalunya comença al municipi", ha asseverat.

Prèviament, el coordinador del centenari de la Mancomunitat ha destacat qui va ser el primer president de la institució, Enric Prat de la Riba, com una figura que va intentar impulsar "eines d'Estat" per a Catalunya i que va donar un reconeixement al municipalisme, així com a la llengua catalana, ja que va apostar per dotar-la d'una gramàtica comuna que es va plasmar en la feina de Pompeu Fabra. No sense "dificultats de negociació amb l'Estat", la Mancomunitat va aconseguir vertebrar novament Catalunya després de la "derrota" del 1714, ha destacat Forcadell.