Lluís Companys, de Nuremberg a Buenos Aires

Res no debilita més la nostra societat que la desmemòria, la manipulació de la història i la manca de consciència de la barbàrie totalitària. Per això, totes les democràcies madures que patiren passats totalitaris, totes, tard o d'hora han metabolitzat el seu passat, bo i fent justícia a les víctimes. Amb tot, el cas espanyol ha esdevingut, tanmateix, una excepció, fins a l'extrem que és conegut internacionalment com a  «model espanyol d'impunitat» en referència al no reconeixement jurídic de les víctimes de la dictadura franquista com a tals. L'origen d'a-questa excepcionalitat  rau en la preconstitucional llei d'amnistia de 1977, que col·locà víctimes i botxins en el mateix pla. Aquesta excepcionalitat es consolidà posteriorment malgrat  que la Constitució espanyola recollia des de 1978 que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats s'havien d'interpretar en conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans.

No és casual, doncs, que les Nacions Unides hagin sol·licitat la derogació de la llei d'amnistia. Efectivament, a través d'aquesta llei de punt final, l'Estat espanyol franquista pretenia allunyar-se de les seves responsabilitats com a part activa de l'intent d'esclafar la democràcia a Europa, tal com restà  consagrat  en la resolució 95 de les Nacions Unides de 1946, que considerava feixista el règim del general Franco en origen, naturalesa, estructura i conducta general, establert gràcies a l'ajuda nazi i feixista i com a règim alineat amb les potències de l'Eix  i que, altrament,  va romandre en vigor després de l'entrada d'Espanya a l'ONU. Fins al dia d'avui, però, la democràcia espanyola ho ha ignorat deliberadament. Reconèixer-ho hauria comportat fer front de conformitat amb el dret penal internacional aplicable als crims greus contra els drets humans a la qüestió dels demòcrates víctimes de persecució i extermini sistemàtic per part de la dictadura franquista.

Les Nacions Unides posaren les bases de la persecució dels crims contra la pau, dels crims de guerra i dels crims contra la humanitat comesos pels responsables dels països europeus de l'Eix en integrar la jurisprudència de Nuremberg, i els van atorgar la categoria d'imprescriptibilitat i no impunitat, raó per la qual en aquest 15 d'octubre, 73 anys més després de la mort del president Lluís Companys, hem traslladat el clam de justícia fins a Buenos Aires.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

La justícia internacional encararà l'acompliment dels valors de  la justícia que la llei de la memòria espanyola de 2007 negà a la nostra societat en declarar legals els tribunals militars i, en conseqüència, en impedir fins i tot vehicular la reclamació del  drets de les víctimes per via judicial. Dit en paraules que ens couen i ens ofenen: per a l'Estat espanyol, la sentència i l'afusellament del ciutadà afusellat de major rang institucional elegit democràticament, símbol de la democràcia esclafada pel feixisme i de l'opressió de nacional de Catalunya, fou legal i, en conseqüència, ni tan sols pot ser anul·lada.

Negats per l'Estat espanyol i orfes encara d'una estructura estatal que ens hauria permès reparar i fer justícia a les víctimes del feixisme, els republicans catalans agraïm al Parlament argentí el suport unànime a la causa contra la dictadura franquista oberta a Buenos Aires per la jutgessa María Servini, convençuts que exercirà jurisdicció conforme al dret penal internacional.