Cadena d'errors

Si el Maig del 68 a sota de les llambordes hi havia la platja, que no hi era, esperem que a sota de la rampa d'accés als jutjats de Palma hi hagi de veritat la veritat. La infanta Cristina declara com a imputada en el cas Nóos per respondre a les preguntes que es desprenen de la resolució judicial de 227 pàgines redactada pel jutge José Castro.

Entre altres qüestions, la filla del Rei hauria d'aclarir si, tal com afirma el jutge, «els actes que s'imputen a Iñaki Urdangarin difícilment es podrien haver comès sense, com a mínim, el coneixement i l'aquiescència de la seva dona»; si coneixia que la societat familiar Aizoon SL, participada al 50% pels dos integrants del matrimoni, pagava factures d'esdeveniments familiars, com aniversaris o comunions; si contractava i pagava en diner negre als treballadors del seu servei domèstic a través de la mateixa empresa, per a la qual no van treballar mai; si va crear un sistema de contractació fictícia de personal per acollir-se a beneficis fiscals; si sabia que el seu nom en la societat era «un escut enfront d'Hisenda», com va assegurar el notari que la va constituir; i, finalment, com a resum de tot, si Aizoon es va crear «amb el deliberat propòsit de repartir els beneficis que obtenia il·lícitament» l'Institut Nóos, una associació teòricament sense ànim de lucre.

Els advocats defensors de la infanta, així com el fiscal i l'advocat de l'Estat, sostenen que Cristina ho ignorava tot, que no sabia res del que feia el seu marit, i que, en tot cas, no va participar mai en la gestió d'Aizoon. El fiscal sí que accepta la responsabilitat civil i, en cas que Urdangarin sigui condemnat, demana que Cristina torni 600.000 euros, la meitat dels diner públics que Aizoon va ingressar irregularment.

Notícies relacionades

Preguntar i no ofendre

La Zarzuela confia que amb la declaració s'acabi el «martiri»

Aquesta és la batalla que es lliura avui, però fins a arribar aquí s'han comès diversos errors. Un, com declaraven ahir en aquest diari prestigiosos advocats a Emilio Pérez de Rozas, no haver pactat l'accés de la infanta al jutjat, una cosa que, unida al circ mediàtic i a la trivialització informativa, ha convertit la rampa i si Cristina la baixarà a peu o en cotxe en el centre d'atenció durant setmanes. Un altre error va ser no pactar un acord de penediment previ al judici per part d'Urdangarin, inclosa la devolució dels diners públics -sis milions d'euros- ingressats per treballs ficticis. Això hauria evitat el «martiri» de tres anys, però va poder més la sensació d'impunitat que res. Un altre error es va cometre a l'imputar la dona del soci d'Urdangarin, Diego Torres, i no la infanta. I un altre, al recórrer la primera imputació de Cristina, que insòlitament va ser desimputada per l'Audiència, per acabar imputada novament, per frau fiscal i blanqueig de capitals, ara amb un encertat canvi d'estratègia. No es pot defensar al mateix temps que la imputació no significa res i fer tot el que sigui possible i impossible perquè aquesta no es produeixi, com va passar fins que algú va decidir que valia més comparèixer davant del jutge.

Aquesta compareixença ha arribat. La infanta i els seus advocats no ho tenen fàcil. Però l'acte d'avui era inevitable. Com cantava Serrat a Sinceramente tuyo, «nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio».