Geometria CIUTADANA

Espanya, més normal que el Canadà

4
Es llegeix en minuts
JOAN TAPIA

Stéphane Dion va ser el ministre d'Afers Intergovernamentals del Canadà que després del referèndum del 1995, en què els independentistes del Quebec van treure més del 49% dels vots, va plantejar tres qüestions al Tribunal Constitucional i va fer després l'anomenada llei de claredat. Com que aquesta regió s'ha volgut convertir en un precedent de l'exigència catalana, és interessant saber el que va passar allà i el que realment diu la llei de claredat. Per això, Federalistes d'Esquerres -una iniciativa transversal que ja ocupa un lloc rellevant en el debat polític- l'ha convidat a fer tres conferències a Espanya: a la Universitat de Barcelona, a Tarragona i al Congrés dels Diputats.

El partit liberal ha estat partit de govern al Canadà i al Quebec (el famós primer ministre Pierre Trudeau era quebequès) durant molts anys, però actualment està a l'oposició tant a Ottawa com a Ville de Québec. Dion es defineix com un federalista convençut que considera que la independència sempre té costos econòmics i que, a més a més, la convivència entre gent de cultures diverses enriqueix i amplia horitzons. Al Quebec, l'independentisme va sorgir perquè la majoria dels seus habitants són francòfons i existeix el pensament que la millor fórmula per defensar la llengua i la cultura en un espai geogràfic dominat per l'anglès (la resta del Canadà i els EUA) és l'Estat propi. Però el polític canadenc opina que, malgrat tot, la majoria se sent tant quebequesa com canadenca. Per això l'independentisme va perdre dos referèndums malgrat que la pregunta era ambigua i suggeria que la sortida del Canadà no seria total.

El 2000, els liberals van promulgar la llei de claredat. Al Canadà (34 milions d'habitants, 8 al Quebec), les 10 províncies (estats federats) poden convocar referèndums. Després de dues consultes (1980 i 1995) amb pregunta alambinada, la llei de claredat va establir que qualsevol referèndum independentista havia de tenir una pregunta clara i reunir una majoria reforçada (més del 51%, però tampoc el 60%) i que la suficiència la determina el Parlament federal. A més, la província no podia declarar la independència unilateralment, però el govern del Canadà quedava obligat a obrir la negociació. ¿Per què no el 51%? Perquè només indica que la societat està dividida, no que hi hagi una voluntat independentista clara.

Les excepcions

Li dic que Catalunya no té dret a convocar un referèndum i que Madrid assegura que no podrà mai ser independent si no ho decideix el Congrés. Afirma amb convicció que el Canadà i la Gran Bretanya són una excepció i que en la majoria de països aquestes qüestions s'aborden de la mateixa manera que a Espanya. Allà la Constitució permet a les províncies convocar referèndums. I la possibilitat de pactar la independència després de la consulta és molt especial. A Escòcia s'ha arribat a un acord després d'haver-se celebrat unes eleccions en què l'independentista SNP va obtenir majoria absoluta. A molts països la indivisibilitat de l'Estat és la regla.

Per això -segueix-, una declaració unilateral d'independència, no acordada amb Espanya, no seria reconeguda internacionalment. L'ordre mundial es basa en el respecte als estats existents. I als estats democràtics, els canvis només es poden fer d'acord amb la llei. Si la independència fos fruit d'un pacte amb Espanya, el nou Estat no tindria problemes jurídics internacionals. Sense acord, seria un pària. Una altra cosa és la pertinença a la Unió Europea, que exigiria una negociació (potser més curta si la independència és pactada), però sempre amb l'espasa de Dàmocles del veto de qualsevol altre estat membre.

Notícies relacionades

L'única via és negociar amb l'Estat i aconsellaria -diu no voler interferir- una solució de tipus federal. I no té cap mania a assegurar que la primera pregunta de les acordades pel Parlament català (¿Vol que Catalunya esdevingui un Estat?) no seria admesa al Canadà. Amb l'experiència del Quebec, considera que els referèndums d'independència divideixen molt i només s'haurien de convocar en el cas d'una consciència clara que la població vol la separació. En aquesta regió del Canadà ara hi haurà eleccions i el Partit Quebequès (PQ) ha manifestat que únicament convocarà una consulta si està segur de guanyar-la en les condicions de la llei de claredat. Dion no s'ho acaba de creure perquè el PQ va fer una llei amb l'objectiu d'evitar les eleccions anticipades i ara -quan els sondejos li són favorables- les ha convocat. Però confia que finalment guanyaran els liberals. Tant el PQ com els liberals són de centre. Potser el PQ estava més a l'esquerra, però ara s'han llançat al populisme (no, riu, no arriben a Marine Le Pen). Per això tenen grups independentistes a l'esquerra.

A Gran Bretanya, les coses s'han fet bé. L'independentista SNP va tenir majoria absoluta en les eleccions escoceses, i el referèndum va ser pactat amb Londres. L'única ombra és que els nacionalistes han promès massa -per exemple, conservar la lliura com a moneda- i això en la negociació posterior d'independència podria resultar impossible. ¿Aleshores? Silenci... és difícil que el  guanyi el referèndum del 18 de setembre que ve.