Barroso respon a CDC que la secessió implica la sortida de la UE

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha exposat per escrit a l'eurodiputat de Convergència Democràtica Ramon Tremosa la posició oficial de la UE davant una eventual independència de Catalunya, i hi deixa clar que seria considerada "un tercer Estat respecte de la UE i els tractats deixarien d'aplicar-se al seu territori". És a dir, que quedaria exclosa de la Unió.

 

En la seva pregunta, que va ser presentada el 27 de setembre, Tremosa interpel·lava el president de la Comissió sobre si "algun Estat membre s'ha interessat sobre la seva opinió legal en cas que una regió es declari independent després d'un procés democràtic", així com si Espanya havia discutit amb la Comissió "els escenaris en els quals Catalunya podria arribar a ser un Estat independent". 

En la seva resposta, datada el 20 de novembre, Barroso reitera que l'Executiu de Brussel·les no s'immisceix en les qüestions internes dels estats membres. Així mateix, recalca que la Comissió únicament expressarà la seva opinió sobre efectes legals davant un "escenari precís" que li detalli un dels Estats que en són integrants. 

 

CONSENS PER A L'INGRÉS

Com ja va respondre recentment davant una pregunta de l'eurodiputat holandès Auke Zijlstra, Barroso insisteix en la circumstància que un nou Estat independent, pel fet de la seva independència, passaria a ser un tercer Estat respecte de la UE, i els tractats deixarien d'aplicar-se al seu territori. Així mateix, recorda que per poder sol·licitar l'admissió a la Unió és necessari el vot favorable de tots els estats membres.

L'OTAN es va sumar ahir als esforços que està portant a terme la Comissió per refredar els ànims independentistes de Catalunya i Escòcia. Una portaveu de l'Aliança Atlàntica, Oana Longescu, va recordar des de Brussel·les als dirigents dels dos territoris que aposten per la secessió que el manteniment de l'eventual nou Estat dins de l'organització militar requeriria "el consens unànime de tots els estats membres".

 

L'OTAN va insistir, seguint el mateix guió que l'Executiu comunitari, que no vol entrar a discutir "qüestions hipotètiques" sobre el possible encaix futur en l'organització militar d'una Catalunya o una Escòcia independents. Però, de la mateixa manera que la Comissió, la portaveu de l'OTAN va recordar que "en general, perquè qualsevol nació s'incorpori a l'Aliança Atlàntica, necessitaria obtenir el consens unànime de tots els països que integren l'OTAN".

 

L'article 10 del Tractat de l'Atlàntic Nord del 1949 estableix que els països aliats «poden, per mitjà d'un acord unànime, convidar un altre Estat europeu» a formar part de l'OTAN «si està en la posició de fomentar els principis del tracte i de contribuir a la seguretat de l'àrea nord-atlàntica». 

 

UN ESCENARI NO PREVIST

Quan es va redactar el tractat esmentat, que va fundar l'OTAN el 4 d'abril del 1949 a Washington (EUA), no es va tenir en compte la possibilitat que en el futur una regió d'un Estat aliat pogués independitzar-se, com plantegen ara els governs de Catalunya i Escòcia. Per això, no existeix cap disposició concreta sobre quins serien els passos que s'haurien de seguir en el cas d'aquesta eventualitat, igual que passa amb el Tractat de la Unió Europea, en el qual tampoc existeixen disposicions concretes sobre la secessió d'una regió d'un Estat membre. 

Aquesta és la raó per la qual tant l'OTAN com la UE es refereixen sempre als «principis generals» d'una adhesió i al procediment que ha de respectar qualsevol Estat que vulgui ingressar en aquestes organitzacions, sense voler entrar en el detall d'un territori que ja pertany per endavant a l'OTAN i a la UE. 

Fonts diplomàtiques d'alt nivell asseguren que a l'OTAN «no existeix cap preocupació» pels actuals debats sobiranistes que es viuen tant a Catalunya com a Escòcia, i que les implicacions i riscos d'aquestes reclamacions «no s'han discutit en el si de l'Aliança Atlàntica». 

Notícies relacionades

Rajoy adverteix Catalunya via Escòcia

Rajoy agita el debat escocès i Mas l'acusa d'«intoxicar»

A la Comissió Europea, al contrari, sí que preocupen les reivindicacions independentistes a causa de la difícil i problemàtica situació política que crearien a la UE, en especial en aquests moments en què Europa encara està sortint de forma feble i precària de la recessió i de la greu crisi financera. 

El reconeixement al procés sobiranista català va arribar ahir de boca del president de la Internacional Liberal, l'holandès Hans van Baalen, que, després de recollir, de mans d'Artur Mas, el Memorial Trias Fargas a Barcelona, va instar Mariano Rajoy a seguir els mateixos passos que el Regne Unit davant les demandes escoceses. Per Van Baalen, seria «intel·ligent» que el Govern central fes a Catalunya alguna oferta i no es limités només a donar un no per resposta. «Penso que en interès d'Espanya i Catalunya, el Govern del PP no hauria d'estar en silenci», va afegir el polític liberal.